L’ESTUDI DE LES ACCELERACIONS I DESACCELERACIONS D’ALTA INTENSITAT AL FUTBOL

Accelerar és una activitat metabòlicament demandant que augmenta el consum energètic de l’activitat i el cansament muscular respecte a quan es compara amb un desplaçament a velocitat constant (Osgnach et al., 2010). Als esports col·lectius, les acceleracions, desacceleracions i canvis de direcció presenten una alta freqüència. En el cas concret del futbol, més del 85% de les acceleracions màximes no arriben a categories d’alta velocitat de desplaçament (>4.17 m·s^-2; Varley & Aughey, 2013). Per tant, aquestes accions no seran considerades com d’alta intensitat a l’anàlisi tradicional i simplista que contempla la velocitat dels desplaçaments dels esportistes i subestima les accions d’alta intensitat realitzades pels esportistes. Les acceleracions màximes (>2.78 m·s^-2) tenen lloc amb una freqüència superior a 8 vegades respecte a les accions d’esprint (Varley & Aughey, 2013). Per tant, és necessari estudiar amb profunditat aquest tipus d’accions durant els entrenaments i/o partits de futbol (aplicable als esports col·lectius en general). Aquesta nova dimensió adquireix rellevància en la descripció de les demandes dels futbolistes, ja que podrien estar sent subestimades accions realitzades a màxima acceleració però a baixa velocitat, motiu pel qual alguns autors ja han començat a prestar-hi atenció (Castellano et al., 2013). A l’hora de definir categories d’intensitat a les acceleracions i desacceleracions d’alta intensitat, diferents autors han utilitzat diversos llindars d’intensitat absoluta. De manera més concreta, podem indicar que les acceleracions de màxima intensitat han estat establertes a partir de valors de 2.78 m·s^-2 (Varley & Aughey, 2013), 3 m·s^-2 (Hodgson et al., 2014) i 4 m·s^-2 (Buchheit et al., 2014).

A l’exemple que s’adjunta, s’utilitza el llindar de >2.5 m·s^-2 i <-2.5 m·s^-2 per categoritzar les acceleracions i desacceleracions com d’alta intensitat. Hem de tenir en compte que una acció d’alta velocitat de desplaçament no sempre va precedida d’una acció d’alt nivell d’acceleració, ja que l’esportista pot accelerar a poc a poc durant més temps. En aquest sentit, la capacitat màxima d’acceleració d’un esportista està relacionada amb les seves capacitats físiques i, per tant, a mesura que els sistemes de registre millorin la fiabilitat, la validesa i la precisió, aquests llindars d’intensitat hauran d’atendre als perfils individuals del jugador. A més a més, la capacitat d’acceleració màxima de l’esportista depèn de la velocitat inicial de desplaçament, de manera que, si la velocitat inicial de desplaçament és major, la capacitat d’acceleració màxima de l’esportista es redueix. Per tant, l’ús de llindars d’intensitat d’acceleració absoluts (per exemple, si considerem accions d’alta intensitat d’acceleració aquelles que superen el valor de 2.5 m·s^-2) podria subestimar les accions realitzades per l’esportista amb una velocitat inicial de desplaçament alta, mentre que pogués sobreestimar les accions realitzades des de velocitats de desplaçament baixes (Sonderegger et al., 2016). De manera més concreta, si considerem com a llindar per categoritzar les accions com d’alta intensitat el valor de >2.5 m·s^-2, aquest llindar representa un esforç màxim si la velocitat inicial és propera a 5 m·s^-1, però, tanmateix, representa un llindar per sota del 50% de les possibilitats màximes de l’esportista davant d’un esforç d’acceleració estant aturat.

Apunta’t al Certificat en Gestió de la Càrrega del Treball en Futbol, dissenyat per David Casamichana

A continuació, es detallen les acceleracions dels 10 jugadors de camp que participen durant un partit de futbol i es relaciona la velocitat inicial del desplaçament i la magnitud de l’acceleració. Tal com es pot observar, a mesura que augmenten les velocitats inicials de desplaçament, disminueixen les magnituds de les acceleracions realitzades pels esportistes. Per exemple, no s’enregistren acceleracions per sobre de 3.5 m·s^-2 amb velocitats inicials de desplaçament superiors a 15 km·h^-1. Hem de tenir present que en aquesta figura s’hi representa la velocitat inicial de les acceleracions que realitzen els jugadors durant la competició, mentre que en estudis previs com el de Sonderegger et al. (2016) hi apareixen valors màxims obtinguts pels esportistes en carreres amb diferents velocitats inicials de desplaçament.

Per últim, també és rellevant remarcar que els valors d’acceleració (nombre d’accions, distància recorreguda en metres o en % del total, temps en segons o en % del total) s’obté a partir dels valors de posicionament i no a partir dels acceleròmetres que contenen alguns dels dispositius comercialitzats avui en dia. En part, això explica que la fiabilitat i la validesa de les mesures d’acceleració és acceleració i velocitat depenent, amb pitjors resultats quan la velocitat de desplaçament i/o la magnitud de l’acceleració s’incrementa.   David Casamichana Gómez, Doctor en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. Preparador físic en futbol. Professor universitari i investigador. Expert del programa Certificat en Gestió de la Càrrega del Treball en Futbol de Barça Innovation Hub – Universitas.     Referències Buchheit M, Al Haddad H, Simpson BM, Palazzi D, Bourdon PC, Di Salvo V, and Mendez-Villaneuva A. Monitoring accelerations with GPS in football: time to slow down? Int J Sports Physiol Perform. 2014;9:442-445 Castellano, J., & Casamichana, D., (2013). Differences in the number of accelerations between small-sided games and friendly matches in soccer. Journal of Sports Science and Medicine, 12(1), 209-210. Hodgson, C., Akenhead, R., & Thomas, K. (2014). Time-motion analysis of acceleration demands of 4v4 small-sided soccer games played on different pitch sizes. Human Movement Science, 33, 25-32. Osgnach, C., Poser, S., Bernardini, R., Rinaldo, R., & di Prampero, P. E . (2010). Energy cost and metabolic power in elite soccer: a new match analysis approach. Medicine & Science in Sports & Exercise, 42, 170 – 178. Sonderegger K, Tschopp M, TaubeW (2016) The Challenge of Evaluating the Intensity of Short Actions in Soccer: A New Methodological Approach Using Percentage Acceleration. PLoS ONE 11(11): e0166534. doi:10.1371/journal. pone.0166534. Varley, M.C., & Aughey, R.J. (2013). Acceleration profiles in elite Australian soccer. Int J Sports Med. 34(1):34-9.