En els últims anys, el món del futbol ha demostrat un creixent i imparable interès per reduir la bretxa de gènere, amb l’objectiu d’aconseguir la desitjada igualtat entre dones i homes. La genètica, no obstant això, sembla seguir el seu propi criteri a l’hora de determinar el rendiment i la possibilitat de lesions de les futbolistes professionals enfront dels seus congèneres masculins.

L’alfa-actinina-3, la proteïna de la velocitat i l’explosivitat

L’alfa-actinina-3, codificada pel gen ACTN3, és una proteïna intramuscular situada en la línia Z del sarcòmer muscular amb un paper clau, ja que confereix als elements contràctils de la fibra muscular una major estabilitat, la qual cosa explicaria al seu torn una major capacitat per a generar força.

L’alfa-actinina-3 només s’expressa en les fibres musculars ràpides, la qual cosa suggereix que el paper d’aquesta proteïna és específic en les contraccions musculars ràpides o en aquelles que es realitzen amb alts nivells de força¹. És a dir, és una proteïna necessària perquè els músculs es contreguin d’una manera explosiva.

El gen ACTN3 presenta tres combinacions genotípiques: XX, RX i RR. En el gen ACTN3 existeix una variació genètica, habitualment coneguda com a polimorfisme R577X, present en aproximadament el 20% de la població mundial. Aquesta variació genètica fa que els individus amb el genotip XX presentin nivells deficients d’alfa-actinina-3 funcional. En canvi, els individus amb el genotip RR o RX, sí que expressen alfa-actinina-3 funcional.

S’ha demostrat que els individus XX posseeixen diversos fenotips negatius, com menor força muscular², menor volum muscular³, deterioració de la capacitat per a tolerar la tensió muscular⁴ i menor densitat mineral ósea⁵.

Futbol i polimorfisme R577X

En l’esport, el polimorfisme R577X és una de les variacions genètiques més estudiades, ja que diverses recerques han trobat que els esportistes XX estan infrarepresentats en els esports d’elit orientats a la potència^{6, 7, 8}.

A més, algunes d’aquestes recerques prèvies han constatat que els esportistes amb el genotip XX són més propensos a sofrir lesions musculars sense contacte, en comparació amb els esportistes RR i RX.

Entre els esports orientats a la potència, el futbol és l’escenari ideal per a investigar el polimorfisme R577X, ja que es tracta d’un esport clarament de “potència/explosiu”, i es caracteritza per la repetició d’accions d’alta intensitat com en acceleracions sobtades, desacceleracions, esprints, canvis de direcció i salts⁹.

De fet, recerques anteriors van constatar que el genotip XX, que no té capacitat d’expressió d’alfa-actinina-3, pot ser un impediment per a convertir-se en jugador de futbol professional (ja que la presència de jugadors XX en els equips de futbol professional és menor que en les poblacions de control que no són esportistes¹⁰), poden ser més propensos a lesions de tipus muscular sense contacte que els jugadors RR^{11, 12} i necessiten més temps de recuperació per tornar a jugar després d’aquesta mena de lesions¹³.

No obstant això, aquestes troballes s’han trobat en mostres de futbolistes professionals masculins, mentre que la influència del genotip ACTN3 XX sobre la probabilitat de lesió muscular sense contacte, o qualsevol altre tipus de lesió, no s’ha provat en jugadores de futbol professional.

Afecta el polimorfisme R577X a les dones i als homes futbolistes professionals per igual?

El propòsit de la recent recerca realitzada per Juan del Coso et al. (2022) Association of the ACTN3 rs1815739 Polymorphism with Physical Performance and Injury Incidence in Professional Women Football Players, va ser determinar la influència del polimorfisme R577X en variables de rendiment físic i la incidència de lesions de jugadores professionals que competeixen en la primera divisió espanyola de futbol femení. Es partia de la premissa que les jugadores XX tindrien un rendiment de salt i esprint més baix i una major taxa de lesions de tipus muscular que les jugadores RR.

Mitjançant un experiment transversal, es va registrar el rendiment i l’epidemiologia de les lesions sense contacte en un grup de 191 jugadores professionals de futbol. Les participants jugaven en nou dels 18 equips que van competir en la Primera Iberdrola, en la temporada 2020-2021.

Per a aquesta recerca, es va realitzar una bateria de proves de rendiment físic (dorsiflexió del turmell, prova seat-and-reach, salt amb contramoviment i prova d’esprint) en la pretemporada i es van registrar les lesions producte de les seves rutines d’entrenament o competició durant tota la temporada 2020-2021.

Resultats de l’estudi

De la mostra de l’estudi, el 28,3% de les jugadores tenien el genotip RR, el 52,9% tenien el genotip RX i el 18,8% tenien el genotip XX. Aquests són els resultats més representatius d’aquest:

-L’altura del salt, el temps d’esprint, la distància, la prova seat-and reach i la dorsiflexió en el turmell dret i esquerre van ser similars en RR, RX i XX.

-La incidència de lesions durant l’entrenament i els partits no va presentar diferències entre genotips.

-Les proporcions de jugadores amb lesions musculars sense contacte, lesions de lligaments i lesions òssies també van ser similars entre els genotips.

-La distribució de les jugadores segons el nombre de lesions, la gravetat de les lesions, el tipus d’exposició, la recurrència i la manera d’inici va ser similar entre els 3 genotips.

-En els tres genotips, la cuixa va ser la ubicació més comuna de la lesió.

-El turmell va ser la segona ubicació més comuna per a les jugadores RR i XX, mentre que el genoll va ser la segona ubicació més comuna per a les jugadores RX. En qualsevol cas, la distribució de les lesions segons la localització no es va veure afectada pel genotip.

Conclusions de l’estudi

Encara que són necessaris més estudis que el confirmin, sembla que el genotip XX pot tenir una influència menys desfavorable en el rendiment futbolístic de les dones que en el dels homes.

Cal afegir que les diferents característiques físiques, fisiològiques i tàctiques del futbol femení, en comparació amb el futbol masculí¹⁴, poden haver influït en aquestes troballes. La literatura existent explica que les jugadores de futbol cobreixen menys distància i a velocitats més baixes durant els partits¹⁵ i presenten un rendiment més baix en esprints, salts i resistència intermitent que els seus companys homes^{16, 17}. Pel que fa a l’aspecte tàctic, els equips de futbol femení semblen mostrar un estil de joc més directe, amb menys passades per possessió i un ritme de passada més baixa que els equips masculins^{18, 19}. Aquestes diferències fisiològiques i tàctiques entre les característiques del futbol femení i masculí d’elit poden contribuir a la insignificança de la deficiència d’alfa-actinina-3 en el cas de les dones.

A més, encara que l’estudi es va dur a terme en una mostra homogènia de jugadores de futbol que participaven en la mateixa competició, la grandària de la mostra va ser relativament petita i no tots els equips estaven subjectes als mateixos protocols d’entrenament, competició i alimentació.

D’altra banda, els protocols desenvolupats per les plantilles dels equips per a prevenir i tractar lesions no eren idèntics. Per tant, el fet d’arribar a conclusions definitives sobre la falta d’associació del genotip ACTN3 amb el rendiment futbolístic i la incidència de lesions en jugadores professionals ha de fer-se amb cautela. S’han de realitzar futures recerques en altres mostres de dones esportistes professionals o d’elit per a replicar els resultats d’aquest estudi. A més, l’estudi actual es va centrar en un sol polimorfisme genètic, mentre que el rendiment esportiu i la susceptibilitat a les lesions poden estar influenciades per altres variants genètiques no estudiades en l’experiment actual.

En qualsevol cas i en aquesta recerca, el genotip ACTN3 no va afectar la manera d’inici, el temps necessari per a tornar a jugar, el tipus de lesió o la distribució de les ubicacions corporals de les lesions. En resum, les jugadores de futbol amb diferents genotips del polimorfisme R577X tenien valors similars de rendiment específic de futbol i incidència de lesions. Així, des d’una perspectiva pràctica, el genotipat d’ACTN3 pot no ser útil per a predir el rendiment o la incidència de lesions en jugadores professionals de futbol: la influència d’aquest genotip en el futbol femení sembla insignificant, almenys en comparació amb l’efecte del genotip ACTN3 XX que es dona en els jugadors de futbol masculí.

Fonts:

1. North, K.N.; Beggs, A.H. Deficiency of a skeletal muscle isoform of alpha-actinin (alpha-actinin-3) in merosin-positive congenital muscular dystrophy. Neuromuscul. Disord. 1996, 6, 229–235. [CrossRef]
2. Erskine, R.M.; Williams, A.G.; Jones, D.A.; Stewart, C.E.; Degens, H. The individual and combined influence of ACE and ACTN3 genotypes on muscle phenotypes before and after strength training. Scand. J. Med. Sci. Sports 2014, 24, 642–648. [CrossRef]
3. Zempo, H.; Tanabe, K.; Murakami, H.; Iemitsu, M.; Maeda, S.; Kuno, S. ACTN3 polymorphism affects thigh muscle area. Int. J. Sports Med. 2010, 31, 138–142. [CrossRef]
4. Del Coso, J.; Valero, M.; Salinero, J.J.; Lara, B.; Díaz, G.; Gallo-Salazar, C.; Ruiz-Vicente, D.; Areces, F.; Puente, C.; Carril, J.C.; et al. ACTN3 genotype influences exercise-induced muscle damage during a marathon competition. Eur. J. Appl. Physiol. 2017, 117, 409–416. [CrossRef]
5. Yang, N.; Schindeler, A.; McDonald, M.M.; Seto, J.T.; Houweling, P.J.; Lek, M.; Hogarth, M.; Morse, A.R.; Raftery, J.M.; Balasuriya, D.; et al. α-Actinin-3 deficiency is associated with reduced bone mass in human and mouse. Bone 2011, 49, 790–798. [CrossRef]
6. Houweling, P.J.; Papadimitriou, I.D.; Seto, J.T.; Pérez, L.M.; Coso, J.D.; North, K.N.; Lucia, A.; Eynon, N. Is evolutionary loss our gain? The role of ACTN3 p.Arg577Ter (R577X) genotype in athletic performance, ageing, and disease. Hum. Mutat. 2018, 39, 1774–1787. [CrossRef] [PubMed]
7. Baltazar-Martins, G.; Gutiérrez-Hellín, J.; Aguilar-Navarro, M.; Ruiz-Moreno, C.; Moreno-Pérez, V.; López-Samanes, Á.; Domínguez, R.; Coso, J. Del Effect of ACTN3 Genotype on Sports Performance, Exercise-Induced Muscle Damage, and Injury 
Epidemiology. Sports 2020, 8, 99. [CrossRef]
8. Alfred, T.; Ben-Shlomo, Y.; Cooper, R.; Hardy, R.; Cooper, C.; Deary, I.J.; Gunnell, D.; Harris, S.E.; Kumari, M.; Martin, R.M.; et al. ACTN3 genotype, athletic status, and life course physical capability: Meta-analysis of the published literature and findings from nine studies. Hum. Mutat. 2011, 32, 1008–1018. [CrossRef]
9. Bloomfield, J.; Polman, R.; O’Donoghue, P. Physical Demands of Different Positions in FA Premier League Soccer. J. Sports Sci. Med. 2007, 6, 63–70.
10. McAuley, A.B.T.; Hughes, D.C.; Tsaprouni, L.G.; Varley, I.; Suraci, B.; Roos, T.R.; Herbert, A.J.; Kelly, A.L. The association of the ACTN3 R577X and ACE I/D polymorphisms with athlete status in football: A systematic review and meta-analysis. J. Sports Sci. 2021, 39, 200–211. [CrossRef] [PubMed]
11. Massidda, M.; Voisin, S.; Culigioni, C.; Piras, F.; Cugia, P.; Yan, X.; Eynon, N.; Calò, C.M. ACTN3 R577X Polymorphism Is Associated with the Incidence and Severity of Injuries in Professional Football Players. Clin. J. Sport Med. 2019, 29, 57–61. [CrossRef]
12. Clos, E.; Pruna, R.; Lundblad, M.; Artells, R.; Esquirol Caussa, J. ACTN3 single nucleotide polymorphism is associated with non-contact musculoskeletal soft-tissue injury incidence in elite professional football players. Knee Surg. Sport. Traumatol. Arthrosc. 2019, 27, 4055–4061. [CrossRef]
13. Rodas, G.; Moreno-Pérez, V.; Del Coso, J.; Florit, D.; Osaba, L.; Lucia, A. Alpha-Actinin-3 Deficiency Might Affect Recovery from Non-Contact Muscle Injuries: Preliminary Findings in a Top-Level Soccer Team. Genes 2021, 12, 769. [CrossRef]
14. Pedersen, A.V.; Aksdal, I.M.; Stalsberg, R. Scaling Demands of Soccer According to Anthropometric and Physiological Sex Differences: A Fairer Comparison of Men’s and Women’s Soccer. Front. Psychol. 2019, 10, 762. [CrossRef]
15. Bradley, P.S.; Dellal, A.; Mohr, M.; Castellano, J.; Wilkie, A. Gender differences in match performance characteristics of soccer players competing in the UEFA Champions League. Hum. Mov. Sci. 2014, 33, 159–171. [CrossRef] [PubMed]
16. Cardoso de Araújo, M.; Baumgart, C.; Jansen, C.T.; Freiwald, J.; Hoppe, M.W. Sex Differences in Physical Capacities of German Bundesliga Soccer Players. J. Strength Cond. Res. 2020, 34, 2329–2337. [CrossRef] [PubMed]
17. Baumgart, C.; Freiwald, J.; Hoppe, M.W. Sprint Mechanical Properties of Female and Different Aged Male Top-Level German Soccer Players. Sports 2018, 6, 161. [CrossRef] [PubMed]
18. Mitrotasios, M.; González-Rodenas, J.; Armatas, V.; Malavés, R.A. Creating goal scoring opportunities in men and women UEFA Champions League Soccer Matches. Tactical similarities and differences. Retos 2022, 43, 154–161. [CrossRef]
19. Casal, C.A.; Losada, J.L.; Maneiro, R.; Ardá, A. Gender differences in technical-tactical behaviour of La Liga Spanish football 
teams. J. Hum. Sport Exerc. 2021, 16, 37–52. [CrossRef]