Select Page

Insights

Com afecta la tendinopatia d’Aquil·les a la qualitat de vida?
28 jul. 2023   ·   

Equip Editorial

Tradicionalment, les malalties s’han abordat únicament des d’un punt de vista físic. Actualment, en canvi, s’està imposant una nova tendència integral i holística. I amb ella, l’evidència: comprendre el pacient i entendre les afectacions de la seva lesió en la seva vida diària són part fonamental del tractament i, en conseqüència, de la seva recuperació.

Què és una tendinopatia d’Aquil·les?

La tendinopatia d’Aquil·les (TA) és una lesió per ús excessiu del tendó d’Aquil·les, la banda de teixit que connecta els músculs del muscle de la cama a la part posterior de la cama amb l’os del turmell.

Es tracta d’una condició clínica caracteritzada per dolor i engrossiment del tendó que afecta els tendons i les estructures properes, causant limitacions funcionals i deteriorament de la capacitat de càrrega [1, 2].

Com es produeix una tendinopatia d’Aquil·les?

La seva etiologia és multifactorial: alguns estudis indiquen que els factors intrínsecs podrien incloure anomalies biomecàniques de l’extremitat inferior (com, per exemple, una discrepància en la longitud de les cames), diabetis, hipertensió, obesitat, gota, edat, etc. Aquests factors de risc podrien combinar-se amb factors extrínsecs, que inclouen sobrecàrrega mecànica excessiva (com augment o reducció sobtada en els nivells d’entrenament) [3] i equipament esportiu inadequat [4, 5, 6].

Qui pot patir una tendinopatia d’Aquil·les?

La tendinopatia d’Aquil·les és una de les lesions per ús excessiu de turmell i peu més freqüents, i una lesió comuna en esportistes que salten amb assiduïtat, com jugadors de bàsquet i voleibol, tant recreatius (que van de l’11,8% al 14,4%) com d’elit (del 32% al 45%) [7]. Però la TA també es produeix en persones que participen en activitats de córrer [4] i ballarins professionals [8].

Tanmateix, no es limita a les poblacions d’esportistes: també té una alta incidència a la població general.

Impacte econòmic de la tendinopatia d’Aquil·les

La tendinopatia d’Aquil·les impacta negativament en la connexió social i el benestar psicològic dels pacients, reduint la seva qualitat de vida. No és fàcil de diagnosticar en una etapa primerenca[2, 9], té un mal pronòstic i una alta incidència de cronicitat i recurrència [10, 11].

De fet, el nombre d’intervencions relacionades amb tendons realitzades arreu del món ha anat augmentant amb el temps, amb 30 milions d’intervencions cada any. Això es tradueix en majors costos sanitaris, estimats en uns 140.000 milions d’euros. Com es pot constatar, aquestes lesions s’associen amb alts costos socioeconòmics i d’atenció mèdica, rehabilitació postoperatoria a llarg termini i pèrdua de productivitat[12].

Impacte psicològic de la tendinopatia d’Aquil·les

Malgrat l’evidència, poques investigacions avaluen l’efecte sobre la qualitat de vida del pacient i l’efectivitat del tractament.

És a partir d’aquesta necessitat que es desenvolupa la revisió “Psychosocial and individual factors affecting Quality of Life (QoL) in patients suffering from Achilles tendinopathy: a systematic review” (Josep Verges et al., 2022).

La revisió, a partir d’articles i estudis ja existents, va tenir com a objectiu resumir la informació actual sobre la qualitat de vida en pacients que pateixen aquesta malaltia des de diferents angles: en comparació amb una població sana o els factors individuals informats que influeixen en ella, entre d’altres.

Resultats de l’estudi

Tots els estudis van informar que els pacients amb TA tenien una pitjor qualitat de vida, i que alguns factors tenien un efecte advers més significatiu en la qualitat de vida que d’altres.

  • En els estudis inclosos en aquesta revisió que comparen la qualitat de vida entre pacients amb TA i sense TA, els pacients amb TA generalment van informar d’una qualitat de vida deficient en comparació amb la població sense TA.
  • Quan es va comparar les dones amb els homes, les dones van informar d’una pitjor qualitat de vida. Knobloch et al. [16] van constatar que els resultats van ser desfavorables entre les dones en comparació amb els homes. A més, les dones no es van beneficiar tant de l’entrenament excèntric o d’estirament com els homes [17, 16].
  • L’edat va ser un altre factor que va influir en la percepció de la qualitat de vida dels pacients. Fen et al. [18] van informar que la satisfacció del pacient era menor entre els pacients majors de 60 anys, en comparació amb els pacients més joves. D’una manera similar, Knobloch et al. [16] van trobar pitjor qualitat de vida i menys millora en dones majors de 50 anys, en comparació amb la població més jove del mateix gènere.
  • Los pacients amb TA van informar d’una qualitat de vida similar o pitjor que els individus amb altres malalties musculoesquelètiques com l’artritis reumatoide (AR), l’osteoartritis (OA) i la fibromiàlgia [2].
  • El pes, la mida i l’IMC no van mostrar un impacte significatiu.
  • Mc Auliffe et al. [19] van trobar que la TA va afectar psicològicament els pacients, ja que van sentir una pèrdua d’autoestima. A més, els pacients van informar de frustració perquè els professionals no podien explicar la TA i tenien opinions diferents. Turner et al. [20] van confirmar que 5 de cada 15 pacients van sentir frustració o insatisfacció amb la seva xarxa d’atenció mèdica. Els participants d’aquest estudi van informar que la informació oferida era inconsistent i que els metges no explicaven la condició en un llenguatge senzill.
  • Els pacients que van participar en diferents programes d’exercici (reforçament i estirament) van mostrar millores en la qualitat de vida.
  • Va informar-se que la pèrdua de la capacitat per fer exercici té un impacte significatiu en la qualitat de vida dels pacients [21], afectant la salut general i la qualitat de vida [16].
  • Els estudis inclosos en aquesta revisió mostren que la qualitat de vida afecta tant a pacients amb nivells d’activitat baixos com alts, ja que ambdós grups van mostrar graus més alts de cinofòbia.
  • La cirurgia és una opció de tractament comú quan fallen les opcions no quirúrgiques [22]. La intervenció quirúrgica de TA va millorar la qualitat de vida dels pacients, tot i que els resultats van variar segons l’edat.

Intervencions i tendinopatia d’Aquil·les

El tractament conservador per a la TA inclou ultrasons terapèutics, intervenció d’ones de xoc, injecció de plasma ric en plaquetes (PRP) i injecció simulada, i depenent de la degeneració del tendó, també es pot realitzar una cirurgia mínimament invasiva i oberta [4].

  • Un estudi va detectar que la intervenció amb ones de xoc va tenir millors resultats que la intervenció amb ultrasons terapèutics.
  • La injecció de PRP no va mostrar diferències significatives en la qualitat de vida.
  • Alguns estudis van mostrar que la intervenció quirúrgica i el seu impacte en la qualitat de vida depenien de variables demogràfiques i només milloraven els components físics.

Conclusions principals

La TA és una condició problemàtica, tant per a l’individu com per al personal sanitari. La revisió aquí resumida va mostrar que els pacients amb TA tenen una qualitat de vida pitjor que la població general i va destacar la importància de reconèixer, avaluar i integrar els diferents aspectes de la qualitat de vida dins dels protocols de tractament per millorar els resultats dels pacients. També mostra la necessitat de donar als professionals sanitaris eines que els ajudin a entendre millor el pacient.

En qualsevol cas, també es suggereix la necessitat de realitzar més investigació sobre pacients amb TA per comprendre millor els aspectes que condueixen a una qualitat de vida deficient.

Fonts:

  1. Aicale R, Oliviero A, Maffulli N. Management of Achilles and patellar tendinopathy: what we know, what we can do. J Foot Ankle Res. 2020;13:1–10.
  2. Sleeswijk Visser TSO, Van Der Vlist AC, Van Oosterom RF, et al. Impact of chronic Achilles tendinopathy on health-related quality of life, work performance, healthcare utilisation and costs. BMJ Open Sport Exerc Med. 2021;7:e001023.
  3. O’Neill S, Watson PJ, Barry S. A delphi study of risk factors for achilles tendinopathy- opinions of world tendon experts. Int J Sports Phys Ther. 2016;11:684.
  4. Li HY, Hua YH. Achilles Tendinopathy: Current Concepts about the Basic Science and Clinical Treatments. BioMed Res Int. 2016. https://doi.org/10. 1155/2016/6492597. Epub ahead of print 2016.
  5. 12. Magnan B, Bondi M, Pierantoni S, et al. The pathogenesis of Achilles tendinopathy: a systematic review. Foot Ankle Surg. 2014;20:154–9.
  6. 13. Silbernagel KG, Hanlon S, Sprague A. Current clinical concepts: conservative management of achilles tendinopathy. J Athl Train. 2020;55:438–47.
  7. Cardoso TB, Pizzari T, Kinsella R, et al. Current trends in tendinopathy management. Best Pract Res Clin Rheumatol. 2019;33:122–40.
  8. Loiacono C, Palermi S, Massa B, et al. Tendinopathy: Pathophysiology, Therapeutic Options, and Role of Nutraceutics. A Narrative Literature Review. Medicina (B Aires). 55. https://doi.org/10.3390/MEDICINA55 080447. Epub ahead of print 1 August 2019.
  9. 14. Wang Y, Zhou H, Nie Z, et al. Prevalence of Achilles tendinopathy in physi- cal exercise: a systematic review and meta-analysis. Sport Med Heal Sci. 2022;4:152–9.
  10. Fredberg U, Stengaard-Pedersen K. Chronic tendinopathy tissue pathology, pain mechanisms, and etiology with a special focus on inflamma- tion: Review. Scand J Med Sci Sport. 2008;18:3–15.
  11. Ackermann PW, Renström P. Tendinopathy in sport. Sports.
    Health.
    2012;4:193–201.
  12. Lomas AJ, Ryan CNM, Sorushanova A, et al. The past, present and future in scaffold-based tendon treatments. Adv Drug Deliv Rev. 2015;84:257–77.
  13. 19. Plinsinga ML, Van Wilgen CP, Brink MS, et al. Patellar and Achilles tendinopathies are predominantly peripheral pain states: a blinded case control study of somatosensory and psychological profiles. Br J Sports Med. 2018;52:284–91.
  14. Lewis TL, Yip GCK, Robertson K, et al. Health-related quality of life in patients with Achilles tendinopathy: comparison to the general popula- tion of the United Kingdom. Foot Ankle Surg. 2022;28:1064–8.
  15. Martin RRL, Manning CM, Carcia CR, et al. An outcome study of chronic Achilles tendinosis after excision of the Achilles tendon and flexor hallucis longus tendon transfer. Foot ankle Int. 2005;26:691–7.
  16. 24. Knobloch K, Schreibmueller L, Kraemer R, et al. Gender and eccentric training in Achilles mid-portion tendinopathy. Knee Surg Sport Traumatol Arthrosc 2009 185 2009;18: 648–655.
  17. 22. Nørregaard J, Larsen CC, Bieler T, et al. Eccentric exercise in treatment of Achilles tendinopathy. Scand J Med Sci Sport. 2007;17:133–8.
  18. Phen HM, Manz WJ, Mignemi D, et al. Outcomes of Operative Man- agement of Insertional Achilles Tendinopathy in the Young vs Elderly. 2020;5:247301142092610. https://doi.org/10.1177/2473011420926101.
  19. 26. Mc Auliffe S, Synott A, Casey H, et al. Beyond the tendon: Experiences and perceptions of people with persistent Achilles tendinopathy. Musculo- skelet Sci Pract. 2017;29:108–14.
  20. 21. Turner J, Malliaras P, Goulis J, et al. “It’s disappointing and it’s pretty frustrating, because it feels like it’s something that will never go away.” A qualitative study exploring individuals’ beliefs and experiences of Achilles tendinopathy. PLoS One. 2020;15:e0233459.
  21. 34. Mallows A, Head J, Goom T, et al. Patient perspectives on participation in exercise-based rehabilitation for Achilles tendinopathy: a qualitative study. Musculoskelet Sci Pract. 2021;56:102450.
  22. Tallon C, Coleman BD, Khan KM, et al. Outcome of Surgery for Chronic Achilles Tendinopathy. 2017;29:315–320. https://doi.org/10.1177/03635 465010290031101.

Construint el futur de la indústria de l'esport