COM AJUDEN ELS ESTADIS EN LA LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

Un estadi esportiu no és una entitat aïllada del teixit urbà que l’envolta ni de la societat en què es desenvolupa. La capacitat de mobilització dels seus seguidors, la influència que exerceixen a la ciutat que els acull i l’impacte en la vida i la cultura del país són realitats cada vegada més presents en la gestió dels clubs. Tant és així que els més importants han decidit convertir les seves infraestructures en pioneres de la innovació en energies renovables i en reducció de la petjada de carboni.

Si es renoven les instal·lacions o se’n construeixen de noves, no només es persegueix l’eficiència del mateix edifici, sinó la implicació completa dels afeccionats en la importància de cuidar el medi ambient i en fer ús de fonts d’energia neta. Un bon exemple és el Golden 1 Center, seu dels Sacramento Kings, NBA, que obté el cent per cent de l’energia elèctrica del sol i va reutilitzar i reciclar el 99% de residus generats durant la seva construcció. A més a més de recordar aquests valors a cada trobada esportiva, l’estadi s’obre una nit a l’any per tal que organitzacions ambientals conscienciïn els ciutadans de la importància de la sostenibilitat.

En Johan Cruyff Arena d’Amsterdam, seu de l’Ajax, reutilitza bateries utilitzades de cotxes elèctrics, les alimenta amb el propi sistema de panells solars i turbines eòliques i redistribueix l’energia restant al veïnat. Al Regne Unit, la gespa del New Law Stadium es rega amb aigua 100% reciclada i el robot encarregat de tallar-la s’alimenta exclusivament d’energia solar. Tanmateix, si hi ha un cas extrem d’ús d’energia verda, és el del Signal Iduna Park de Dortmund, a Alemanya. Desconnectat de la xarxa elèctrica, ha aconseguit obtenir tota l’energia de panells solars, gràcies a un nou sistema d’energia basat en semiconductors.

L’aprofitament de l’aigua de la pluja també compleix una funció fonamental. Al Mercedes Benz Stadium d’Atlanta s’hi ha construït un dipòsit enorme de formigó amb capacitat per a més de 2,5 milions de litres d’aigua. Està perfectament integrat a l’arquitectura icònica de l’estadi i a la major part dels visitants els passa desapercebut. Els seus efectes, però, no passen gens desapercebuts, ja que recull l’aigua de la pluja i la neu de la coberta i la reutilitza per al rec de parcs i jardins de l’entorn. A banda d’haver proporcionat aigua gratuïta a les zones verdes, també ha reduït inundacions al veïnat proper al West-End, una àrea que abans estava afectada per les borrasques i l’orografia del terreny.

Aquest tipus d’instal·lacions no són econòmiques i estan lluny de proporcionar un retorn ràpid de la inversió —si més no, de manera directa—, ja que no cal dir que la imatge de tots els clubs que les implementen és percebuda de manera més positiva per tots els públics, tant si són seguidors de l’equip com si no. Tots els públics coincideixen en el fet que, quan es prenen aquestes mesures, representen millor els valors positius de l’esport i el compromís amb la societat que els envolta. Però també hi ha una repercussió directa sobre els comptes, i és que els costos de manteniment d’aquests estadis, un cop feta la modernització, es redueixen dràsticament si els comparem amb els costos tradicionals.

La FIFA també s’ha sumat decididament a aquesta tendència. Ha sol·licitat als organitzadors del Mundial de Futbol 2022, que se celebrarà a Qatar, que els dotze estadis en què es disputarà el campionat siguin d’emissió zero. En un país amb temperatures tan elevades com aquest, típiques del desert, serà possible mantenir uns agradables 23 °C, fins i tot en estadis oberts, gràcies a la utilització eficient de l’energia solar, la seva transformació en electricitat i l’ús d’aquesta energia en els sistemes d’aire condicionat. Joc net en el millor dels sentits.

Òbviament, la petjada de carboni que deixa tota una temporada de lliga és molt menor que la d’una fàbrica o que el trànsit anual dels vehicles de combustió a una ciutat. Però la influència positiva dels estadis sobre el canvi climàtic també s’ha de mesurar en la capacitat d’influència sobre els actors socials. En aquells llocs on s’han instal·lat punts de càrrega de cotxes elèctrics i facilitat l’arribada del transport públic fins a la mateixa porta, s’ha ajudat els ajuntaments a no incentivar l’ús del vehicle privat. Un altre exemple més de com un estadi ben gestionat, a banda de ser una fita per a la ciutat on es troba, pot convertir-se en un motor de canvi social net i eficient.

L’equip Barça Innovation Hub