Com varien els nivells de vitamina D en els equips del FC Barcelona?

La vitamina D és una vitamina liposoluble que té un paper fonamental en una gran quantitat de processos fisiològics com són la resposta immune, la funció cardiovascular, el metabolisme ossi, i el creixement i la funció muscular.1,2 Per això, mantenir uns nivells adequats de vitamina D és essencial tant per preservar la salut dels esportistes com per optimitzar el seu rendiment. De fet, estudis que han analitzat biòpsies musculars de pacients amb nivells baixos de vitamina D suggereixen que es produeix atròfia en les fibres musculars tipus II (anomenades fibres ràpides), crucials per a la majoria dels atletes.3,4 Malgrat la seva importància per a la salut, la prevalença de nivells insuficients de vitamina D és comuna entre la població.4 A més, encara que no hi ha molta evidència sobre aquest tema, les dades suggereixen que aquesta insuficiència de vitamina D també podria ser comuna en l’esport d’elit.5,6

La vitamina D es mesura a través dels nivells en sang de 25(OH)D, situant-se el nivell òptim per al rendiment esportiu en 125nmol/L (50ng/ dl). A causa del paper rellevant de la vitamina D en la funció immunitària, en la síntesi proteica, i en la funció i estructura muscular, avaluar de manera rutinària els nivells sèrics de vitamina D en els esportistes podria ajudar a millorar el seu rendiment. Per tant, la vitamina D ja no reflecteix únicament la salut òssia, sinó que mostra en part l’estat de salut de la persona.

Malgrat la seva importància, les característiques de l’esport d’alt rendiment dificulten els estudis d’intervenció, per la qual cosa fins avui no es té molta informació disponible sobre quins són els nivells de vitamina D en jugadors d’elit al llarg d’una temporada. Amb l’objectiu d’estudiar com varien els nivells de vitamina D en esportistes d’elit i com influeix l’ambient d’entrenament (entrenar a l’aire lliure o en espais tancats), el moment de la temporada i suplementar-se o no amb vitamina D, s’ha realitzat un estudi en el que hi han participat membres del departament mèdic del FC Barcelona i que ha analitzat a 95 jugadors de diferents seccions del club (22 de l’equip de futbol de primera divisió, 21 de segona, 12 de futbol sala, 12 de bàsquet, 17 d’handbol i 11 d’hoquei sobre patins) al llarg d’una temporada (2011-2012).7

Els resultats van mostrar que, de mitjana, les concentracions totals de 25(OH)D van ser de 92 ~nmol/L en tots els jugadors, amb nivells més alts en els jugadors que es suplementaven (~95 nmol/L) i en aquells que entrenaven a l’aire lliure (~100 nmol/L). Cal destacar que al voltant del 25% dels jugadors van presentar nivells inferiors a 75 nmol/L, però cap va estar per sota dels 50 nmol/L.

Com influeix entrenar a l’aire lliure, l’estacionalitat o suplementar-se en els nivells de vitamina D?

L’estacionalitat va influir en els nivells de vitamina D, de tal manera que es van observar concentracions de vitamina D significativament més altes a la tardor en comparació amb l’hivern i la primavera. La taxa més alta de nivells de vitamina D per sota de 75 nmol/L es va trobar a la primavera (40% dels jugadors), seguida de l’hivern (35%) i de la tardor (10%) (Figura 1).

A més, es van observar diferències en les concentracions mitjanes de 25(OH)D per modalitat esportiva i suplementació al llarg de l’any. Les concentracions més altes de vitamina D al llarg de l’any es van observar en els jugadors de futbol, especialment en els que jugaven en segona divisió i prenien suplements durant tot l’any, mentre que les concentracions més baixes es van observar en els jugadors de bàsquet (Figura 2). Els jugadors d’hoquei patins, de futbol sala i de futbol de segona divisió es van suplementar durant tot l’any. Per contra, només es van suplementar el ~6% dels jugadors d’handbol, el ~27% dels jugadors de futbol de primera divisió i al voltant del 60% dels jugadors de bàsquet. Així, a nivell general, els jugadors que es suplementaven van tenir nivells de vitamina D més alts que els que no ho feien. Per això, segons aquests resultats, es suggereix que l’estacionalitat i la suplementació afecten els nivells de vitamina D en esportistes professionals.

També l’ambient va tenir influència en els nivells de 25(OH)D. Aquells jugadors que jugaven o entrenaven a l’aire lliure van tenir concentracions de vitamina D més altes (105 nmol/L) que els que van entrenar en interiors, independentment de si es suplementaven (85 nmol/L). Això demostra que exercitar-se a l’aire lliure i suplementar-se amb vitamina D pot millorar els nivells de vitamina D (Figura 3).

La vitamina D es sintetitza principalment en la pell per l’exposició a la llum solar ultraviolada B, però es poden trobar nivells baixos de vitamina D malgrat una exposició solar aparentment suficient,8 el que requeriria de canvis dietètics amb la finalitat d’augmentar la ingesta de vitamina D. I, quins aliments són fonts importants de vitamina D? Els peixos blaus com el salmó, els xampinyons i aliments com la llet, el formatge. A més d’incrementar el consum d’aliments rics en vitamina D, la seva suplementació, tal com es planteja en aquest estudi, també podria exercir un paper important en els esportistes d’elit. D’aquesta manera, la combinació d’una ingesta de vitamina D elevada i l’exposició al sol (sempre amb precaució) és necessària per aconseguir nivells adequats de vitamina D, especialment en atletes d’elit, si bé s’han d’estudiar i considerar les dosis adequades en funció de cada cas individual (Figura 4).

Conclusions

La vitamina D s’erigeix com una vitamina fonamental per a la salut òssia, la funció immunitària i la funció i estructura del múscul. Per això, en l’esport d’alt rendiment, optimitzar els nivells de vitamina D (125nM/L o 50ng/ dl) podria ajudar a millorar la salut i el rendiment dels esportistes. Tal com s’ha vist en aquest estudi, al voltant d’1 de cada 4 jugadors va tenir risc de hipovitaminosis D. Així, l’estació de l’any, entrenar a l’aire lliure i la suplementació semblen ser factors que influeixen de manera significativa en les concentracions de vitamina D. 

Amb tot això, els autors de l’estudi recomanen en esports d’equip d’elit, l’exposició regular al sol de manera segura juntament amb entrenament a l’aire lliure (sempre que sigui possible) i/o suplements dietètics combinats amb una major ingesta d’aliments rics en vitamina D.

Adrián Castillo

Referències:

1. Hamilton, B. Vitamin D and Human Skeletal Muscle. Scand. J. Med. Sci. Sports 20, 182–190 (2010).
2. Zhang, R. & Naughton, D. P. Vitamin D in health and disease: Current perspectives. Nutr. J. 9, 65 (2010).
3. Bartoszewska, M., Kamboj, M. & Patel, D. R. Vitamin D, Muscle Function, and Exercise Performance. Pediatr. Clin. North Am. 57, 849–861 (2010).
4. Villacis, D. et al. Prevalence of Abnormal Vitamin D Levels Among Division I NCAA Athletes. Sports Health 6, 340–347 (2014).
5. Lovell, G. Vitamin D Status of Females in an Elite Gymnastics Program. Clin. J. Sport Med. 18, (2008).
6. Morton, J. P. et al. Seasonal variation in vitamin D status in professional soccer players of the English Premier League. Appl. Physiol. Nutr. Metab. 37, 798–802 (2012).
7. Valtueña, J. et al. Vitamin D Status in Spanish Elite Team Sport Players. Nutrients vol. 13 (2021).

8. Hamilton, B., Grantham, J., Racinais, S. & Chalabi, H. Vitamin D deficiency is endemic in Middle Eastern sportsmen. Public Health Nutr. 13, 1528–1534 (2010).