El rendiment físic dels futbolistes professionals ha estat àmpliament estudiat en els últims 25 anys. Diverses recerques han demostrat que existeix una pèrdua de rendiment en la segona part dels partits, en concret en la distància total recorreguda, els metres coberts a alta intensitat i el nombre d’esprints. Aquesta pèrdua de rendiment podria ser causada per la depleció del glucogen muscular i sota condicions tèrmiques exigents per la deshidratació i consegüent hipertèrmia.1,2
No obstant això, alguns estudis recents suggereixen que la reducció en la distància recorreguda en la segona part pot ser que no existeixi. Diverses recerques han demostrat que el temps efectiu de joc (la durada del partit després de descomptar el temps de les pauses, substitucions, gols i lesions, és a dir, el temps on la pilota no està en joc) pot explicar per què els jugadors recorren menys metres durant la segona part. De mitjana, hi ha 108 interrupcions en un partit de futbol i el 38% del temps el joc està detingut.3 La durada d’aquestes interrupcions s’incrementa cap al final del partit i, probablement, això pot estar afectant al rendiment físic dels jugadors.4 En la Bundesliga alemanya s’ha comprovat com el temps efectiu de joc varia enormement durant els partits.5 Mentre en els primers 15 minuts de la trobada, la pilota està en joc durant el 66,3% del temps total, en els últims 15 minuts del partit el valor és del 55%. Les raons que expliquen aquestes dades apunten al fet que els equips que van guanyant quan el marcador està igualat, empren el doble de temps en els serveis de córner, de porta i en les faltes.6 Les interrupcions del joc són emprades com una manera de matar el temps.7 En LaLiga espanyola, s’ha constatat com el temps efectiu de joc en la segona part de les trobades és inferior, entre un 3 i 5% en comparació amb la primera meitat.
Una recent publicació8 ha analitzat les diferències en el rendiment físic dels jugadors de LaLiga en la primera i segona part considerant la durada total del partit i el temps efectiu de joc. L’estudi, publicat en el 2021 en la revista Journal of Strength and Conditioning Research, es va basar en l’anàlisi dels 380 partits disputats durant la temporada 2018-2019. En total, es va examinar el comportament en competició de 412 jugadors que van disputar el partit complet i es van obtenir 4.249 observacions. Els futbolistes es van classificar en 5 posicions diferents: Defenses Centrals (DC, nombre d’observacions = 1.231), Defenses Laterals (DL, nombre d’observacions = 915), Migcampistes (MC, nombre d’observacions = 1013), Interiors (I, nombre d’observacions = 512) i Davanters (DE, nombre d’observacions = 578). El rendiment físic es va analitzar considerant les següents categories: distància total coberta, carrera a baixa intensitat (0–14.0 km/h), carrera a mitja intensitat (14.1–21.0 km/h), carrera a alta intensitat (21.1–24.0 km/h) i esprint (>24.0 km/h). Totes aquestes variables van ser calculades tenint en compte el temps total de joc i el temps efectiu de joc i van ser normalitzades a metres per minut. El rendiment físic va ser recollit mitjançant el sistema de tracking TRACAB utilitzat per Mediacoach.
Els resultats suggereixen algunes conclusions molt rellevants:
(1) El temps efectiu de joc en els partits va ser de 52 minuts i 18 segons (54,9% del temps total). El temps efectiu de joc va ser significativament menor (p<0.001) en la segona part (25 minuts i 43 segons, 52,5% del temps total) en comparació amb la primera part (26 minuts i 36 segons, 57,4% del temps total).
(2) Quan es considera el temps total de joc, s’aprecia com totes les variables de rendiment físic tenen un descens significatiu en la segona part dels partits (amb un rang que va des del 5,86 al 11,09%. (veure Figura 1).
(3) No obstant això, quan es considera el temps efectiu de joc, la distància total i la carrera a baixa intensitat s’incrementen significativament en la segona part en un 1,52% i un 2,91%, respectivament. La distància coberta mitjançant alta intensitat i esprint va ser similar entre tots dos períodes. Aquests resultats es van trobar per a tots els equips, independentment de jugar a casa o fora, el marcador o el nivell dels conjunts.
(4) La diferència en el rendiment físic entre la primera i segona part depèn del lloc específic. Mentre els defenses laterals i els interiors són capaços de mantenir el seu rendiment en la segona part dels partits, els defenses centrals i els migcampistes van incrementar de manera significativa la distància coberta mitjançant l’esprint en la segona part. Per contra, els davanters van recórrer significativament menys metres a alta intensitat i esprint en la segona part dels partits.
Aquests resultats, tot i que han de ser presos amb cautela a causa de la naturalesa complexa del futbol, han de servir per a reconsiderar les relacions entre el temps de joc i la fatiga dels futbolistes i comprendre millor les demandes físiques del joc. El temps efectiu de joc hauria de ser considerat en comptes del temps total del partit per a quantificar de forma més precisa
Figura 1. Percentatge de canvi en el rendiment físic entre la primera i la segona part considerant el temps total i el temps efectiu de joc i normalitzades a metres per minut.
Carlos Lago Peñas
Referències:
1 Di Salvo V, Gregson W, Atkinson G, Tordoff P, Drust B. Analysis of high intensity activity in Premier League soccer. Int J Sports Med 30: 205–212, 2009.
2 Mohr M, Krustrup P, Bangsbo J. Match performance of high-standard soccer players with special reference to development of fatigue.J Sports Sci 21: 519–528, 2003.
3 Siegle M, Lames M. Game interruptions in elite soccer. J Sports Sci 30: 619–624, 2012.
4 Carling C, Dupont G. Are declines in physical performance associated with a reduction in skill-related performance during professional soccer match-play? J Sports Sci 29: 63–71, 2011.
5 Linke D, Link D, Weber H, Lames M. Decline in match running performance in football is affected by an increase in game interruptions. J Sports Sci Med 17: 662–667, 2018.
6 Morgulev E, Galily Y. Analysis of time-wasting in English Premier League football matches: Evidence for unethical behavior in final minutes of close contests. J Behav Exp Econ 81: 1–8, 2019.
7 Augste C, Cordes O. Game stoppages as a tactical means in soccer—A comparison of the FIFA World Cups 2006 and 2014. Int J Perform Anal Sport 16: 1053–1064, 2016.
8 Rey E, Kalen A, Lorenzo-Martinex M, López-Del Campo R, Nevado-Garcia F, Lago-Peñas C. (2021) Elite soccer players do not cover less distance in the second half of the matches when game interruptions are considered. J Strength Cond Res. Ahead of print. 2021.
