El FC Barcelona és un dels equips de futbol de més èxit de tots els temps. Hi ha qui creu que un dels factors clau del seu èxit, a tots els nivells del club, és la seva filosofia única i els mètodes d’entrenament posats en marxa pels diferents entrenadors, ja des de la mateixa escola.
Avui, per primera vegada, la nostra nova investigació ens aporta alguna informació sobre la metodologia dels entrenaments i, possiblement, els secrets de l’èxit del club. Aquests “secrets” podrien estar íntimament associats amb les teories postulades per l’entrenador Paco Seirul·lo i la seva relació amb l’avantguarda de la ciència de l’esport.
La investigació la van dur a terme tres integrants de l’Àrea de Rendiment Esportiu del FC Barcelona: Andrés Martín-García, Antonio Gómez Díaz i Francesc Cos Morera (Ara en New York City FC). Em van convidar com a assessor, juntament amb David Casamichana, responsable de la unitat condicional de la Reial Societat.
De manera conjunta, durant la temporada 2015-16 vam utilitzar tecnologia de seguiment d’última generació per monitorar l’esforç físic dels jugadors en el transcurs dels entrenaments i els partits. Diàriament es detallava meticulosament la metodologia dels entrenaments per mostrar com es preparaven els jugadors per als següents partits, però també per obtenir informació sobre el bon funcionament del mètode.
Els resultats van revelar i destacar per què els jugadors es trobaven sempre en forma físicament i tècnicament, així com tàcticament a cada partit, i també com aconseguien mantenir aquest estat al llarg de tota la temporada.
Entrenaments que reprodueixen els partits
Tres o quatre dies abans d’un partit, el “model Barça” exigeix als seus jugadors el màxim esforç físic de la setmana a través d’una combinació de sessions al gimnàs i al terreny de joc (en aquest últim, basades en jocs reduïts i exercicis d’entrenament posicional, utilitzant les diferents dimensions del camp).
Això vol dir que totes les sessions d’entrenament constaven d’exercicis que combinaven els diferents aspectes (físic, tècnic i tàctic). Des d’una perspectiva més anecdòtica, mentre alguns clubs encara inclouen una preparació física basada en córrer, el Barça la focalitza específicament en exercicis físics i tàctics que reprodueixen elements clau del partit i simula certes situacions del joc.
Mantenir-se frescos
Tot i que el model Barça combina tots els aspectes d’un entrenament, les sessions acabaven deu minuts abans que les d’altres clubs d’elit (una reducció de temps petita, però que es va acumulant al llarg de la temporada). Això permet als jugadors mantenir-se frescos. Un o dos dies abans d’un partit, el model se centra principalment en la preparació tècnica i tàctica mitjançant sèries de control de pilota i passades, joc posicional amb equips formats per un nombre reduït de jugadors i exercicis tàctics, com ara jugades a pilota parada.
La mesura de la càrrega de l’entrenament, com ara la màxima distància que recorre un jugador en l’entrenament i el nombre d’acceleracions, disminuïa a mesura que s’apropava el partit, tot aplicant una especial estratègia de reducció (reducció de l’exercici just els dies abans d’una competició important). Això indicava que els entrenadors suavitzaven l’aspecte físic però perfeccionaven la disposició tàctica i tècnica dels jugadors per assegurar que estaven en forma i forts per al gran partit.
Estar en forma per al partit
Una altra de les diferències clau que va revelar la nostra investigació va ser la manera en què el Barça treballava amb aquells jugadors que presentaven menys condició física, per tal de mantenir-los en forma en els partits. En el model Barça, els jugadors havien d’anar a entrenar els dies posteriors a un partit. En aquest cas, aquestes sessions implicaven dividir l’equip en dos grups d’entrenament. El primer grup estava format pels jugadors que havien completat més de 60 minuts en el partit, els quals combinaven una activitat de baix impacte amb exercicis de regeneració per facilitar la recuperació.
Els jugadors que havien completat menys de 60 minuts en el partit i necessitaven “augmentar” la seva condició física i tàctica participaven en un circuit tècnic/tàctic (exercicis de condicionament completats un darrere l’altre) seguit d’exercicis intensos de posició i jocs reduïts. Aquest entrenament addicional proporcionava l’estímul adequat per mantenir la capacitat física dels jugadors i és una eina important utilitzada pels entrenadors per assegurar que els jugadors que disposen de menys minuts estiguin bé físicament, tècnicament i tàcticament quan siguin convocats.
Sembla que el model Barça busca variar la càrrega física/tàctica dels jugadors en el transcurs d’una setmana normal i al llarg de la temporada, per aconseguir i mantenir un rendiment màxim en tots els jugadors, inclosos aquells que no disposen de minuts de joc.
Llavors, en què consisteix l’“estil Barça”? Sembla que no tot és tiqui-taca i exercicis de passades al primer toc, sinó una filosofia única, combinada amb una excel·lent preparació i a l’avantguarda de la ciència de l’esport. Implica un coneixement més complex sobre allò que fa que els jugadors funcionin.
La tàctica és clau, com ho són també el descans i la recuperació. Molts clubs d’elit, evidentment, aplicaran les seves pròpies versions. Però la nostra investigació aporta una visió excepcional sobre allò que permet que un dels millors clubs de futbol d’Europa sigui com és.
Reader in Sports Performance, Liverpool John Moores Universit
Publicat a The Conversation
