Res li podia fer pensar al neuropatòleg forense Bennet Omalu que l’autòpsia que estava a punt de realitzar posaria de cap per avall la totpoderosa Lliga de Futbol Americà. Mike Webster, llegenda i integrant del Hall of Fame de la NFL, havia mort als 50 anys d’edat a causa d’un infart després de múltiples problemes econòmics i intensos dolors que el van portar a perdre el cap. Després de disseccionar el seu cervell, Omalu va observar que Webster presentava danys cerebrals semblants als de les persones que sofreixen Alzheimer o demència. Els repetits cops rebuts al cap durant la seva carrera esportiva probablement eren la causa que Webster patís un quadre clínic de demència similar al que pateixen molts boxadors. Les troballes neurodegeneratives oposades eren compatibles amb el concepte que el mateix Omalu va anomenar encefalopatia traumàtica crònica o CTE, una malaltia neurodegenerativa que afectava notablement els jugadors de futbol americà a conseqüència de l’acumulació de traumes cerebrals a causa de la seva activitat esportiva. Els resultats, publicats en la revista Neurosurgery el 2005,¹ van fer trontollar els fonaments de la Lliga de Futbol Americà fins al punt de posar en marxa la seva potent maquinària jurídica i científica per desprestigiar Omalu titllant-lo de “ningú” i convertint-lo en l’enemic públic número 1 de l’esport nord-americà.

No obstant això, els casos de morts d’exjugadors de futbol americà en circumstàncies estranyes van continuar arribant a les mans d’Omalu. Així, poc després arribava al seu laboratori el cervell de Terry Long, que es va suïcidar als 45 anys després d’ingerir anticongelant. Els pitjors presagis es van complir, també tenia CTE. En paraules d’Omalu, el cervell de Long “s’assemblava més al d’un home de 90 anys amb Alzheimer avançat que al d’un de 45”. Novament els resultats van ser publicats a Neurosurgery,² una de les revistes científiques de més prestigi dins del seu àmbit, sense que l’NFL pogués evitar-ho. I així fins a 17 casos.

Aquests fets van adquirir tal magnitud que, malgrat les múltiples traves que va posar l’NFL, van donar lloc a la pel·lícula Concussion, recentment estrenada i interpretada ni més ni menys que per Will Smith en el paper del Dr. Omalu. El terme concussion –commoció cerebral– fa referència a una pèrdua temporal de la funció cerebral provocada per un traumatisme que irromp sobre el cervell, relacionant-se la seva exposició repetida amb el desenvolupament de trastorns neurodegeneratius a llarg termini.³

Els cops de pilota en el futbol també són un problema

Encara que existeix una gran evidència secundant que els esportistes d’elit presenten un menor risc de mortalitat associada a malalties cardiovasculars i càncer que la població general,⁴ les conseqüències a nivell neurocognitiu a llarg termini de la participació en esports de contacte són incertes. Perquè aquesta problemàtica no és exclusiva del futbol americà. Així, per exemple, recerques actuals del Dr. Michael Lipton de l’Albert Einstein College of Medicine de Nova York han determinat que els jugadors de futbol amateur colpegen la pilota amb el cap una mitjana de més de 1.000 vegades a l’any,⁵ havent estat establert un llindar de 885 cops de pilota amb el cap a l’any a partir del qual es comença a produir deterioració en el rendiment cognitiu.⁶

Recentment va sortir publicat a The New England Journal of Medicine un nou estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Glasgow (Escòcia) i dut a terme en futbolistes professionals que ja no estaven en actiu que va tenir una gran repercussió mediàtica.⁷ No en va, els resultats van mostrar que els exfutbolistes van tenir 3 vegades un risc de mort més gran per malalties neurodegeneratives que la població general. Així, la principal causa de mort va ser per malaltia neurodegenerativa, i això representa l’1,7% de les morts dels exfutbolistes enfront del 0,5% de les dels no esportistes. A més, el risc de mortalitat per Alzheimer va ser 5 vegades més gran, 4 vegades en el cas de l’ELA (esclerosi lateral amiotròfica) i el doble en el cas de mort per Parkinson en els exjugadors. D’altra banda, analitzant els medicaments que són receptats entre els futbolistes retirats, es va trobar que aquests tenien una probabilitat 5 vegades més gran de prendre fàrmacs prescrits per a la demència que els no esportistes. Malgrat aquests resultats, no tot són males notícies per als futbolistes, ja que també es va trobar que aquests tenen un menor risc de mortalitat per malalties no neurològiques –menor mortalitat general, per malaltia cardiovascular i càncer– respecte a la població general.⁷

Aprofundint en les notícies positives, un recent estudi publicat pel mateix grup d’investigadors de la Universitat de Glasgow va trobar que aquests mateixos exfutbolistes professionals van tenir un menor risc de suïcidi –una altra de les problemàtiques associades al futbol americà i als impactes repetitius al cap– que la població general.⁸ D’igual forma, els exfutbolistes van tenir un menor risc d’hospitalització per trastorns de la salut mental com, per exemple, trastorns relacionats amb l’ansietat i l’estrès, la depressió, el consum de drogues o alcohol i els trastorns bipolars, en comparació amb els no esportistes.⁸

Conclusions

Malgrat alguns dels resultats exposats, no pretenem ser alarmistes ni posar en dubte la participació en esports com poden ser el futbol o el futbol americà, sinó simplement emfatitzar la importància de realitzar una vigilància activa de la salut neurocognitiva en els practicants d’aquests esports en particular, així com de la resta d’esports de contacte en general. A més, com hem vist, l’esport d’elit promou altres beneficis sobre la salut, reflectits per exemple en un menor risc de mortalitat per càncer i per malaltia cardiovascular en comparació amb la població no esportista.

Javier S. Morals

Referències:

1. Omalu BI, DeKosky ST, Minster RL, Kamboh MI, Hamilton RL, Wecht CH. Chronic traumatic encephalopathy in a National Football League player. Neurosurgery. 2005;57(1):128-34.
2. Omalu BI, DeKosky ST, Hamilton RL, Minster RL, Kamboh MI, Shakir AM, Wecht CH. Chronic traumatic encephalopathy in a national football league player: part II. Neurosurgery. 2006;59(5):1086-92.
3. Hay J, Johnson VE, Smith DH, Stewart W. Chronic Traumatic Encephalopathy: The Neuropathological Legacy of Traumatic Brain Injury. Annu Rev Pathol. 2016;11:21-45.
4. Garatachea N, Santos-Lozano A, Sanchis-Gomar F, Fiuza-Luces C, Pareja-Galeano H, Emanuele E, Lucia A. Elite athletes live longer than the general population: a meta-analysis. Mayo Clin Proc. 2014;89(9):1195-200.
5. Levitch CF, Zimmerman ME, Lubin N, Kim N, Lipton RB, Stewart WF, Kim M, Lipton ML. Recent and Long-Term Soccer Heading Exposure Is Differentially Associated With Neuropsychological Function in Amateur Players. J Int Neuropsychol Soc. 2018;24(2):147-155.
6. Lipton ML, Kim N, Zimmerman ME, Kim M, Stewart WF, Branch CA, Lipton RB. Soccer heading is associated with white matter microstructural and cognitive abnormalities. Radiology. 2013;268(3):850-7.
7. Mackay DF, Russell ER, Stewart K, MacLean JA, Pell JP, Stewart W. Neurodegenerative Disease Mortality among Former Professional Soccer Players. N Engl J Med. 2019;381(19):1801-1808
8. Russell ER, McCabe T, Mackay DF, Stewart K, MacLean JA, Pell JP, Stewart W. Mental health and suicide in former professional soccer players. J Neurol Neurosurg Psychiatry. 2020:jnnp-2020-323315.