Efectes de l’exercici a la funció immunitària. Una arma de doble tall?

Que l’exercici és beneficiós per a la nostra salut és una cosa que ja ningú posa en dubte. A més, aquests beneficis són multi-sistèmics, i això vol dir que afecten de manera coordinada els nombrosos sistemes del nostre organisme (per exemple el cardiovascular, musculoesquelètic, etc.). Un d’aquests sistemes afectats positivament és el sistema immunitari, dividit a la vegada de forma resumida en sistema immunitari innat i sistema immunitari adaptatiu. Aquests sistemes són els encarregats de protegir-nos d’infeccions – entre moltes altres funcions –, i la seva rellevància ha quedat més que patent davant l’epidèmia de la COVID-19. Però com afecta l’exercici al nostre sistema immunitari?

Beneficis de l’exercici pel sistema immunitari

Existeix una àmplia evidència que mostra que practicar exercici de manera regular enforteix el nostre sistema immunitari¹. Per exemple, diversos estudis han demostrat que la citotoxicitat (és a dir, la capacitat per “atacar” agents estranys) de les cèl·lules Natural Killer (NK, unes de les principals protagonistes del sistema immunitari innat) és més gran en esportistes que en persones sedentàries o no entrenades.^2,3 De fet, participar a un programa d’entrenament progressiu (per exemple, 4 setmanes realitzant exercici aeròbic continu a moderada intensitat seguit de 4 setmanes d’entrenament intervàl·lic d’alta intensitat o HIIT) ha provat augmentar tant el número d’aquestes cèl·lules⁴ com la seva activitat. I això resultaria en un sistema immunitari més fort. A més, les persones entrenades també semblen tenir un sistema adaptatiu més eficaç, cosa que queda palesa, per exemple, després d’una vacuna. D’aquesta manera, un estudi recent va mostrar que els esportistes d’elit presenten una resposta d’anticossos i cel·lular més gran (major augment de cèl·lules T) després de ser vacunats contra la grip⁵. Això podria ser d’especial rellevància davant un tema d’actualitat com és la vacunació contra la COVID-19.

Pot ser perjudicial pel sistema immunitari l’exercici?

No hi ha dubte que l’exercici és beneficiós pel sistema immunitari. No obstant això, tradicionalment s’ha defensat que l’exercici realitzat de manera extenuant (especialment l’exercici intens i de llarga durada) podria provocar una certa immunosupressió, és a dir, una debilitació del sistema immunitari amb una consegüent susceptibilitat a infeccions. Així, per exemple, un estudi que va incloure mostres de més de 2000 esportistes va observar que els esportistes que practicaven més entrenament aeròbic, com els ciclistes i els triatletes, presentaven un menor nombre de glòbuls blancs (cèl·lules encarregades de la defensa davant processos inflamatoris) que altres esportistes⁶. De fet, un 16% d’aquests esportistes van presentar valors per sota dels de referència⁶. A més, atès que l’exercici extenuant provoca de manera aguda (1-2 hores més tard) una disminució transitòria de diverses cèl·lules immunitàries (per exemple, limfòcits T) a nivell sanguini, són molts els que donen suport a l’anomenada “finestra oberta” postexercici, és a dir, un procés d’immunosupressió que augmentaria el risc d’infeccions immediatament després de realitzar exercici físic. De fet, alguns estudis han observat una major prevalença d’infeccions (sobretot respiratòries, com la bronquitis) en esportistes de resistència en comparació amb la població general⁷, i això podria potencialment ser degut a un sistema immunitari afeblit per les altes càrregues d’entrenament.

Per tant, són molts els que proposen que la relació entre l’exercici i la salut del sistema immunitari podria tenir forma de “J”, sent l’entrenament a intensitats/durades moderades beneficiós, mentre que l’exercici extenuant podria ser perjudicial per a aquest sistema. És important esmentar, no obstant això, que existeix molta controvèrsia sobre aquest tema. Així, l’evidència més recent suggereix que l’exercici no provoca l’anomenada “finestra oberta”, sinó que la reducció a nivell sanguini de cèl·lules immunitàries es deu al fet que aquestes cèl·lules es traslladen des de la sang cap a teixits perifèrics en els quals són més importants en aquest moment, com poden ser les mucoses (Figura 1)^8,9. De manera similar, hi ha també controvèrsia respecte la major susceptibilitat a infeccions entre esportistes en comparació amb la població general, ja que altres factors aliens a l’exercici en sí, com pot ser visitar llocs massificats (per exemple, estadis), la nutrició, l’estrès, els viatges o alteracions del son, poden afectar també aquest risc⁹. Són, per tant, necessaris més estudis que confirmin si l’exercici físic, especialment quan és excessivament fatigant, pot provocar un procés d’immunosupressió que augmenti el risc d’infeccions.

Conclusions

Realitzar exercici de manera regular suposa grans beneficis pel nostre sistema immunitari, fent-nos així més resistents davant possibles infeccions. Per contra, existeix controvèrsia respecte a si realitzar exercici intens de forma prolongada podria reduir de forma aguda i transitòria les nostres defenses, encara que estudis recents posen en dubte aquesta hipòtesi. Pot ser, per tant, necessari adaptar les càrregues de treball per mantenir el nostre sistema immunitari en les millors condicions, però sobretot és convenient evitar agents estressants més enllà de l’exercici que també poden debilitar el sistema immunitari (per exemple, ambients extrems, grans acumulacions de persones, estrès, falta de son, nutrició inadequada).