És habitual tenir la sensació que no ens despertem tan descansats després de la primera nit que dormim fora, i tradicionalment ho havíem atribuït a factors psicològics o al cansament acumulat del viatge del dia anterior. Aquest fenomen es defineix com a ‘Efecte Primera Nit’ (FNE, per les sigles en anglès), i ara se sap que l’origen del cansament es troba al cervell, a causa d’un hàbit adquirit, probablement, en el curs de la nostra evolució. Amb tècniques de neuroimatge i estudis del son, el Servei de Ciències Cognitives, Lingüístiques i Psicològiques de la Universitat de Brown (Estats Units) va demostrar que un hemisferi del cervell es manté alerta la primera nit i fa que el son sigui menys profund. Per això, hi ha moltes més possibilitats de despertar-se a la nit i el descans se’n ressent.
Els investigadors es van inspirar en el fet comprovat que alguns mamífers marins i certes espècies d’ocells tenen un mecanisme per reduir el risc que un depredador els ataqui mentre dormen. Si tenim en compte això, és possible que l’FNE formi part d’un mecanisme semblant en l’ésser humà. Segons els experiments, el primer dia que una persona dorm en un entorn que no li és familiar, un dels seus hemisferis cerebrals, normalment l’esquerre, es manté més alerta del que és habitual. La connexió entre tots dos hemisferis també es troba més activa per despertar-se més ràpidament en cas de perill. Això té dos efectes contraproduents en el descans. El primer, que ens manté molt més atents als estímuls visuals i sonors que ens envolten. Dit d’una altra manera, la llum o el soroll més lleus poden interrompre la fase del son en què ens trobem, impedir que sigui més profund i fins i tot despertar-nos. El segon efecte el notarem en ficar-nos al llit en forma de cert nerviosisme, el qual es deriva de la necessitat cerebral de mantenir-nos alerta. Ens costarà molt més agafar el son. Els esportistes que viatgen sovint per jugar partits coneixen molt bé totes dues sensacions. En el cas dels primers equips, els preparadors els fan viatjar uns dies abans per reduir l’efecte del canvi horari, si n’hi ha. A més, pot ser que més endavant s’hagi d’incorporar la pràctica de dormir dues nits a fora, en comptes d’una, amb l’objectiu de reduir l’FNE, o bé desplaçar-se el mateix dia de l’enfrontament.
Pel que fa als esportistes que han de rendir al màxim després d’un viatge, aquesta és una de les aportacions clau de l’estudi. Es va revelar que l’alerta de l’FNE es redueix dràsticament, i fins i tot arriba a desaparèixer, durant la segona nit que tornem a dormir en aquest entorn nou. És com si el cervell desactivés l’alarma arran d’haver comprovat que el lloc és segur. Tanmateix, la pregunta per al preparador és què s’ha de fer quan l’equip ha de traslladar-se i passar la primera nit en un altre lloc abans del partit, sense opció de dormir dos dies fora. És evident que els esportistes patiran l’FNE i això farà minvar el seu rendiment.
No es pot eliminar l’hàbit adquirit durant la nostra evolució com a espècie, però tal com afirma la investigadora principal del treball de recerca, Yuka Sasaki, la plasticitat del cervell permet utilitzar recursos per apagar parcialment el seu sistema de vigilància.
Sasaki suggereix l’opció d’escollir sempre el mateix tipus d’hotel o cadena d’hotels, perquè la decoració de les habitacions ens farà sentir en un entorn conegut. Una reflexió interessant per als entrenadors que volen disminuir l’FNE a l’hora de traslladar l’equip. També es pot reforçar amb les recomanacions recollides a la Guia del Son, elaborades pels especialistes del Barça en col·laboració amb AdSalutem Institute i dirigides als joves que s’entrenen al club. Cal posar una atenció especial als sorolls i la llum, perquè aquesta primera nit s’està més predisposat a percebre’ls. Una altra mesura per reduir l’FNE és tenir en compte la temperatura de l’habitació i mantenir-la entre 18 i 22 °C; d’aquesta manera el cos no haurà de fer esforços addicionals per escalfar-se o refrigerar-se. Una dutxa amb aigua tèbia disminuirà la temperatura corporal i servirà per agafar el son més ràpidament. És recomanable aconsellar als esportistes que portin el seu coixí, un reforç molt positiu per associar el nou lloc de descans amb la seva habitació. Aquesta nit també serà imprescindible utilitzar una tècnica de relaxació i respiració, preferiblement al llit, ja que serà més fàcil adormir-se mentre es practica i, d’aquesta manera, el cervell haurà rebut l’ordre de romandre tranquil.
Atès que a l’estudi es va posar de manifest la flexibilitat i la capacitat del cervell humà per adaptar-se a situacions noves, és possible que eliminar l’FNE sigui només una qüestió d’entrenament, tècniques adequades i voluntat.
Bibliografia
1.“Night Watch in One Brain Hemisphere during Sleep Associated with the First-Night Effect in Humans”. Masako Tamaki, Ji Won Bang, Takeo Watanabe i Yuka Sasaki.
