L’objectiu és senzill: saber-ho tot de tots els jugadors que estiguin jugant un partit de futbol. La seva posició, respecte als rivals i en relació amb la jugada. La seva velocitat, la màxima i la mitjana. La distància recorreguda. L’orientació del seu cos en tot moment. Els dispositius dels sistemes de monitoratge o tracking revolucionaran el joc des del punt de vista de la preparació de les tàctiques, la lectura i l’anàlisi dels partits, així com la informació que tindrem disponible per a les retransmissions i els periodistes. Una tecnologia que s’haurà desenvolupat a l’estadi del FC Barcelona.
En un dels projectes més importants de la FIFA per establir els estàndards de qualitat d’aquesta tecnologia, l’11 d’octubre va concloure en el Camp Nou la prova de dispositius de seguiment electrònic (EPTS) de 13 empreses que disposen d’aquests productes.
L’anàlisi de cada marca el va portar a terme la Universitat de Victòria (Austràlia). Rob Aughey, investigador del Institute for Health & Sport, va explicar durant les proves: “La raó per la qual és tan important treballar en un estadi com aquest és pel repte que suposa: la mida de la tribuna pot bloquejar o interferir el senyal dels satèl·lits, fet que dificulta la precisió del GPS, mentre que per a la visió òptica, un camp tan gran, amb zones de sol i ombra, posa a prova la capacitat del dispositiu. Si funcionen aquí, funcionaran pràcticament a tot arreu”.
El gener del 2020 es coneixeran els resultats d’unes tecnologies que encara no s’han avaluat de manera independent. Per poder establir un barem comú, calia que les avaluacions es fessin en el mateix lloc i de manera simultània. Johsan Billingham, cap d’Investigació del Departament d’Innovació i Tecnologia de la FIFA, responsable del rànquing de qualitat que es publicarà amb tots els dispositius, ha assenyalat: “El que volem és aportar una avaluació transparent perquè l’usuari final pugui comparar la qualificació i els avantatges de cada sistema”.
Per al FC Barcelona, les innovacions en aquest camp són importants perquè serviran per optimitzar el temps que inverteixen els analistes a obtenir la informació sobre tot el que ha succeït en un partit. Actualment, el club disposa d’informes automatitzats obtinguts a través de vídeo tàctic. En tractar amb algoritmes la informació de la posició de cada jugador en tot moment, s’obtenen dades clau, com ara quant de perill se li genera a l’equip, quantes vegades se superen línies en determinades circumstàncies, si hi ha problemes en la sortida de la pilota, etc.
La meta és que l’entrenador pugui consultar aquesta informació com més ràpid millor. Actualment, totes les dades estan enllaçades amb vídeos. Si el míster s’interessa pel pic que marca una corba de perill, pot accedir al vídeo de la jugada. Es tracta d’agilitzar el procediment, de disposar de tot l’informe després del partit i, en un futur, en temps real. S’obre un horitzó en què l’assessorament informàtic pot ajudar a prendre decisions en el transcurs del partit.
Concretament, el que més interessa al club de cara al futur és el sistema de monitoratge òptic, la informació que permet conèixer la posició de la pilota. Les dades recollides amb GPS mostren molta informació, però està descontextualitzada en no detectar la pilota. Ara mateix, la immediatesa o la qualitat de les dades és millorable. Normalment s’han de tractar després del partit amb l’ajuda del vídeo, per poder millorar-les. Quan arribem a fixar la posició de la pilota, estarem davant d’una revolució, no només tecnològica, sinó també tàctica i estratègica.
En l’aspecte mèdic, els avenços que s’estan desenvolupant tindran una incidència directa en el tractament de les dades massives sobre la càrrega i la fatiga dels jugadors. Una informació que ajudarà els entrenadors a dosificar i rotar les plantilles, partint d’informació cada cop menys subjectiva, i cada cop més empírica i més precisa.
Billingham va comentar que, cada vegada més, els aficionats, igual que els entrenadors, reclamen més informació del que ha succeït o està passant durant un partit. L’investigador va afegir que fins i tot, d’aquí a uns anys, aquests dispositius també serviran per a la formació dels àrbitres, tenint en compte que la seva posició en el camp és vital per la funció que desenvolupen.
A la gespa del Camp Nou es va instal·lar una zona de 30 x 30 metres amb deu càmeres a cada costat. Els membres de l’INEF Catalunya que hi participaven portaven marcadors a les espatlles, als malucs i a la zona lumbar per mesurar la posició corporal i l’orientació. Els exercicis van consistir en un circuit físic preparat per caminar, trotar i esprintar en diferents direccions, a més de canvis i acceleracions. Amb la pilota, es va realitzar un dos per dos i un cinc contra cinc.
Al mateix temps, també es van recollir dades d’altres jugadors que simultàniament duien a terme exercicis per la resta del camp, perquè les empreses poguessin demostrar que el seu producte funciona en tot el terreny de joc. Actualment s’estan confrontant totes les dades recollides mitjançant els diferents sistemes per analitzar-ne la precisió.
Aquest tipus de tecnologia també és aplicable a altres esports. A la Universitat de Victòria se n’està treballant la implantació en el rem, el ciclisme, l’atletisme, el bàsquet, el futbol australià i el rugbi. El Barça Innovation Hub treballa desinteressadament amb organismes de recerca en el desenvolupament d’aquestes noves tecnologies perquè, només amb l’avenç d’aquesta indústria, ja està rebent un retorn. Tota la informació precisa que s’obté per mètodes electrònics facilita, sobretot, l’objectiu de conservar el model de joc i la filosofia del club.
Apunta’t al Certificat en Entrenament en Esports d’Equip
L’equip Barça Innovation Hub
