Quant d’esforç se li ha de dedicar al desenvolupament d’un producte abans del seu llançament? Una temptació freqüent és no llançar el producte fins que un senti que té assegurat el seu èxit. Alguns emprenedors es neguen a acceptar que la seva idea innovadora és menys atractiva del que esperaven.

Un MVP (mínimum viable product) és una “versió d’un nou producte que li permet a l’equip recol·lectar la major quantitat d’aprenentatges, validat sobre els clients, amb el menor esforç possible”. L’objectiu d’un MVP és provar les hipòtesis empresarials fonamentals i començar el procés d’aprenentatge tan ràpid com sigui possible.

L’MVP no és una versió inicial del producte final. Podria crear-se amb l’ús d’una tecnologia completament diferent, si això fos menys costós. Els processos manuals poden usar-se per lliurar parts menys crítiques del nou servei i el producte no ha de ser escalable per atendre totes les necessitats del mercat. L’MVP només ha d’atendre una quantitat d’usuaris que puguin provar-ho i emetre les seves crítiques.

John Foley, el fundador de Pelotón va recórrer al crowdfunding a través de Kickstarter per recaptar fons. Va gravar un vídeo curt per mostrar el prototip i va demanar als clients interessats que hi contribuïssin. Pelotón va recaptar $300.000 d’aproximadament de 300 patrocinadors que van fer comandes anticipades de 165 bicicletes. El vídeo va ser l’MVP, doncs va atreure clients i va permetre experimentar el concepte del producte. Pelotón va aconseguir una recaptació de quasi 1 mil milions de dòlars de capital abans de l’IPO, al setembre de 2019, la qual va valorar l’empresa en aproximadament 7,6 mil milions de dòlars.

El mètode Lean Startup

L’MVP és un dels conceptes bàsics que Eric Ries va introduir en el seu llibre The Lean Startup. El mètode Lean té com a objectiu la reducció de riscs, time to market i els costos per a noves empreses i productes. L’autor ens explica com es pot obtenir informació sobre les necessitats dels clients a través d’una sèrie d’experiments.

Ries va assenyalar que Nick Swinmurn, cofundador de Zappos, volia provar la idea que els clients estiguessin disposats a comprar calçat online. En lloc de crear una web i comprar estocatge, Swinmurn es va dirigir a les botigues locals, va fer fotografies d’alguns models de sneakers i les va publicar online. Després d’haver fet algunes vendes, va anar a comprar les sabates al preu de venda i aleshores les va enviar als clients. Swinmurn va decidir que la demanda dels clients era bona i, amb el temps, Zappos es va convertir en una empresa multimilionària basada en la venda de calçat online.

La hipòtesi més innovadora d’Airbnb era que els viatgers estesin disposats a viure a la casa d’un desconegut i no en un hotel. Els fundadors de l’empresa van prendre fotografies dels seus apartaments i les van publicar a la web. Aviat van sorgir tres hostes que volien allotjar-se pagant per la seva estada.

Tecnologia de reconeixement facial

Els esdeveniments esportius avancen cap a la venda d’entrades mitjançant els smartphones, i molt aviat les entrades impreses desapareixeran. Panasonic creu que la tecnologia de reconeixement facial pot usar-se per identificar els visitants.

A Panasonic li preocupa que no tots els usuaris tinguin una fàcil acceptació per la tecnologia d’ús del reconeixement facial. Per a això van crear un MVP per a grups més reduïts de persones en el qual aquest tema genera menys possibilitats de rebuig. L’usuari mitjà no està en contra de l’ús de reconeixement facial per a detectar a les persones que cometen un frau. Tampoc genera rebuig l’ús del reconeixement facial per a deixar passar a periodistes acreditats.

El sistema de reconeixement facial de Panasonic ja s’ha usat en projectes pilot per tal d’aportar millores en la seguretat dels aficionats del FC Groningen als Països Baixos. Les càmeres situades en el control d’accés, reconeixen de manera automàtica, les imatges dels aficionats que tenen prohibit l’entrada a l’estadi.

Periodisme esportiu

Alex Mather i Adam Hansmann van començar The Athletic amb l’objectiu de proporcionar una “cobertura més intel·ligent per als aficionats incondicionals”. L’empresa ha estat fundada amb l’ús d’un model de subscripció de pagaments en una època en la que l’opinió general era que el contingut d’Internet hauria de ser gratuït. Clarament, la idea té un gran potencial internacional. Tanmateix, el seu MVP va ser llançada a Chicago per cobrir als Chicago Clubs (beisbol) i als Blackhawks (hoquei gel) per provar la idea que els aficionats a l’esport estan disposats a pagar per un periodisme esportiu de qualitat. Després de provar l’MVP, The Athletic es va expandir a quasi 20 ciutats als Estats Units i al Canadà. Es va llançar a Europa a l’agost del 2019, per a cobrir el futbol europeu.

L’MVP escurça el temps per a generar ingressos

La majoria dels emprenedors, que no pensen en un MVP, llancen el seu producte massa tard. Passen molt temps tractant d’aconseguir un nivell innecessari d’excel·lència. El que fa atractiu el concepte d’MVP és que t’obliga a pensar en el que l’usuari està disposat a pagar. L’MVP no pot ser “viable”, tret que algú estigui disposat a pagar per això. És la forma més eficient de demostrar que algú està disposat a pagar per un producte/servei nou.

Oblida’t de desenvolupar productes/serveis perfectes i enfoca’t més a accedir al mercat amb un producte/servei que pugui generar ingressos i et permeti conèixer millor als teus clients.

Tania Víe