La tendinopatia és una malaltia habitual tant en esportistes aficionats com en esportistes d’elit i la seva persistència pot provocar un impacte psicològic negatiu i, en conseqüència, una recuperació complicada.
Què és una tendinopatia i com afecta psicològicament al pacient?
Sovint incapacitant, dolorosa i persistent, la tendinopatia descriu un espectre de canvis que ocorren en els tendons danyats, que provoquen dolor (relacionat amb l’activitat) i una funció reduïda (a causa de la càrrega mecànica).
Si bé existeixen moltes modalitats terapèutiques per a tractar les tendinopaties, els programes d’exercici i càrrega continuen sent el tractament principal i més efectiu. I, no obstant això, en molts casos la discapacitat pot persistir més de 12 mesos, produint un impacte psicològic negatiu en els pacients (llegir referència a baix 1,2)
Com s’explica en l’estudi d’Edgar N, Clifford C, O’Neill S, et al. Biopsychosocial approach to tendinopathy. BMJ Open Sport & Exercise Medicine (2022) -sobre el qual es basa aquest article- en la majoria de casos, els efectes inhabilitants de les tendinopaties produeixen un gran impacte psicològic, impedint una rehabilitació òptima. Afortunadament, cada vegada hi ha més consciència de la influència que tenen els components psicològics i psicosocials, com l’autoeficàcia i la por-evitació, en els resultats de la rehabilitació en la medicina musculoesquelètica (llegir referència 3). Per aquest motiu, un abordatge adequat dels diferents factors psicosocials podria millorar el seu pronòstic i resultat.
La tendinopatia i l’esportista d’elit
En el cas dels esportistes d’elit, especialment en el futbol, les estadístiques i els estudis no assenyalen especials problemes amb les tendinopaties (si bé les tendinopaties d’Aquil·les solen ser més habituals que les rotulianes, per exemple). En qualsevol cas, aquesta dada és de dubtosa veracitat, ja que les estadístiques només solen recollir dades sobre lesions quan impedeixen jugar al futbolista, sigui en partits i/o entrenaments.
No obstant això, en el cas dels futbolistes professionals, és molt difícil arribar a aquest extrem, ja que es monitora i valora tota lesió o molèstia en estadis molt primerencs i ràpidament es manté sota control. El que sí que es pot trobar, encara que no ho reflecteixin els estudis epidemiològics, són jugadors que, malgrat arrossegar molèsties, no deixen de jugar, però tampoc rendeixen al 100%.
El cas dels esportistes aficionats és diferent: s’aprecia un nombre significatiu de casos de tendinopatia avançada de llarga evolució que, en molts casos, obliga a aturar o disminuir dràsticament la seva activitat.
La por, l’ansietat i la depressió afecten la rehabilitació
En tendinopaties cròniques s’ha demostrat que els factors psicosocials com la por, l’ansietat i la depressió afecten els nivells de dolor i discapacitat, perjudicant la rehabilitació.4, 5 I és que en aquestes condicions cròniques, la percepció d’un individu de la seva capacitat per refer-se influeix en la relació entre el dolor i la discapacitat (llegir referència 6–8). Això es defineix com a autoeficàcia: una alta autoeficàcia s’associa amb nivells més baixos de dolor i discapacitat, i un millor funcionament físic en general (llegir referència 5).
A més de l’autoeficàcia, s’ha demostrat que l’evitació de la por també influeix en els resultats de la rehabilitació. Si el pacient entra en un cicle d’evitació del dolor i hipervigilància, el desús i l’evitació de l’activitat física resultants poden convertir-se en kinesiofobia, començant un cicle nociu de cronicitat (llegir referència 9, 10). A més, això causa el desacondicionament del sistema musculoesquelètic (llegir referència 11), que predisposa a una lesió major.
L’equip mèdic enfront de la psicologia del pacient
Segons l’Associació Internacional per a l’Estudi del Dolor (IASP, per les seves sigles en anglès) el dolor està influenciat en graus variables per factors biològics, fisiològics i socials (llegir referència 12). Per això, per a l’equip mèdic, comprendre com aquests factors psicosocials poden afectar la tendinopatia és essencial per educar als pacients sobre la possible influència que aquests tenen sobre el dolor experimentat.
És també important conscienciar als pacients que no tot el dolor que senten és nociu i que, en la tendinopatia, la presència de dolor durant la rehabilitació és fins i tot acceptable (llegir referència 13). Així, l’autoeficàcia també pot millorar si els pacients comprenen que és poc probable que el dolor que experimenten causi una major degeneració del tendó. Tenint en compte tot això, és possible replantejar la percepció del dolor que senten els pacients (llegir referència 11).
No obstant això, perquè aquest enfocament sigui efectiu, es requereix una estreta relació de confiança entre l’equip mèdic i els pacients, capacitat per identificar les seves barreres, a més de comprendre la resposta acceptable al dolor de cadascun d’ells (llegir referència baix 14).
Empoderar al pacient
L’educació del pacient té com a objectiu brindar-li una major comprensió de l’afecció que pateix.15 En condicions cròniques com la tendinopatia, on els programes de càrrega són el tractament inicial, educar als pacients és essencial per obtenir resultats òptims (llegir referència 3). Aquest element pot denominar-se alfabetització en salut, definida com la capacitat que adquireixen els pacients de buscar i actuar sobre determinat tema relacionat amb la seva salut (llegir referència 16, 17) Per això, l’objectiu d’una educació exitosa del pacient sempre ha de ser el seu apoderament, mitjançant el qual té la capacitat d’autocontrolar la seva patologia en major mesura.
Una de les dificultats més importants en els programes de càrrega per tractar la tendinopatia és que més del 50% dels pacients els abandonen, cosa que perpetua encara més la cronicitat. Els pacients han de comprendre com els beneficiarà el programa, sent necessari derrocar les barreres que impedeixen la seva adherència. De fet, s’ha demostrat que l’apoderament del pacient en la tendinopatia és clau per facilitar l’adherència i compliment del tractament (llegir referència 18).
El model biopsicosocial i l’educació del pacient
Els tractaments biopsicosocials reconeixen i aborden els factors biològics, psicològics i socials relacionats amb el dolor i la discapacitat, considerant-se actualment com l’enfocament més eficaç per al dolor crònic. I encara que actualment no existeixen assajos sòlids que analitzin com els factors psicosocials afecten els resultats clínics en les tendinopaties, troballes en altres afeccions musculoesquelètiques ajuden a concloure que reformular les creences del pacient respecte al dolor i el tractament de les tendinopaties reduirà l’impacte que els factors psicosocials tenen en els resultats de la rehabilitació.
D’aquesta manera, s’evidencia que un model biopsicosocial que el pacient pugui seguir i aprendre permetria una recuperació més ràpida. De fet, el nivell d’autoeficàcia d’un pacient pot ser un predictor més fiable i sòlid dels resultats finals no quirúrgics que els defectes estructurals que puguin observar-se en les imatges de les diferents proves mèdiques (llegir referència 19, 20).
Referències:
Gillespie MA, M Cznik A, Wassinger CA, et al. Rotator cuff-related pain: patients’ understanding and experiences. Musculoskelet Sci Pract 2017;30:64–71.
Turner J, Malliaras P, Goulis J, et al. “It’s disappointing and it’s pretty frustrating, because it feels like it’s something that will never go away.” A qualitative study exploring individuals’ beliefs and experiences of Achilles tendinopathy. PLoS One 2020;15:e0233459.
Mallows A, Debenham J, Walker T, et al. Association of psychological variables and outcome in tendinopathy: a systematic review. Br J Sports Med 2017;51:743–8.
Woo AK. Depression and anxiety in pain. Rev Pain 2010;4:8–12.
Martinez-Calderon J, Zamora-Campos C, Navarro-Ledesma S, et al. The role of self-efficacy on the prognosis of chronic musculoskeletal pain: a systematic review. J Pain 2018;19:10–34.
te Wierike SCM, van der Sluis A, van den Akker-Scheek I, et al. Psychosocial factors influencing the recovery of athletes with anterior cruciate ligament injury: a systematic review. Scand J Med Sci Sports 2013;23:527–40.
Caneiro JP, Roos EM, Barton CJ, et al. It is time to move beyond ‘body region silos’ to manage musculoskeletal pain: five actions to change clinical practice. Br J Sports Med 2020;54:438–9.
Rondon-Ramos A, Martinez-Calderon J, Diaz-Cerrillo JL, et al. Pain neuroscience education plus usual care is more effective than usual care alone to improve self-efficacy beliefs in people with chronic musculoskeletal pain: a Non-Randomized controlled trial. J Clin Med 2020;9:2195.
Leeuw M, Goossens MEJB, Linton SJ, et al. The fear-avoidance model of musculoskeletal pain: current state of scientific evidence. J Behav Med 2007;30:77–94.
Kromer TO, Sieben JM, de Bie RA, et al. Influence of fear- avoidance beliefs on disability in patients with subacromial shoulder pain in primary care: a secondary analysis. Phys Ther 2014;94:1775–84.
Littlewood C, Malliaras P, Bateman M, et al. The central nervous system–an additional consideration in ‘rotator cuff tendinopathy’ and a potential basis for understanding response to loaded therapeutic exercise. Man Ther 2013;18:468–72.
Raja SN, Carr DB, Cohen M, et al. The revised international association for the study of pain definition of pain: concepts, challenges, and compromises. Pain 2020;161:1976–82.
Malliaras P, Cook J, Purdam C, et al. Patellar tendinopathy: clinical diagnosis, load management, and advice for challenging case presentations. J Orthop Sports Phys Ther 2015;45:887–98.
Smith BE, Hendrick P, Bateman M, et al. Musculoskeletal pain and exercise-challenging existing paradigms and introducing new. Br J Sports Med 2019;53:907–12.
Fereidouni Z, Sabet Sarvestani R, Hariri G, et al. Moving into action: the master key to patient education. J Nurs Res 2019;27:1–8.
Nutbeam D. The evolving concept of health literacy. Soc Sci Med 2008;67:2072–8.
Paterick TE, Patel N, Tajik AJ, et al. Improving health outcomes through patient education and partnerships with patients. Proc 2017;30:112–3.
Sandford FM, Sanders TAB, Lewis JS. Exploring experiences, barriers, and enablers to home- and class-based exercise in rotator cuff tendinopathy: a qualitative study. J Hand Ther 2017;30:193–9.
Dunn WR, Schackman BR, Walsh C, et al. Variation in orthopaedic surgeons’ perceptions about the indications for rotator cuff surgery. J Bone Joint Surg Am 2005;87:1978–84.
Stubbs C, Mc Auliffe S, Mallows A, et al. The strength of association between psychological factors and clinical outcome in tendinopathy: a systematic review. PLoS One 2020;15:e0242568.
