El salt com a indicador de fatiga

El control de la fatiga neuromuscular en esportistes és de vital importància a l’hora de planificar les sessions d’entrenament i les competicions. Poder conèixer si un esportista ha arribat als nivells de fatiga planificats en una sessió d’entrenament, o si al contrari està excessivament fatigat per completar la sessió o per participar en una competició, pot ser de gran ajuda.

Existeixen diversos mètodes per avaluar la fatiga dels esportistes, incloent des de qüestionaris fins a mesures fisiològiques com la freqüència cardíaca (o la seva variabilitat) o el lactat. A més a més, una altra opció per determinar la fatiga és analitzar els canvis en el propi rendiment físic. Així, si per exemple durant un entrenament de força amb una mateixa càrrega disminueix de forma marcada la velocitat d’execució, haurà aparegut la fatiga, i el mateix és aplicable a altres entrenaments com els d’esprint (en aquest cas, reflectint-se la fatiga en una pèrdua de velocitat de cursa). El problema amb molts d’aquests mètodes és la seva complexitat tècnica, ja que per exemple no sempre disposem d’un encoder lineal o un altre sistema per valorar la velocitat d’execució durant els entrenaments de força. Tanmateix, en els últims anys una àmplia evidència ha mostrat que un exercici tan senzill com el salt vertical podria ser un instrument vàlid per valorar la fatiga neuromuscular del tren inferior.

El salt com a indicador de fatiga en entrenament de força

Fa ja deu anys, els investigadors González Badillo i Sánchez Medina van mostrar que la pèrdua d’alçada de salt vertical podia ser utilitzada com un indicador de fatiga durant una sessió d’entrenament de força, ja que aquesta variable es trobava altament correlacionada amb la pèrdua de velocitat durant les sèries de força (r=0.92).¹ A més a més, els autors van observar que a mesura que disminuïa la capacitat de salt durant la sessió de força, augmentava l’estrès metabòlic (concentració en sang de lactat i amoni), van trobar una molt alta correlació entre la pèrdua de salt i els nivells de lactat sanguini (r=0.97).

Salt com a indicador de fatiga en entrenament d’esprints

Estudis més recents han continuat confirmant el paper de la capacitat de salt com a indicador de fatiga mecànica i metabòlica. En un estudi liderat novament pel Dr. González Badillo, un grup de subjectes va realitzar el major número possible d’esprints de 40 metres amb un descans de 4 minuts entre esprints fins que la velocitat disminuïa un 3%, i els autors van avaluar la capacitat de salt i l’estrès metabòlic (lactat i amoni) en cada període de descans entre els esprints.² Els resultats van mostrar que la pèrdua d’un 3% de velocitat en els esprints es va associar a una pèrdua en la capacitat de salt d’un 14%. A més a més, tant el nombre màxim d’esprints que va poder realitzar cada subjecte com la pèrdua de capacitat de salt es van correlacionar amb l’acumulació d’estrès metabòlic, trobant per exemple una correlació molt forta entre l’alçada de salt i els nivells de lactat (r=0.96) (Figura 1).

Conclusions i aplicacions pràctiques

Per tant, existeix una alta correlació entre la capacitat de salt (o la seva disminució), els nivells d’estrès metabòlic (e.g., lactat) i el rendiment. És per això que mesurar la capacitat de salt pot ser una forma senzilla i pràctica d’avaluar la fatiga dels esportistes, permetent-nos per exemple determinar un llindar (e.g., 10-15% de pèrdua de salt) a partir del qual volem cessar l’exercici realitzat o augmentar el descans, sense necessitat de realitzar d’altres mesures com el lactat. Per fer-ho, i com hem comentat en anteriors articles, existeixen diverses aplicacions mòbils com per exemple MyJump, creada pel Dr. Balsalobre, que permeten avaluar l’alçada de salt fent servir tan sols la càmera d’un mòbil i que han estat validades comparant-les amb eines de major complexitat tècnica i més costoses com són les plataformes de força.³

Pedro L. Valenzuela

REFERÈNCIES

1. Sánchez-Medina L, González-Badillo JJ. Velocity loss as an indicator of neuromuscular fatigue during resistance training. Med Sci Sport Exerc. 2011;43(9):1725-1734. doi:10.1249/MSS.0b013e318213f880
2. Jiménez-Reyes P, Pareja-Blanco F, Cuadrado-Peñafiel V, Morcillo JA, Párraga JA, González-Badillo JJ. Mechanical , Metabolic and Perceptual Response during Sprint Training. Int J Sports Med. 2016;37(10):807-812.
3. Balsalobre-Fernández C, Glaister M, Lockey RA. The validity and reliability of an iPhone app for measuring vertical jump performance. J Sports Sci. 2015;33(15):1574-1579. doi:10.1080/02640414.2014.996184