Les lesions tenen una gran importància en el món del futbol. De fet, un estudi que va analitzar vint-i-quatre equips de nou països europeus diferents durant onze anys va mostrar que es donen al voltant de 7-8 lesions per cada mil hores de joc, amb una major incidència de lesions associada a una posició més baixa en el rànquing final de l’equip.¹ Entre totes les lesions, les musculars són les més freqüents, més que d’altres produïdes per cops, fractures o lesions articulars.² Les lesions musculars tenen importants conseqüències negatives tant per al rendiment com per a l’economia de l’equip, ja que els esportistes que les pateixen estan de mitjana dues setmanes apartats de l’equip.³ Per això, el disseny d’estratègies preventives de les lesions musculars és fonamental.

Els equips de futbol implementen diferents programes d’exercici per disminuir la incidència de lesions musculars, encara que sovint ho fan sense que hi hagi una evidència clara respecte a què funciona. De fet, com concloïa una recent revisió sistemàtica⁴ i com hem resumit en el post “Prevenció de lesions musculars en futbolistes d’elit, quins exercicis funcionen?”, no hi ha suficient evidència que recolzi cap exercici en concret per prevenir les lesions musculars en els esportistes d’elit. Per això, s’ha proposat que – a falta d’evidència d’alt nivell – el consens entre experts pot ser la millor opció per guiar l’evidència al voltant de les estratègies més efectives.

Davant aquest context, el grup Elit Football Performance (EFP), encapçalat per investigadors i tècnics de prestigi d’equips de futbol d’elit com l’Arsenal FC, el FC Barcelona, el Real Madrid CF o l’AS Roma, han elaborat una guia de consens (denominada ‘enquesta Delphi’) sobre quins exercicis serien els més efectius per prevenir les lesions musculars, així com el seu moment òptim d’implementació.⁵ L’enquesta va ser enviada a un total de 21 tècnics de diferents lligues europees, amb 12 anys de mitjana en el futbol d’elit i amb experiència acadèmica.

En les mencionades enquestes, els professionals van contestant rondes de preguntes fins que s’arriba a un acord entre la majoria (>70%) dels contestadors. En la primera ronda, els professionals havien de valorar l’efectivitat (en una escala de 4 punts, des de gens efectiu fins a molt efectiu) de 13 tipus diferents d’exercici comuns en la prevenció de lesions, incloent des d’exercicis d’esprint, pliometria o excèntrics fins a exercicis d’equilibri, flexibilitat o enfortiment del Core.

Com mostra la Taula 1, en finalitzar les quatre rondes necessàries per arribar a un consens, els professionals van concloure que els exercicis d’esprint i de cursa a alta velocitat eren els més efectius per prevenir les lesions (amb 3 de 4 punts possibles, és a dir, molt efectius), seguit dels exercicis excèntrics (2 de 4 punts possibles), els quals tots els professionals consideraven com a efectius. D’altra banda, nombrosos tipus d’exercici van ser considerats simplement ‘efectius’ (1 de 4 punts possibles), incloent els exercicis concèntrics i isomètrics, la pliometria horitzontal i vertical, els exercicis de coordinació/tècnica, la flexibilitat i l’estabilitat del Core. Al contrari, no es va arribar a cap consens al voltant de l’efectivitat dels exercicis multiarticulars com els moviments olímpics o els exercicis funcionals, els exercicis unilaterals realitzats en condicions d’inestabilitat, o els exercicis d’agilitat, de copejament (per exemple, amb passades llargues), o els esprints resistits.

Taula 1. Consens entre experts respecte als exercicis efectius per a la prevenció de lesions musculars en futbolistes d’elit.

Respecte als exercicis més efectius, els professionals van concloure que el moment ideal per implementar els esprints o la cursa d’alta intensitat és 3 dies abans del partit quan es disposa de més de 5 dies de descans entre partits, mentre que si hi ha menys de 4 dies de descans entre partits els autors van concloure que no cal implementar aquest tipus d’exercicis. A més a més, van concloure que els jugadors que no participen en el partit haurien d’implementar aquest tipus d’exercicis un o dos dies posteriors al partit. D’altra banda, es va concloure que els exercicis excèntrics també haurien de ser idealment implementats 3 dies abans del partit, però no hi va haver consens al voltant de si podien ser combinats amb els esprints o la cursa d’alta intensitat. A més a més, els professionals van concloure que aquests exercicis excèntrics – sobretot si es realitzen amb baixa intensitat i volum – sí que podrien ser implementats quan hi ha menys de 4 dies entre partits ja que els jugadors hi solen estar acostumats. Finalment, tots o si més no la majoria dels professionals van concloure que, a més a més d’escollir correctament els exercicis, per prevenir lesions és fonamental controlar la càrrega de treball setmanal, tenir en compte lesions prèvies, el treball multidisciplinari i implementar d’altres estratègies de recuperació.

Veiem com els esprints i la cursa d’alta intensitat, que tradicionalment han estat vistos com un mecanisme de lesió (sobretot de la musculatura isquiosural), són considerats actualment com un exercici clau per a la prevenció de lesions. En aquest sentit, és important remarcar que els professionals sotmesos a enquesta van ressaltar la necessitat d’individualitzar la velocitat a la qual es realitzen aquests exercicis, així com integrar-los dins d’activitats específiques del futbol (per exemple, amb presa de decisions i copeig final de pilota). D’altra banda, es va concloure que els exercicis excèntrics poden ser implementats tant abans com després de les sessions d’entrenament, encara que cal ser primmirats amb com afecta al rendiment en altres sessions o en els partits el possible dolor muscular induït per aquests exercicis.

En resum, davant l’escassa evidència científica respecte a quins exercicis són eficaços per prevenir les lesions musculars en futbolistes, els experts donen la seva opinió i conclouen que els exercicis d’esprints i cursa a alta velocitat, així com els exercicis excèntrics són, sempre que estiguin ben planificats i que atenguin les característiques individuals i la càrrega de treball setmanal, els exercicis més efectius.

Pedro Valenzuela

Referències

1. Hägglund M, Waldén M, Magnusson H, Kristenson K, Bengtsson H, Ekstrand J. Injuries affect team performance negatively in professional football: An 11-year follow-up of the UEFA Champions League injury study. Br J Sports Med. 2013;47(12):738–42.
2. López-Valenciano A, Ruiz-Pérez I, Garcia-Gómez A, Vera-Garcia FJ, De Ste Croix M, Myer GD, et al. Epidemiology of injuries in professional football: A systematic review and meta-analysis. Br J Sports Med. 2019;1–9.
3. Ekstrand J, Hägglund M, Waldén M. Epidemiology of muscle injuries in professional football (soccer). Am J Sports Med. 2011;39(6):1226–32.
4. Fanchini M, Steendahl IB, Impellizzeri FM, Pruna R, Dupont G, Coutts AJ, et al. Exercise-Based Strategies to Prevent Muscle Injury in Elite Footballers: A Systematic Review and Best Evidence Synthesis. Sport Med [Internet]. 2020;(0123456789). Available from: https://doi.org/10.1007/s40279-020-01282-z
5. McCall A, Pruna R, Van der Horst N, Dupont G, Buchheit M, Coutts AJ, et al. Exercise-Based Strategies to Prevent Muscle Injury in Male Elite Footballers: An Expert-Led Delphi Survey of 21 Practitioners Belonging to 18 Teams from the Big-5 European Leagues. Sport Med. 2020;50:1667–81.