De totes les variables que ens ofereixen avui en dia els sistemes de monitoratge i registre de l’activitat dels nostres jugadors, quina és la informació més rellevant? És una pregunta a la qual probablement s’enfrontaran tots els tècnics quan comencin a gestionar el gran volum d’informació que es genera a cada sessió d’entrenament. No obstant això, en la majoria dels casos, l’elecció de les variables no obeeix a un procés sistemàtic, sinó que es fa atenent els gustos o les preferències dels usuaris, embruixats a vegades per modes en l’ús de variables que encara no estan prou contrastades.
A causa del gran nombre de variables oferides per les eines tecnològiques actuals, cal estudiar i reduir el nombre de variables que s’hauran de gestionar en el procés d’entrenament. Per aquesta raó hem de buscar, entre les opcions que tinguem a l’abast, les més vàlides per conèixer les demandes de l’activitat esportiva en qüestió. Cal ser pràctics i aconseguir que aquest procés de registre tan difícil sigui sostenible, és a dir, prestar atenció als recursos temporals, materials, humans i tecnològics disponibles (curs de Gestió de Càrrega del Barça Innovation Hub), i fer que el binomi cost-benefici sigui com més eficient millor.
Apunta’t al Certificat en Gestió de la Càrrega del Treball en Futbol
Entre les diferents opcions, dur a terme l’anàlisi de components principals permet identificar les variables que aporten més informació, diferenciar les que aporten informació complementària de les que n’aporten de redundant i, en última instància, poder reduir dràsticament el nombre de variables o dimensions representatives d’allò que s’ha estudiat. Al treball que es presenta, els autors van registrar diferents mesures d’intensitat durant tasques d’entrenament i partits oficials de futbol.
Les descobertes principals d’aquest treball suggereixen que són necessaris tres components principals per resumir diferents mesures d’intensitat, les quals tenen un pes o una importància diferent en funció del format de joc estudiat. Independentment d’aquest format, el primer component explica entre un 40 % i un 45 %de la variància, i la variable de potència metabòlica mitjana (average metabolic power) és la que té més pes. El segon component explica entre un 20 % i un 25 % de la variància, i el representen les variables de velocitat (per exemple, distància recorreguda a alta velocitat, distància recorreguda a esprint i velocitat pic). Finalment, el tercer component explica entre un 10 % i un 15 % de la variància, i agrupa les variables inercials (dynamic stress load[DSL] i impactes).
Per tant, d’aquest treball se’n deriva una aplicació pràctica: per tenir recollida gran part de la informació de càrrega externa, independentment del format de joc estudiat, cal que tinguem en compte variables locomotores o de força, variables de velocitat i variables inercials. A tall de resum, hem de valorar els indicadors següents:
- Variables locomotores o de força: potència metabòlica mitjana (AMP); distància total recorreguda; distància recorreguda a alta intensitat de potència metabòlica; distància recorreguda en acceleració i desacceleració d’alta intensitat
- Variables de velocitat: velocitat pic assolida; distància recorreguda a alta velocitat
- Variables inercials: impactes; IMP; dynamic stress load(DSL).
Tanmateix, quan canvien els formats de joc, es modifica la importància de les variables dins del component principal. Al joc de posició petit de 4 vs.4 + 3 practicat en un espai de 13 × 17 m, la variable de velocitat que més informació aporta és la velocitat pic, seguida de la distància recorreguda a alta velocitat. Per exemple, en situacions de 10 vs.10 practicat en 105 × 65 m, la variable que més informació aporta dins el segon component principal és la distància recorreguda a esprint, seguida de la distància recorreguda a alta velocitat i de la velocitat pic. Per tant, el pes de cada variable es modifica en funció del format de joc estudiat.
En el procés de triar variables per a la gestió posterior de la càrrega d’entrenament i competició, hem d’intentar no duplicar informació i escollir només els indicadors necessaris que aportin informació vàlida i aplicable (Castellano i Casamichana, 2016).
David Casamichana – Strength and Conditioning Coach at Real Sociedad
Antonio Gomez – Strength and Conditioning Coach at FC Barcelona
Julen Castellano – Head of the Doctoral Program in Physical Activity and Sports at the University of the Basque Country (UPV/EHU)
Andrés Martin – Strength and Conditioning Coach at FC Barcelona
Referències bibliogràfiques
Gestió de la càrrega del treball. Barça Innovation Hub. https://elearning.barcainnovationhub.com/ca/product/certificat-en-gestio-de-la-carrega-del-treball-en-futbol/
Castellano, J. i Casamichana, D. (2016). El arte de planificar en fútbol. Futboldelibro.
