Han passat gairebé 25 anys des que algunes empreses van aconseguir obrir les portes dels vestuaris per a posar xips als jugadors. Eren armilles amb un GPS incorporat. Prototips que a penes permetien mesurar la distància recorreguda, la velocitat màxima aconseguida, els moments d’acceleració. Va ser una revolució. En tot just una dècada els aficionats de tot el món van començar a preguntar-se què era aquell sostenidor que portaven els jugadors amb marques tecnològiques en el pit. Aquests logotips de startups estratègicament visibles aventuraven un dels reptes que avui continua trobant la tecnologia en el futbol: democratitzar el seu ús. Màrqueting de tota la vida. Compra sis armilles i si els jugadors mostren la meva marca, et regalo els de la resta de l’equip. Les armilles van entrar de manera massiva en el futbol fa més d’una dècada.
De l’elit al futbol amateur els GPS es van afegir als petos i els cons com un material imprescindible de clubs de tot el món. En 2015 la International Football Association Board (IFAB) va autoritzar el seu ús en les competicions. El Mundial femení del Canadà va ser el banc de proves. Han passat 10 anys i la tendència de mesurament i anàlisi de dades en el futbol té nous desafiaments per davant: “Democratització del seu ús, estandardització de les dades i personalització”. El director del Barça Innovation Hub, Albert Mundet, creu que aquests tres verticals són la base de la tecnologia que està per venir.
DEMOCRATITZACIÓ
“Actualment existeix una tensió tecnològica entre dos tipus de tecnologies de mesurament amb avantatges i inconvenients, òptica (a través del vídeo) i la que es basa en wearables. La primera et permet tenir dades tàctiques de forma no invasiva a través de l’etiquetatge d’esdeveniments del partit o del tracking de la posició dels jugadors dels dos equips i de la pilota en el camp. I la segona és més útil per a preparadors físics per mesurar amb exactitud l’estrès condicional que té cada jugador durant el partit”, resumeix Mundet. La tecnologia del tracking òptic està basada en la instal·lació de càmeres en l’estadi i la detecció de la posicion a través del contrast dels colors dels píxels”. És una tecnologia fins i tot cara perquè no està 100% automatitzada. A més és de difícil aplicació en els entrenaments a causa de la variabilitat dels camps i objectes que formen part dels entrenaments.
En el cas de LaLiga a Espanya els clubs compten amb Mediacoach una solució de La Lliga per a proveir d’informació tàctica provinent de la font de vídeo.
El tracking d’esdeveniments és l’utilitzat per les empreses d’estadístiques, especialment útils per al scouting i no tant per a l’anàlisi tàctica que busquen els entrenadors. “El problema del sistema de tracking posicional per al scouting és que no té la ubiqüitat que sí que té l’ús del eventing. És a dir, no existeix un sistema de tracking posicional en la segona divisió del Brasil per posar un exemple, encara que sí han avançat per a aquests casos l’ús de cambres d’autoproducció”, afegeix Mundet.
Els altres tipus de dispositius en armilles permeten a través sensors obtenir moltes dades especialment útils perquè els preparadors físics mesurin en estrès mecànic al qual són sotmesos els jugadors en els partits. El problema dels dispositius és que poden ser incòmodes per als jugadors i a més cada club utilitza un wereable diferent. “Per tant, la potencial tendència és que la lliga unifiqui el dispositiu per a tots els clubs. Hi ha exemples ja? Sí, tota la lliga mexicana utilitza el wearable de Real Track Systems, una empresa espanyola, que s’utilitza en primera, segona i lliga femenina. El que té de bo aquest sistema és que pot comparar els resultats del partit amb l’entrenament”.
L’avanç imparable del desenvolupament d’aquesta tecnologia ha permès oferir solucions més econòmiques al futbol semiprofessional i amateur. És el cas d’OLIVER, empresa participada pel Bihub, que per un cost al voltant de 3.000 euros a l’any ofereix a molts clubs el monitoratge dels seus jugadors tot l’any. “Des que comencem a crear nostre tracker teníem un objectiu en ment: crear una tecnologia accessible no sols en preu sinó en facilitat d’ús perquè tot els i les futbolistes del món puguin mesurar el seu joc”, explica Ezequiel Torti, CTO i co-fundador en OLIVER. . Clubs com el Barça utilitzen sistemes professionals de weareable professional amb cost d’entre 30.000 i 50.000 euros anuals per equip. La formació per a l’anàlisi tàctica de les dades també s’ha democratitzat en l’oferta acadèmica per a futurs entrenadors com els cursos d’anàlisis tàctiques del Bihub Training
ESTANDARDITZACIÓ
Aquest exemple de la lliga de Mèxic ens porta al segon repte, que és la estadarización de la dada que permetrà fer més útil la intel·ligència artificial alimentada amb dades. És a dir, volum per al big data. Acuitada per la petició dels clubs per a facilitar el desenvolupament tecnològic en un sistema únic la FIFA juntament amb l’FC Barcelona ha desenvolupat un sistema únic per a mesurar les dades dels futbolistes. “la creixent disponibilitat de fonts d’informació i la necessitat de centralització de dades fa que sigui molt difícil per als clubs mantenir el ritme creixent d’aquesta indústria, respecte a les necessitats d’integració contínua i mantenibilidad de les dades. També la naturalesa ad hoc dels formats proporcionats fa que sigui més difícil integrar informació de diferents fonts, la qual cosa fa que els avanços en aquest àmbit siguin més lents”, explica la FIFA ( https://fifa-quality-prod-1.azurewebsites.net/media/171893/standard-transfer-format-documentation.pdf).
“Abans d’aquesta mesura si un club canviava de proveïdor perdia l’històric de dades”, explica Mundet que adverteix d’un dels grans esculls que impedeix compartir les dades entre clubs: la competitivitat. “Imaginem que sabem que un jugador té risc de lesió quan és obligat a jugar cap a un costat, perquè l’oponent podria carregar el joc cap a aquest costat per a perjudicar-lo. Són informacions sensibles”, afegeix. La traducció futura d’aquest sistema unificat serà especialment útil per a poder tenir l’històric dels jugadors quan canviïn d’equip. Els jugadors canviaran de club amb les seves dades incorporades de manera que els clubs puguin incorporar aquesta informació per a poder personalitzar entrenament i prevenció de lesions.
PERSONALITZACIÓ
L’opinió del jugador és clau en qualsevol avanç tecnològic en el futbol i un dels reptes a solucionar és evitar que els sistemes siguin molt invasius. Per això dispositius com el d’OLIVER que situa el tracking en la mitjana en lloc d’una armilla són especialment atractius. “La col·locació a la cama va sorgir no sols per a poder agregar una capa mètriques d’interacció amb la pilota, sinó també, com una solució menys invasiva i més còmoda per als jugadors i jugadores”, afegeix Jose Gonzalez Ruzo, CEO i co-founder d’OLIVER. I succeeix el mateix amb l’última tendència a la qual mira la indústria tecnològica en el futbol, la personalització de les dades externes del jugador, amb les dades internes. Com varia la fisiologia d’un atleta quan està en ple esforç? Què succeeix a l’interior del cos del futbolista quan es lesiona, tira un penal, dispara a porta o corre un contraatac? En un joc de ciència-ficció, el desig de la indústria seria poder veure en temps real tots els valors biométicos dels futbolistes durant un partit. Per a això seria necessari tenir dispositius de captació de dades en la sang d’un futbolista. Sense arribar a tant, els wereables ja poden mesurar de manera senzilla el ritme cardíac.
“Quan fa 16 anys va ocórrer la tragèdia d’Antonio Puerta moltes empreses van avançar per a detectar cardiopaties en els jugadors”, explica Mundet. I la indústria ja està provant maneres de mesurar la fisiologia dels jugadors sense necessitat d’envair el seu cos. Com? Mesurant la suor. L’empresa ONALABS ho resumeix així: “Som l’única companyia capaç de llegir, mesurar i monitorar de manera contínua i no invasiva paràmetres fisiològics clau a través de la suor. La tecnologia de ONALABS converteix la suor en un biofluido intel·ligent i la pell en una plataforma de dades”. Les dades amb els quals treballa aquest projecte són: la pressió arterial, saturació d’oxigen, pols cardíac, temperatura cutània i activitat i possibles caigudes.
Els dispositius que permeten obtenir aquestes dades ja estan actius en el sector de la salut, no sols en l’esportiu. “Les possibilitats en aquest camp són molt grans. En el mesurament de dades d’estrès condicional, la qual cosa anomenem càrrega externa ja s’ha avançat molt. Per exemple estem impulsant un projecte de R+D que permet adaptar l’entrenament als moments de la temporada on aquestes càrregues mecàniques estressaran més el cos. El que hi ha poc és en la resposta fisiològica. Hi ha revisions mèdiques per a minimitzar riscos però es pot avançar molt a obtenir millor informació per a tractar a cada futbolista de forma molt més personalitzada mitjançant dades biomètriques”, explica el director del Bihub.
Paradoxalment és en el futbol femení on s’estan fent passos més avançats que en el masculí per a recaptar aquest tipus de dades. Com explica la doctora Eva Ferrer, el Bihub a través dels equips femenins està tractant d’explicar com funciona el cos de les dones en el cicle menstrual a través d’anàlisi fisiològica durant els partits i entrenaments (https://barcainnovationhub.fcbarcelona.com/es/blog/afecta-el-ciclo-menstrual-a-la-fuerza-y-potencia-de-las-deportistas-de-elite/). El repte és mesurar el canvi hormonal que produeixen les diferents etapes del cicle menstrual i la seva relació amb les lesions o el rendiment.
