El futbol des dels primers principis

Sens dubte, el futbol s’ha convertit en un tema popular de la recerca avui en dia. Diverses branques de la ciència busquen enfocar les seves teories resolent activitats diàries com el partit de futbol i, de fet, molts dels esdeveniments que hi tenen lloc són d’aquest tipus i molt diferents (per exemple, físics, fisiològics, perceptius-cognitius, emocionals, socials i, fins i tot, polítics).  Per tant, el complicat treball dels científics i els estudiants del joc en general és trobar les preguntes científiques adequades per estudiar un sistema desconegut. Tot i que generalment cal fiar-se d’intuïcions que manquen de qualsevol forma de metodologia o lògica per trobar els graus de llibertat (DoF) adequats, hi ha alguns principis fonamentals de la natura en general que es poden utilitzar per entendre el futbol de manera específica.

L’objectiu d’aquesta publicació és detallar una sèrie de principis que es consideren crucials per comprendre el desenvolupament del tipus de joc del FC Barcelona.  Els temes van des de la metafísica del joc com, per exemple, la diferència entre sistemes complicats i complexos (aparentment no ben compresa); o fins i tot la naturalesa física del joc des de la seva metafísica fins a les tècniques de modelatge més prometedores del joc en comparació amb aquelles que presenten limitacions considerables o fins i tot les metodologies d’entrenament liderades pel professor Seirul·lo portades a terme al FC Barcelona, que revelen els seus antecedents teòrics que encara no ha descobert ningú.

En triar dos extrems en l’espectre d’estudi dels esports d’equip, els principis “teòrics” del joc del futbol, d’una banda, i l’abordatge orientat a la pràctica teòrica, de l’altra, apuntem a tancar l’el·lipsi epistemològica entre la pràctica i la teoria, molt sovint considerada com una bretxa irreparable.  De fet, sostenim que aquesta divisió podria unir-se desenvolupant una teoria per proporcionar contingut i guiar la investigació per als esports d’equip. Aquesta teoria hauria de donar lloc al següent: 1) una ontologia (i el seu llenguatge corresponent) que defineixi els tipus d’entitats, les propietats i els esdeveniments que componen cada esport; 2) límits a escala que determinin les escales d’espai i temps i funcionals més petites i més grans per a les quals els esdeveniments són rellevants per al joc, 3) un paradigma o diversos paradigmes a partir dels quals es puguin provar les prediccions de la teoria, 4) mètodes analítics que captin de manera òptima els graus de llibertat als quals dona suport la teoria, 5) una estructura unificadora o integradora mitjançant la qual la teoria permeti diferents nivells de descripció sense que ocasioni la fragmentació. 

Inspirats, llavors, per l’enfocament gibsonià a la percepció i l’acció (Gibson, 1979) i l’estudi del desplaçament coordinat de Nicolai Bernstein (Bernstein, als voltants de la dècada del 1940 a Latash i Turvey, 1996), una combinació híbrida més desenvolupada per Michael Turvey, Bob Shaw i d’altres entre els científics conductuals més influents de les últimes dècades del segle XX (per exemple, Turvey, Shaw, Reed i Mace, 1981), els nostres esforços s’uniran per promoure una física ecològica (Gibson, 1979; Turvey i Shaw, 1995) juntament amb la integració de les teories i les metodologies de l’entrenament més innovadores de Paco Seirul·lo (vegeu, per exemple, Seirul·lo, 1976) al FCB per desenvolupar un enfocament dirigit teòricament i orientat a la pràctica per a l’estudi dels esports d’equip en general, i específicament, en el futbol.  D’aquesta manera, s’hi proposarà un enfocament que pugui ser útil tant per als científics com per als entrenadors.

Maurici A. López-Felip. Center for the Ecological Study of Perception and Action, EUA. Departament d’Esports d’Equip al Futbol Club Barcelona, Barça Innovation Hub, Espanya

Francisco Seirul·lo Vargas. Universitat de Barcelona. Departament d’Esports d’Equip al Futbol Club Barcelona, Barça Innovation Hub, Espanya

Bibliografia

Gibson, J.J. (1979). The ecological approach to visual perception. Boston: Houghton Mifflin.

Latash, M. L., i Turvey, M. T. (ed.), (1996). Dexterity and its development. Mahwah, NJ: Erlbaum.

Seirul·lo, F. (1976). “Hacia una sinergética del entrenamiento”. Apuntes de medicina deportiva, 13, 93-94.

Turvey, M. T., i Shaw., R. E. (1995). “Toward an ecological physics and a physical psychology”. A R. L. Solso, i D. W. Massaro (ed.), The Science of the Mind: 2001 and Beyond. New York: Oxford University Press.

Turvey, M. T., Shaw, R., Reed, E., i Mace, W. (1981). “Ecological laws of perceiving and acting: In reply to Fodor & Pylyshyn” (1981). Cognition, 9, 237-304.