Insights

Gestionar el futur de l’atletisme des de la governança
20 ag. 2020   ·   

Equip Editorial

Si hi ha una competició que pot igualar-se en atractiu als Jocs Olímpics és el Campionat Mundial d’Atletisme. Cada dos anys, proves com la marató, els 400 m tanques, la marxa atlètica, o el salt de llargada i d’alçada, entre d’altres, demostren el seu immens poder d’atracció sobre patrocinadors i mitjans. Però si existeix aquesta competició és sobretot perquè de 108 anys ençà el seu organisme rector, World Athletics, exerceix el seu lideratge i governança. Sempre amb l’objectiu que els atletes rebin una adequada retribució pel seu esforç; que tinguin regles comunes sobre la forma de disputar i equipar-se en cada disciplina; que existeixi un registre dels rècords mundials; i com a organisme que ajuda a prevenir el dopatge. No són reptes petits, i es fan més grans quan considerem que han d’agrupar els interessos i demandes de 214 federacions. Una per cada país del món, amb més membres que la mateixa ONU. Per si tot això fos poc, aquest any a més a més van enfrontar un repte mai plantejat fins al 2020, a causa de l’epidèmia de coronavirus. Coincidir amb la celebració dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020.

La pandèmia va imposar la necessitat de variar la data dels JJ.OO., que finalment se celebraran un any després de la seva data inicial. El seu nou calendari no només coincidia amb el Campionat Mundial d’Atletisme, també entrava en conflicte amb les dates dels Commonwealth Games, i amb els European Athletics. Tres grans esdeveniments mundials, dirigits al mateix col·lectiu d’esportistes i aficionats, en diferents punts del planeta. Hagués estat impossible acudir a tots, els atletes es perdrien proves, el públic es repartiria en lloc de concentrar-se, i els patrocinadors perdrien interès reduint la seva inversió. Podria haver estat un cop molt fort per a l’atletisme en totes les seves modalitats, però el lideratge i la governança conjunta del Comitè Olímpic Internacional i del World Athletics (WA) van demostrar que són fonamentals les institucions com aquestes per a l’esport, i per als qui el practiquen professionalment.

L’estratègia adoptada per WA va ser, en primer lloc, fer un pas endarrere davant el COI. Lluny de discutir la seva proposta d’endarrerir els JJ.OO. la van secundar, encara que resultés perjudicial per a ells. Això significava reconèixer el seu paper com a organització de menor entitat. De fet estaven pressionant des de l’ombra, a la recerca d’una bona solució per als atletes, i tractant per tots els mitjans d’impedir que els jocs se celebressin sense públic. L’opció s’havia sospesat, i els esportistes van ser els primers d’alçar la seva veu en contra. Els estadis buits no només perjudiquen l’espectacle, pressionen negativament el competidor, acostumat als ànims i ambient que transmeten les grades. Per no parlar que no tenen la mateixa repercussió mediàtica.

World Athletics no es va acontentar en manifestar la seva opinió com a mètode d’influir a Tòquio 2020. A més a més va començar a reunir-se des del primer moment amb les organitzacions que gestionen els altres dos grans esdeveniments de l’atletisme, la Federació de Jocs de la Commonwealth (CGF) i l’Associació Europea d’Atletisme (AEA). Si els tres endarrerien les seves celebracions un any a causa dels JJ.OO. tots els esdeveniments se celebrarien a la vegada. Novament els atletes no tindrien temps de recuperar-se entre unes proves i les següents, moltes vegades ni tan sols de desplaçar-se fins a les ciutats on s’organitzaven.

El 8 d’abril la WA anunciava la solució adoptada: convertir l’estiu del 2022 en 6 setmanes delirants per als aficionats a l’atletisme i els seus patrocinadors, on se succeiran les tres competicions, una darrere l’altra. “Hi haurà tants medallers i nombre de proves reunides com mai abans en la història, fent que les seves modalitats esportives tinguin total protagonisme a escala mundial”. Així de forma tan positiva ho anunciava el president de World Athletics, Sebastian Coe. I és cert que els esportistes han vist en aquesta alternativa una oportunitat, i els patrocinadors i mitjans encarregats de les emissions també. Tots ells han renovat els seus contractes per a les noves dates, en gran part gràcies a la intervenció de la WA. Encara que mai no haguessin competit en dates tan properes d’haver-ho pogut escollir.

Però si alguna cosa ens ha ensenyat el 2020 i la seva pandèmia és que no deixa massa opcions. De fet mentre Tòquio i el COI decidien, aquestes tres organitzacions celebraven reunions per videoconferència -a causa del confinament- entre les ciutats que acollien els esdeveniments i les 214 federacions, 70 de les quals formen part també de les europees i altres 50 de la Commonwealth. Al mateix temps intentaven convèncer patrocinadors i mitjans, fonamentals perquè cada esdeveniment tingui repercussió global, que fossin flexibles i donessin suport al canvi de dates. I el fet és que amb el COVID-19 hem rebut una valuosa lliçó d’aquests nous temps, relativa al lideratge i la governança esportiva: cal anticipar-se per ser capaços d’adaptar-nos ràpidament als canvis. És la diferència entre el fracàs i l’èxit, i ho serà per molt de temps.

Martín Sacristán

Construint el futur de la indústria de l'esport