En els esports d’equip, els entrenadors prenen moltes decisions. Algunes tenen un impacte immediat sobre el rendiment en el joc. Es tracta d’escollir els jugadors que seran titulars i els que no, quin sistema de joc s’utilitzarà o quines substitucions es realitzaran depenent del que succeeixi al partit. Hi ha moltes d’altres decisions que no tenen aparentment una influència tan directa en el joc però que poden acabar afectant el que succeeix a la pista o la gespa. Els tècnics han de decidir, per exemple, els horaris d’entrenament, el pla de viatge de cada partit, quan es fa la recuperació postpartit, quina dieta és més recomanable abans i després d’una trobada o com treballar amb els jugadors que no han estat convocats.

En totes aquestes situacions, l’encertada gestió de l’entrenador de què fer en cada moment, si el més recomanable o el que prefereixen els jugadors, és clau per portar bé el vestidor. ^1,2 D’una banda, existeix una evidència científica sòlida que suporta les actuacions que s’han de portar a terme per millorar el benestar dels esportistes (wellness).³ Reduir la fatiga o millorar el millor estat fisiològic dels jugadors per competir té molt a veure en desenvolupar protocols d’actuació adequats amb els esportistes. Tanmateix, també se sap que els estats d’ànim positius tenen una enorme influència en el rendiment dels esportistes (happiness).^4,5,6 Atendre a què prefereixen els jugadors en cada moment, encara que no és el més recomanable, també té una gran importància.

Un exemple. Cada vegada més els esportistes competeixen amb una major freqüència i han de realitzar més viatges durant períodes d’alta densitat competitiva. Poder garantir un adequat descans sembla quelcom de gran importància al llarg d’una temporada. Sabem que el nombre d’hores de son i la seva qualitat es redueixen després de disputar un partit.⁷ Dormir el dia anterior i posterior al partit en el lloc de destí hauria de ser una pràctica habitual a fi de garantir el descans. Tanmateix, els esportistes prefereixen trencar el seu ritme biològic, i accelerar la tornada a casa per arribar de bon matí al lloc d’origen, a fi de dormir a casa amb la seva família. Un altre exemple. Potser no és una bona idea fer la rutina prevista de recuperació postpartit just després de perdre un partit que ha deixat males sensacions. Potser les conseqüències de fer el que teníem previst siguin pitjors que anar-se’n a senzillament casa.

Les recomanacions per als entrenadors i els membres del cos tècnic dels clubs sobre com actuar en aquests moments suggereixen algunes actuacions:

• Cal dissenyar una rutina d’intervenció recomanable per a cada situació habitual: com ha de ser la dieta abans i després dels encontres, com ha de ser la recuperació postpartit, en quins moments ha de fer-se la prevenció de lesions…
• Es tracta d’analitzar amb deteniment el context concret abans de prendre una decisió sobre el que faràs. És millor fer el que és recomanable o el que prefereixen els jugadors? No existeixen solucions tancades per encertar sempre. El que es faci dependrà del que s’entengui que és millor en cada moment. Treballem amb persones. De vegades el recomanable és el que hauria d’evitar-se.
• Hem d’apostar per una posició flexible. Cal adaptar-se al context.
• Evitar generar conflictes prenent una decisió desencertada. Es tracta de no convertir alguna cosa no massa important en un problema que no existia. No compensa.

Potser accelerar la tornada a casa, encara que no sigui el més recomanable, podria fer-se en moments de la temporada on hi hagi alguns dies de recuperació entre els partits o aquests no siguin gaire importants. En altres fases del calendari potser sigui millor dormir abans del viatge de tornada.

Al capdavall, no es tracta de tenir raó o imposar sempre als jugadors mides atenent exclusivament al que és més recomanable per a ells. Les coses no són tan senzilles. El rendiment a la gespa o a la pista també depèn del que succeeix fora. Tenir els jugadors contents és molt important. Es tracta de trobar un balanç entre el recomanable i el que prefereixen els jugadors.

Carlos Lago Peñas

Referències

¹ Buchheit, M. (2017). Houston, We Still Have a Problem. Int. J. Sports Physiol. Perform. 12, 1111–1114.

² Calleja-González J, Terrados N, Martín-Acero R, Lago-Peñas C, Jukic I, Mielgo-Ayuso J, Marqués-Jiménez D, Delextrat A and Ostojic S (2018) Happiness vs. Wellness During the Recovery Process in High Performance Sport. Front. Physiol. 9:1598.

³ Kellmann, M. (2010). Preventing overtraining in athletes in high-intensity sports and stress/recovery monitoring. Scand. J. Med. Sci. Sports 20 (Suppl. 2), 95–102

Kimura, D. (2016). Work and life balance “if we are not happy both in work and out of work, we cannot provide happiness to others”. Front. Pediatr. 4, 9.

⁴ Olsson, L. E., Gärling, T., Ettema, D., Friman, M., and Fujii, S. (2013). Happiness and satisfaction with work commute. Soc. Indicators Res. 111, 255–263.

⁵ Totterdell, P. (1999). Mood scores: Mood and performance in professional cricketers. Br. J. Psychol. 90, 317–332

⁶ Fisher, C. D. (2010). Happiness at work. Int. J. Manage. Rev. 12, 384–412

⁷ Fullagar, H. H., Duffield, R., Skorski, S., White, D., Bloomfield, J., Kolling, S., et al. (2016). sleep, travel, and recovery responses of national footballers during and after long-haul international air travel. Int. J. Sports Physiol. Perform. 11, 86–95.