Insights

Impulsant estadis inclusius, accessibles i sostenibles
30 nov. 2023   ·   

Periodista especialitzat en cultura i innovació esportiva. Analista dels canvis tecnològics, econòmics i socials que estan configurant l’esport del futur.

Tot i que el recompte global de seguidors d’esports experimenta variacions, sobretot en els espectadors més joves, l’assistència als estadis té un ritme creixent a tot el món. Als Estats Units s’estima que l’increment és d’un 4,46% anual. En 2023 es preveu una recaptació de 15,42 mil milions de dòlars que en 2027 seran 18,36. A Espanya la tendència també és alcista. Els 470 milions de dòlars que es recaptin en 2023 s’estima que arribin a 519,10 en 2027, un creixement anual del 2,52%. Com a punt de referència, cal esmentar que en 2017 la recaptació va ser de 298,8 milions.

La tendència deixa clar que els grans estadis i recintes esportius han d’adaptar-se als nous temps per una raó de pes: Tenen futur. No obstant això, seria un error reduir l’enfocament sobre les instal·lacions esportives que reben enormes masses d’assistents a un concepte economicista. De nou, els motius són evidents: si els estadis no atenen al problema mediambiental, no podran funcionar com a negocis. Al mateix temps, aquest futur prometedor que augura l’augment continuat de l’assistència, no serà tal si no es té en compte que aquests entorns han de convertir-se en espais segurs.

Es considera que la configuració d’un espai segur és un procés multidimensional. Abarca des de les dimensions físiques al component psicològic/afectiu, sociocultural i polític. Sovint els estadis s’estudien des del seu potencial turístic, la seva relació amb l’ocupació i el seu impacte urbà. No obstant això, també tenen un paper en la cohesió social, el desenvolupament comunitari, la promoció de la salut i la prevenció del delicte. Si aquestes facetes s’obvien o no es gestionen correctament, poden ser perjudicials per a la comunitat, especialment per als seus sectors més vulnerables, ja que servirien per a consolidar la discriminació i les desigualtats.

Un exemple positiu al qual recorren els acadèmics és la labor que van tenir en el seu moment als Estats Units els gimnasos de boxa. Situats en zones degradades de les ciutats, fins i tot perilloses, dins primava “la sociabilitat, el respecte mutu, la horitzontalitat i el reconeixement” .Tot el contrari que es trobaven els seus usuaris en posar un peu al carrer. En sentit contrari, és coneguda la influència que han tingut grups ultres concentrats en estadis en la difusió d’idees extremistes i discriminatories en societats sense problemes econòmics.

Als Països Baixos tenim una de les iniciatives pioneres més importants en aquest camp, el pla OVIVI (El nostre futbol és per a tots) que s’estarà provant fins al 2025. Segons aquest pla, la meitat dels holandesos d’origen immigrant que acudeixen als estadis declaren haver presenciat incidents racistes i tres quarts parts d’homes i dones homosexuals asseguren haver estat testimonis d’actituds homòfobes. A més, s’han detectat biaixos racistes tan profunds que comencen en la pròpia posició en el camp dels jugadors de categories formatives segons el color de la seva pell.

Per revertir aquestes situacions, en uns projectes tecnològics que es van posar en marxa amb la col·laboració de clubs de l’Eredivisie, s’està estudiant mitjançant eines d’Intel·ligència Artificial on i com es produeixen els càntics discriminatoris. L’objectiu del Ministeri holandès de Salut, Benestar i Esports és crear entorns segurs en l’assistència als estadis amb tres camps d’acció: identificar a tot aquell que accedeix a un estadi amb preinscripció, seguiment d’imatges i so i eines predictives del comportament.

En el Philips Stadion del PSV Eindhoven i en De Kuip, del Feyenoord, s’ha implementat, respectivament, sistemes per a la detecció de càntics discriminatoris i un model d’IA que tracta de predir les causes d’aquestes actituds, què pot desencadenar-les. L’aplicació té una doble funció, la monitorització dels càntics no només serveix per detectar actituds racistes o intolerables, també per motivar als aficionats a animar o cantar més fort quan sigui necessari.

Es tracta de l’eina Sorama, que recull el so de l’estadi i el reflecteix en mapes de calor que es poden veure en els monitors de l’estadi. L’afició té davant el nivell de decibels que produeix cada zona de les grades. L’ús lúdic és que els fans tinguin un feedback immediat de les seves performances i actitud. Així, es busca estimular-los perquè animin més. Legalment, funcionen igual que les càmeres de vídeo. Cal esborrar-les passat un temps i només poden accedir a les seves gravacions les persones autoritzades pel club.

Abans d’obtenir resultats de la IA en OVIVI –hi ha en marxa un programa de subvencions governamentals per fomentar que empreses presentin les seves solucions intel·ligents a aquest problema-, el nombre d’aficionats sancionats amb la prohibició d’accés a estadis ja s’havia vist afectat per la millora dels sistemes de videovigilància. A més, es va posar en marxa una aplicació per a mòbils, Report Discrimination Now, per centralitzar les denúncies per discriminació i actuar de manera immediata.

Però hi ha més formes d’exclusió a part del racisme i l’homofòbia, fins i tot més freqüents. Les instal·lacions que no estan adequades per a persones amb discapacitats, són barreres físiques insalvables per gaudir de l’esport. Des dels 90, els accessos per a persones amb discapacitat motora estan estandarditzats amb rampes, elevadors, banys adaptats i espais reservats. El seu desenvolupament no constitueix tant un repte com la inclusió en un espectacle esportiu de persones amb discapacitat visual o auditiva, que és el següent pas que s’espera que donin els grans estadis de tot el món.

Existeixen aplicacions com Evelity, que serveix de guia a persones amb discapacitats dins dels estadis. A l’Oficina d’Atenció al Barcelonista del FC Barcelona, s’està emprant l’aplicació Visualfy perquè les persones sordes o amb pèrdua auditiva puguin seguir les pantalles de sistemes de torns. Aquesta aplicació també està dissenyada per facilitar la comunicació en tours guiats, museus o la botiga del club portant el so als audífons o implants de les persones sordes. En un futur, s’espera el seu ús també a l’estadi, on enviarà senyals al mòbil perquè aquests espectadors puguin rebre sons que els són imperceptibles, com alarmes o evacuacions. A més, Visualfy també porta a text a l’aplicació els avisos per megafonia.

Per a les persones invidents, en l’àmbit del tennis va destacar l’aparició, l’any 2022, de l’Action Audio a l’Open d’Austràlia, un sistema que crea una mena de codi Morse que tradueix el que està succeint a la pista. Simultanejant amb la veu del locutor, és una experiència que pot recollir perfectament tota l’emoció del joc i destresa dels professionals.

L’eina, llançada entre Tennis Australia, la Universitat de Monash de Melbourne i l’empresa AKQA, ha donat els seus primers passos en aquest esport perquè ja tenia desenvolupades tecnologies de seguiment de la pilota molt avançades. A partir de les dades que generen les 10 o 12 càmeres que capturen el que ocorre a la pista 50 vegades per segon, l’aplicació converteix aquestes senyals en so 3-D en menys d’un segon.

Caben moltes més iniciatives. Per exemple, el Madison Square Garden compta amb un servei que avisa abans que s’utilitzin llums estroboscòpiques o intermitents que, per exemple, poden afectar a les persones epilèptiques. És una aplicació que cal tenir cada vegada més en compte ara que tants estadis utilitzen espectacles de llum i so, fins i tot amb Realitat Augmentada, en les pauses dels partits.

L’estadi dels Vikings de Chicago, per la seva banda, ha habilitat sales sensorials, un espai tranquil per als espectadors que, en un moment donat, poden necessitar silenci. Es tracta de refugis segurs pensats sobretot per a les persones en l’espectre autista. En el Mundial de Qatar aquestes sales van estar a ple rendiment, els organitzadors les venien desenvolupant en diferents esdeveniments des de la Copa Amir de 2017. La majoria dels usuaris d’una sala sensorial solen ser nens, de manera que estan equipades amb peluixos i projeccions visuals agradables.

També als Països Baixos, el PEC Zwolle, de segona divisió, compta amb un sistema de venda d’entrades mòbil per optimitzar l’accés a l’estadi MAC³Park, ja que informa de les zones més concorregudes en temps real i serveix per evitar aglomeracions i llargues cues, que per a uns poden ser molestes, però per a persones amb mobilitat reduïda, un seriós problema. Aquesta funció afecta al concepte de smart cities, on tecnologies com els bessons digitals –el Camp Nou va acollir les proves d’IO Twins- estan en ple desenvolupament i tenen com a fi integrar els fluxos de persones per evitar col·lapses. Una de les seves utilitats més importants és que, gràcies a la informació que faciliten, es pot racionalitzar el transport públic, la qual cosa disminueix la petjada de carboni, encara que desenes de milers de persones acudeixin al mateix punt.

Reducir les emissions que generen els estadis és un dels objectius més importants que tenen per davant aquest tipus d’instal·lacions esportives. En els grans esdeveniments com els mundials d’atletisme o els Jocs Olímpics, des de 2022 ja es van poder veure diferents mesures aplicades. Tant en el Campionat d’Europa de Munic 2022 com els XXII Jocs de la Mancomunitat que es van celebrar a Birmingham es van reutilitzar infraestructures que ja s’havien construït abans. A Alemanya, eren les dels JJOO de 1972. Si es van haver d’habilitar noves instal·lacions temporals, tenien un pla per reutilitzar-se o reciclar-se.

Quant al transport, a París 2024, per reduir la petjada de carboni, es planeja que amb l’entrada d’un esdeveniment es pugui accedir al transport públic de manera gratuïta. Per a les emissions que puguin reduir-se, a París s’establirà un pla de compensació. Totes les emissions que es generin, seran equilibrades amb altres projectes dissenyats per a generar beneficis ambientals. Per a això és suficient aplicar el sistema de garantia d’origen de la UE, que assegura que un nombre determinat de megavatios-hora d’energia han estat generats a partir de fonts renovables.

Si les condicions ambientals de sol i vent no permeten el subministrament, aquest s’injectarà a la xarxa en altres llocs. Altres mesures passen per no utilitzar plàstics. Tota la vaixella que s’utilitzi ha de ser per a més d’un ús. Coca-Cola, per exemple, pensa repartir ampolles de vidre reutilitzables i col·locar més de dues-centes fonts. L’objectiu, en termes generals, és reduir a la meitat la petjada de carboni dels anteriors JJOO, 3,5 milions de tones de CO2. No es tracta només d’eficiència, sinó de convertir les instal·lacions esportives en un bé social en tots els aspectes.

Construint el futur de la indústria de l'esport