Incidència de tendinopaties rotulars en el futbol professional

El passat 30 de desembre el FC Barcelona emetia un comunicat fent oficial que el seu porter Marc-André Ter Stegen patia una tendinopatia al genoll dret que precisava tractament i, per tant, agafaria la baixa per un període que dependria de l’evolució. Posteriorment, el 18 d’agost, en un nou comunicat oficial, el FC Barcelona anunciava que Ter Stegen havia estat intervingut satisfactòriament en el tendó rotular del genoll dret amb un temps estimat de baixa d’aproximadament 2 mesos i mig. La tendinopatia rotular o patel·lar soferta pel porter blaugrana és una lesió molt freqüent, especialment en esports que suposen un estrès prolongat en la musculatura extensora del genoll. La diagnosi clínica cursa amb dolor i disfunció en la zona del tendó rotular, podent arribar a requerir la interrupció de la pràctica esportiva -com en el cas de Ter Stegen -, i fins i tot, en alguns casos, suposar la retirada prematura de la carrera esportiva d’un jugador.[1]

Preval especialment en els esports on es realitzen multitud de salts -d’aquí que també sigui coneguda com a jumper’s knee– com són el voleibol i el bàsquet (45% y 32%, respectivament).[2] En esports com el futbol també és freqüent, en veure’s sotmès el tendó a traumatismes repetitius amb moments de força molt elevats durant les accions de copejament, canvis de direcció, salts, acceleracions i desceleracions brusques que es produeixen durant el joc.

Epidemiologia de la tendinopatia rotular en jugadors de futbol professional

Un estudi liderat per investigadors del Departament de Ciències Mèdiques i de la Salut de la Universitat de Linköping (Linköping, Suècia) i finançat per la UEFA va analitzar l’epidemiologia de la tendinopatia rotular en 2299 futbolistes pertanyents a 51 clubs d’elit europeus, a més d’identificar possibles factors de risc.[3] En el període d’estudi comprès entre 2001 i 2009 es van produir 139 lesions del tendó rotular,[4] afectant la part distal i les 135 restants la part proximal. A més a més, en el 40% dels casos va ser la cama dominant l’afectada. La tendinopatia rotular va constituir l’1.5% del total de lesions registrades en aquest període i va provocar l’1.4% del total d’absències de jugadors per lesió. Cada temporada, el 2.4% dels jugadors dels clubs analitzats es va perdre algun entrenament o partit per una tendinopatia rotular, amb una incidència de 0,12 lesions/1000 hores de pràctica esportiva. Encara que la majoria de les lesions van resultar en absències de menys d’una setmana (61%), el 10% van ser greus (dues d’elles van requerir cirurgia), el que va provocar absències de més de quatre setmanes tant dels entrenaments com dels partits.

Un dels grans problemes als quals ens enfrontem davant de qualsevol lesió són les recaigudes, havent-hi una recurrència de 12% – 27% en aquest cas, la qual cosa reflecteix el caràcter crònic i recurrent de la tendinopatia rotular. Tanmateix, després d’un breu període de descans, la reducció de la càrrega de treball i els tractaments sembla tornar-se asimptomàtica, permetent als jugadors reiniciar els entrenaments i la competició fins que tornin a agreujar-se els símptomes.

 Factors de risc de la tendinopatia rotular en jugadors de futbol professional

El principal factor de risc sens dubte és el volum total d’exposició, havent-hi una associació entre la càrrega d’entrenament i les hores de pràctica esportiva i la prevalença de tendinopatia rotular.3 Aquesta troballa és indicativa de la naturalesa de la lesió, on un estrès repetitiu sobre el tendó rotular es relaciona amb una major afectació.

Resulta important subratllar que no es van observar diferències significatives en la prevalença o la incidència de tendinopaties rotulars entre els jugadors d’equips que juguen sobre gespa artificial i els que juguen en gespa natural.3 Tanmateix, en esports com el voleibol la prevalença de la tendinopatia rotular va augmentar amb les superfícies de joc més dures,4  mentre que, per exemple, s’ha vist que la prevalença és menor en jugadors de vòlei platja en comparació amb els de pista,[5]  el que indica que la duresa de la superfície de joc podria tenir alguna cosa a veure amb el risc de desenvolupar tendinopatia rotular.

Pel que fa a la distribució de la temporada, en els clubs de les lligues que transcorren entre tardor i primavera, la major incidència de tendinopatia rotular es produïa en els mesos de juliol (coincidint amb l’inici de la pretemporada), octubre i abril. Mentre que en els clubs del nord d’Europa que acostumen a disputar les seves lligues entre primavera i tardor, la incidència més alta es va produir en els mesos de gener a març, coincidint amb la pretemporada,3 quan la càrrega d’entrenament és alta, el que possiblement recolzi una associació entre la càrrega a la que és sotmesa el tendó i el desenvolupament de tendinopatia rotular simptomàtica.

A més a més, l’augment de pes s’ha identificat com un factor de risc,3 el que podria atribuir-se a l’increment de les forces que actuen sobre el tendó rotular com a conseqüència del propi augment de la massa corporal. Finalment, l’edat no sembla associar-se amb el risc de tendinopatia rotular en jugadors de futbol professional.

 Conclusions

Les tendinopaties rotulars han mostrat valors de rigidesa o stiffness més baixos que els dels tendons no afectats, la qual cosa afecta la transmissió de força a través del tendó.

Encara que, com hem vist, la tendinopatia rotular és una condició força comuna en jugadors de futbol professional, amb una alta taxa de recurrència, un recent estudi va observar que els futbolistes d’elit tenen un major stiffness o rigidesa del tendó rotular en comparació amb la població general,[6] el que podria relacionar-se amb una millora en la transmissió de la força durant la contracció muscular. Aquest fet és especialment important, ja que els tendons rotulars afectats per una tendinopatia rotular han mostrat valors de rigidesa o stiffness més baixos que els dels tendons no afectats, el que repercutiria negativament sobre la transmissió de forces a través del tendó i, per tant, en el rendiment.[7]

En resum, la tendinopatia rotular pot ocasionar importants conseqüències per a la vida esportiva d’un futbolista i, per tant, per al seu equip. Per això, és summament important la coordinació per part del cos tècnic i els serveis mèdics a l’hora d’establir el consegüent tractament una vegada diagnosticada la lesió, per tal d’evitar la seva cronificació i, en darrer terme, la intervenció quirúrgica.

Javier S. Morales

Referències:

1. Kettunen JA, Kvist M, Alanen E, Kujala UM. Long-term prognosis for jumper’s knee in male athletes. A prospective follow-up study. Am J Sports Med. 2002;30(5):689-92.
2. Lian OB, Engebretsen L, Bahr R. Prevalence of jumper’s knee among elite athletes from different sports: a cross-sectional study. Am J Sports Med. 2005;33(4):561-7.
3. Hägglund M, Zwerver J, Ekstrand J. Epidemiology of patellar tendinopathy in elite male soccer players. Am J Sports Med. 2011;39(9):1906-11.
4. Ferretti A, Puddu G, Mariani PP, et al. Jumper’s knee: an epidemiological study of volleyball players. Physician Sportsmed. 1984;12:97-106.
5. Bahr R, Reeser JC; Fédération Internationale de Volleyball. Injuries among world-class professional beach volleyball players. The Fédération Internationale de Volleyball beach volleyball injury study. Am J Sports Med. 2003;31(1):119-25.
6. Cristi-Sánchez I, Danes-Daetz C, Neira A, Ferrada W, Yáñez Díaz R, Silvestre Aguirre R. Patellar and Achilles Tendon Stiffness in Elite Soccer Players Assessed Using Myotonometric Measurements. Sports Health. 2019;11(2):157-162.
7. Arya S, Kulig K. Tendinopathy alters mechanical and material properties of the Achilles tendon. J Appl Physiol (1985). 2010;108:670-675.