Johan Cruyff deia que “el futbol és un esport a què es juga amb el cervell”. Durant un partit se succeeixen una quantitat ingent de situacions i estímuls que la ment del futbolista ha de processar. De com hi respongui dependrà gran part del seu rendiment, motiu pel qual els millors jugadors no són només els que tenen el talent i el coneixement tàctic del joc, sinó els que disposen d’habilitats mentals suficients per superar la resta.

Aquestes habilitats, tot i que encara que no es valoren del tot, es consideren ja una part rellevant del rendiment. Però la seva importància podria anar més enllà: influeixen també en el risc de lesió, fins i tot de recurrència, una vegada que el jugador torna a la competició? Aquesta és la idea que sosté un editorial publicat a la revista Apunts. Medicina de l’Esport i en què ha participat Ricard Pruna, cap dels serveis mèdics del FC Barcelona.

Estratègies d’habilitat mental

La intel·ligència en el joc engloba molts paràmetres, com el temps de reacció, la memòria, l’anticipació, la percepció del temps i l’espai, l’atenció o la capacitat de presa de decisions. Molts d’aquests paràmetres —especialment l’últim— es troben alterats en situacions d’estrès continuat, i diversos estudis han observat que l’estrès augmenta considerablement el risc de lesió. De fet, una disminució en el rendiment cognitiu pot portar a canvis en la biomecànica i en l’execució correcta d’accions que es presenten durant un partit.

 “Quan parlem d’habilitats mentals ens referim tant a habilitats de percepció dels estímuls (visuals, sonors) com a habilitats cognitives que impliquen un procés més integrat, a la formació de patrons a partir d’aquests estímuls”, explica Pruna. Per potenciar-les, per augmentar el rendiment i disminuir el risc de lesió, a l’editorial es recullen diferents estratègies a diferents nivells.

És important entrenar la capacitat d’atenció, però també l’habilitat de canviar el focus de l’atenció. En un partit hi ha situacions en què els jugadors han de dirigir-la a zones molt àmplies i altres en què l’han de concentrar en parcel·les molt més delimitades. També cal prestar una atenció especial a l’estat emocional, tant fora com dins del camp. La probabilitat de lesió és més freqüent en jugadors que se senten deprimits, que estan enfadats o fins i tot que pateixen nostàlgia. Pel moment del partit es poden proporcionar eines basades en un diàleg intern —amb paraules o frases “gallet”, per exemple— que permeten apartar pensaments negatius o concedir-se períodes de descans mental.

També pot ser beneficiós plantejar estratègies de visualització i relaxació. Les primeres contribueixen a la formació de memòries de patrons corporals. Les segones poden ser útils en múltiples contextos, tant relacionats amb la competició com durant la recuperació de lesions. Fins i tot l’atenció vers el dolor pot ser beneficiosa. Encara que certa visió tradicional consideri positiu competir amb dolor, gestionar-ne adequadament l’atenció, tant en la recuperació com durant el mateix joc, pot millorar l’autocalibratge del risc.

Encara no hi ha evidències sòlides de la utilitat d’aquestes tècniques, però sí indicis, entre els quals es troben els d’un estudi suec que es va proposar avaluar diversos d’aquests principis. Per a l’estudi es van seleccionar 32 jugadors d’alt nivell que, segons el seu estat psicosocial, podrien presentar un risc més elevat de lesió. A la meitat se’ls va realitzar un programa d’intervenció per entrenar sis habilitats mentals (incloses l’atenció, la relaxació i la gestió de l’estrès) en 6-8 sessions distribuïdes en 4-5 mesos. Durant aquest temps, només es van produir 3 lesions en 3 dels jugadors, en contrast amb les 21 lesions en 13 jugadors que van patir els que no van rebre el programa.

Al FC Barcelona

Els serveis mèdics del club apliquen actualment diversos d’aquests principis, especialment durant la recuperació de lesions. “Utilitzem circuits de llums aleatòries que produeixen una sobrecàrrega o una cascada d’estímuls per entrenar l’atenció”, explica Pruna. “També fem servir tècniques de visualització, treballs de propiocepció o d’estímuls anímics positius”. Per estudiar l’estrès fisiològic, “mesurem la càrrega externa que apliquem mitjançant dispositius GPS, però també la càrrega interna amb el mètode d’avaluació d’esforç percebut aprovat per la UEFA o amb marcadors sanguinis de fatiga, com la ferritina i la interleucina 1, entre d’altres”.

En l’aplicació d’aquestes eines també es té en compte el perfil del jugador. “Hi ha jugadors que anomenem camp-independents”, comenta Pruna. “Són molt creatius i tenen molta capacitat de generar patrons d’acció. Per contra, també n’hi ha de camp-dependents: són menys creatius i tendeixen a copiar patrons d’altres jugadors. Requereixen més incidència pel que fa a entrenaments d’atenció i visualització durant la recuperació perquè no perdin habilitat i per reduir el risc de lesió a la tornada a la competició”.

“Al club tenim molt poques recurrències de lesions i creiem que un dels motius pot ser l’atenció que posem en aquestes habilitats. La incorporació d’aquestes tècniques en el procés de recuperació dona solidesa a la idea que influeixen en el risc de lesió. A més, permeten que els jugadors es reincorporin amb un alt rendiment des del primer moment de la seva tornada”, conclou Pruna.

L’equip del Barça Innovation Hub