La incidència lesiva dels futbolistes de LaLiga després del confinament

La irrupció de la COVID-19 al futbol espanyol va comportar, d’una banda, la suspensió del campionat de lliga (LaLiga Santander) i el confinament domiciliari durant diverses setmanes. Aquest esdeveniment va alterar per complet el dia a dia dels futbolistes. Inicialment, es va establir com a mesura preventiva suspendre durant 15 dies el campionat nacional. No obstant això, finalment la competició va quedar suspesa durant un període de 12 setmanes. Durant aquest període, els futbolistes van romandre confinats en els seus domicilis al llarg de 8 setmanes, i posteriorment van disposar de 4 setmanes addicionals per a reprendre l’activitat amb els seus respectius clubs abans de la represa de la competició, a la qual encara li restaven 11 jornades. A causa de la urgent necessitat de donar per finalitzada la temporada, el nou calendari va decretar que els partits es disputarien entre intervals de tres dies, reduint d’aquesta manera els períodes de recuperació entre partit i partit.

Amb l’objectiu de minimitzar la pèrdua de ritme durant el període de confinament, els cossos tècnics dels equips de LaLiga van proporcionar als futbolistes programes d’entrenament adaptats a les condicions de les seves residències. Inevitablement, aquests plans personalitzats van estar marcats per unes certes limitacions, especialment en l’execució d’accions específiques com les acceleracions i desacceleracions, els canvis de direcció o els esprints. Aquest context va alertar als científics esportius, que van considerar que les restriccions inherents als entrenaments realitzats des de casa i la compressió del calendari podrien derivar en un augment en les lesions dels futbolistes en la tornada a la competició després del confinament, especialment en les de tipus muscular.

Partint d’aquesta premissa, el fisioterapeuta Víctor Moreno Pérez, especialitzat en optimització de l’entrenament i readaptació fisicoesportiva, va encapçalar un estudi (1. llegir referències abaix) publicat a la International Journal of Environmental Research and Public Health en el qual es va avaluar amb exactitud l’impacte de les lesions en futbolistes abans i després del confinament a LaLiga. Fins aquest moment, tan sols dos estudis, tots dos basats en la lliga alemanya, havien entrat a comparar la mitjana de lesions notificades en aquest escenari. Malgrat analitzar el mateix fet, els resultats extrets de tots dos estudis van presentar unes certes contradiccions. Mentre que la recerca de Seshadri (2), que es va basar en les dades extretes de Transfermarkt, va notificar un repunt significatiu en el nombre de lesions després del confinament, Krutsch (3), recolzat en la informació de German kicker, no va advertir diferències palpables entre tots dos períodes.

Valors similars en la represa de la competició

Per poder contrastar els valors extrets de la Bundesliga amb els de LaLiga, es va dur a terme un estudi on van participar un total de 277 jugadors professionals masculins pertanyents a 11 equips diferents del campionat, entre els quals es trobaven 86 defenses, 95 migcampistes, 58 davanters i 28 porters. Les lesions produïdes durant la temporada 2019/2020 van ser classificades i registrades pels cossos mèdics de cada equip utilitzant els criteris del Comitè Olímpic Internacional.

Els resultats d’aquest estudi van observar que durant el període prèvia a la suspensió de la competició, és a dir, durant les 27 primeres jornades de competició, es van registrar un total de 249 lesions (rang d’1.9-7.7 lesions per 1000 hores d’exposició) entre els 11 equips que van participar en l’estudi. En les 11 jornades restants després de la suspensió deguda al període posterior al confinament, es van registrar un total de 69 lesions (rang d’1.5-9.6 lesions per 1000 hores d’exposició) entre els equips participants. A més, es va trobar que en la jornada 28, la que va marcar la tornada a la competició, va ser en la que major nombre de lesions es van detectar, amb un total de 22, de les quals 15 es van produir durant les sessions d’entrenament i 7 durant els partits. Si bé és cert que aquests valors són elevats, això no significa que siguin anòmals, perquè durant la jornada 9 de competència es van registrar valors similars (20 lesions, de les quals 12 es van produir durant les sessions d’entrenament i 8 durant els partits).

D’altra banda, es va poder corroborar que la major part de lesions registrades durant l’estudi van ser de tipus muscular. Tanmateix, això no significa que la hipòtesi dels científics esportius es complís, perquè no es va experimentar un repunt en aquesta mena de lesions respecte al període anterior al confinament.

Mesures preventives per a evitar el repunt de lesions

A partir de les dades extretes de la recerca, es va poder determinar que no van existir diferències palpables entre la quantitat de lesions produïdes abans i després del confinament. Aquests resultats suggereixen que els plans d’entrenament específics realitzats durant el confinament, sumats a les mesures adoptades per LaLiga després de la represa, possiblement van ajudar a evitar el repunt significatiu que temien els experts.

El cas de la Bundesliga, que segons l’estudi de Krutsch3 va ser la lliga en la qual més lesions es van detectar, resulta particularment il·lustratiu. El campionat alemany es va reprendre el 16 de maig de 2020, sent el primer a tornar a l’activitat, i va establir períodes de recuperació de 4.6 dies. No obstant això, en el campionat de lliga espanyola (LaLiga), encara que es van establir períodes amb una mitjana de 3.5 dies de recuperació entre partits, es va disposar de 4 setmanes extra de preparació previ al començament de la competició posteriorment al confinament. Aquest fet va servir per demostrar que, contràriament a les hipòtesis dels científics esportius, la compressió del calendari no va estar directament relacionada amb la quantitat de lesions.

Les 4 setmanes d’entrenament addicionals, sumades a les pauses d’hidratació i a la possibilitat de realitzar fins a 5 substitucions per partit, sembla que també van poder contribuir a estabilitzar la incidència lesiva després del període de confinament.

Referències:

1.  Moreno-Pérez, V.; Patricios, J.; Amigo de Bonet, N.; Buil, M.Á.; Díaz de Alda, J.; Fernández-Posada, A.; Gonzalo-Skok, O.; Jiménez-Rubio, S.; Lam, A.; Lekue, J.; et al. LaLiga Lockdown: Conditioning Strategy and Adaptation to In-Game Regulations during COVID-19 Pandemic Prevented an Increase in Injury Incidence. Int. J. Environ. Res. Public Health 2022, 19, 2920. https://doi.org/10.3390/ijerph19052920
2. Seshadri, D.R.; Thom, M.L.; Harlow, E.R.; Drummond, C.K.; Voos, J.E. Case Report: Return to Sport Following the COVID-19 Lockdown and Its Impact on Injury Rates in the German Soccer League. Front. Sport. Act. Living 2021, 3, 604226.
3. Krutsch, W.; Hadji, A.; Tröß, T.; Szymski, D.; aus der Fünten, K.; Gärtner, B.; Alt, V.; Meyer, T. No increased injury incidence in the German Bundesliga after the SARS-CoV-2 virus lockdown. Arch. Orthop. Trauma Surg. 2021.