L’APLICACIÓ DELS QÜESTIONARIS DE BENESTAR AL FUTBOL

El control de la càrrega de treball (TL, per les sigles en anglès) és un dels processos fonamentals per millorar el rendiment. Conèixer la TL ens permetrà avaluar la fatiga i anticipar-nos a les sobrecàrregues i el sobreentrenament per minimitzar el risc de lesió. De fet, hi ha una relació entre la TL i la incidència lesional (Drew i Finch, 2016), el que manifesta la importància de mesurar aquest factor. La quantificació de la TL està pensada per analitzar les adaptacions produïdes per l’entrenament i reduir el risc de patir efectes secundaris relacionats, com sobrecàrrega no funcional i lesions (Halson, 2014).

Al futbol en particular i a l’esport d’elit en general hi ha una línia molt fina entre l’èxit i el fracàs. Un munt de factors interns i externs determinen el rendiment. Controlar i conèixer aquests factors ens servirà per avaluar si un esportista s’adapta i respon a un programa d’entrenament. Mitjançant el seguiment, podem analitzar l’evolució de paràmetres relacionats amb la fatiga per tal d’introduir els ajustaments adequats segons l’estat de l’esportista. Hi ha diversos sistemes de mesurament, com el GPS, els pulsímetres o els analitzadors de lactat, però no sempre disposarem d’aquests instruments. Tanmateix, en els darrers anys han aparegut els qüestionaris de benestar (wellness questionnaires) com un mètode fiable, econòmic i d’aplicació senzilla per controlar la resposta al treball (Heidari et al., 2019; Saw et al., 2016). Aquests qüestionaris representen la percepció que té l’esportista del seu grau d’estrès i aporten dades de la TL des del punt de vista fisiològic i psicològic.

Importància dels qüestionaris de benestar

Als esports com el futbol, en els quals cada equip està integrat per 20-25 jugadors, no és viable mantenir una conversa diària amb cadascun d’ells per veure com es troben, com han dormit o quin grau de fatiga tenen. Amb els qüestionaris de benestar obtindrem aquesta informació tan valuosa de manera ràpida i fàcilment processable sense haver de parlar amb cada un dels integrants del grup. Per això, l’ús d’aquests qüestionaris està augmentant de manera exponencial. De fet, en l’actualitat, els dirigents mèdics dels equips que componen l’Estudi de lesions en clubs d’elit de la UEFA (UEFA Elite Club Injury Study, figura 1) els consideren com la segona eina de seguiment més important per prevenir lesions (McCall et al., 2016). L’avaluació de la fatiga percebuda va ser la variable més analitzada; tot i que també es van incloure, entre les variables estudiades en la prevenció de lesions per part dels principals equips de futbol europeu, les miàlgies, el grau de recuperació percebut i la qualitat del son (McCall et al., 2016). Tot i que encara no hi ha gaires indicis en aquest sentit, sí que s’ha observat que l’avaluació subjectiva de la fatiga a través del son, l’estrès i el descans prediu lesions en el mes posterior a aquesta avaluació (Laux et al., 2015).

D’altra banda, els investigadors de la John Moores University de Liverpool (Regne Unit) han observat que, en els jugadors de futbol d’elit, els qüestionaris de benestar (que avaluen la fatiga, la qualitat del son i les miàlgies de manera subjectiva) són més sensibles a les fluctuacions diàries de la TL en comparació amb els marcadors objectius de fatiga, com la freqüència cardíaca (FC) submàxima, la FC de recuperació o la variabilitat de la FC (Thorpe et al., 2016). Així mateix, aquests autors han determinat que la fatiga percebuda es correlaciona amb la distància total recorreguda a alta intensitat (Thorpe et al., 2015, 2017).

Aspectes metodològics

Hi ha diferents models de qüestionaris de benestar. No obstant això, alguns es componen de diverses escales i elements, de manera que es perd parcialment un dels seus avantatges més importants: la velocitat i senzillesa a l’hora d’administrar-los i analitzar-ne els resultats. Xavier Franquesa, preparador físic del Juvenil B de la secció de futbol del FC Barcelona, explica com duen a terme la ràpida recollida de dades: “Als jugadors els arriba un avís al mòbil perquè omplin els qüestionaris abans d’esmorzar, i mentre esmorzen, nosaltres els analitzem”. Dins dels qüestionaris que s’administren amb relativa rapidesa i facilitat, destaquem l’escala de Hooper (Hooper i Mackinnon, 1995), basada en l’anàlisi subjectiva de la qualitat del son de la nit anterior, el grau d’estrès, el grau de fatiga i les miàlgies percebudes. Cada pregunta es qualifica de manera individual amb puntuacions que van de l’1 (“Molt, molt baix o bo”) a 7 (“Molt, molt alt o dolent”). Ateses les seves prestacions, al FC Barcelona treballen amb aquest qüestionari des de cadets i, a partir de l’any que ve, també a infantils (figura 2).

Un cop analitzades les dades, només s’informa l’entrenador en cas que hi hagi alguna anomalia, a partir de la qual es modifica l’entrenament del jugador o jugadors corresponents per a aquest dia. Com explica Marc Guitart, preparador físic del Barça B: “Quan salta algun senyal d’alarma, bé per excés o per defecte, s’avisa l’entrenador perquè determini si n’hi ha prou amb alguna modificació parcial, com ara assignar el jugador com a comodí en algunes tasques o fer que les deixi, o bé si cal un seguiment més específic. En el cas que les dades siguin insuficients, pot ser que convingui una mica més d’estimulació i treball addicional al final de l’entrenament”.

El mètode de treball varia entre les diferents categories. Així, al Barça B és el preparador físic qui va amb l’iPad a preguntar els jugadors. Per contra, en el cas dels juvenils, ells mateixos emplenen el qüestionari diàriament a través d’una app del mòbil dissenyada pel club (eKeep).

D’altra banda, introduir aquest tipus d’eines té una sèrie de limitacions. Per tal que aquests qüestionaris siguin fiables, cal que el jugador interioritzi les diferents puntuacions i sigui capaç de diferenciar-les, perquè, com explica Marc Guitart: “Al començament, el jugador no serà capaç de correlacionar un valor numèric amb la intensitat de la fatiga fins que ell mateix hagi experimentat tots els valors de l’escala, i això implica un procés d’adaptació més que d’aprenentatge”. Finalment, és essencial fer-los prendre consciència de la importància de l’honestedat en les respostes, és a dir, que els jugadors no ho vegin com un mètode d’avaluació que pot comprometre la participació en el pròxim partit. Com afirma Xavier Franquesa: “Cal aclarir als jugadors des de l’inici de la pretemporada que els resultats dels qüestionaris no faran que juguin més o menys; cal que siguin honestos a les respostes, i si contesten “intensitat de les miàlgies: molt, molt alta” no vol dir que s’hagin de perdre el pròxim partit, sinó que serà el fisioterapeuta el que prendrà les mesures adients per reduir el risc de lesió”.

Conclusions

En definitiva, controlar i conèixer la TL (d’aplicació ràpida i pràctica, fins i tot amb qüestionaris al mòbil) ajudarà a prescriure la càrrega ideal d’entrenament per potenciar el rendiment de l’esportista i minimitzar la probabilitat de lesió. A més, en els casos en què es determini que hi ha un risc elevat de lesió, permetrà aplicar els protocols de recuperació adequats per disminuir aquest risc (descans, nutrició, estiraments, etc.).

L’equip Barça Innovation Hub

Bibliografia

Drew, M. K. i Finch, C. F. (2016). The relationship between training load and injury, illness and soreness: a systematic and literature review. Sports Med, 46(6), 861-883.

Halson, S. L. (2014). Monitoring training load to understand fatigue in athletes. Sports Med, 44(2), 139-147.

Heidari, J., Beckmann, J., Bertollo, M., Brink, M., Kallus, K. W., Robazza, C. i Kellmann, M. (2019). Multidimensional monitoring of recovery status and implications for performance. Int J Sports Physiol Perform, 14(1), 2-8.

Hooper, S. L. i Mackinnon, L. T. (1995). Monitoring overtraining in athletes. Sports Med, 20(5), 321-327.

Laux, P., Krumm, B., Diers, M. i Flor, H. (2015). Recovery–stress balance and injury risk in professional football players: a prospective study. J Sports Sci, 33(20), 2140-2148.

McCall, A., Dupont, G. i Ekstrand, J. (2016). Injury prevention strategies, coach compliance and player adherence of 33 of the UEFA Elite Club Injury Study teams: a survey of teams’ head medical officers. Br J Sports Med, 50(12), 725-730.

Saw, A. E., Main, L. C. i Gastin, P. B. (2016). Monitoring the athlete training response: subjective self-reported measures trump commonly used objective measures: a systematic review. Br J Sports Med, 50(5), 281-291.

Thorpe, R. T., Strudwick, A. J., Buchheit, M., Atkinson, G., Drust, B. i Gregson, W. (2015). Monitoring fatigue during the in-season competitive phase in elite soccer players. Int J Sports Physiol Perform, 10(8), 958-964.

Thorpe, R. T., Strudwick, A. J., Buchheit, M., Atkinson, G., Drust, B. i Gregson, W. (2016). Tracking morning fatigue status across in-season training weeks in elite soccer players. Int J Sports Physiol Perform, 11(7), 947-952.

Thorpe, R. T., Strudwick, A. J., Buchheit, M., Atkinson, G., Drust, B. i Gregson, W. (2017). The influence of changes in acute training load on daily sensitivity of morning-measured fatigue variables in elite soccer players. Int J Sports Physiol Perform, 12(Suppl 2), S2-107.