Els cursos per correu tradicionals han existit des de principis del segle vint perquè els alumnes que no tenien el temps necessari per a dedicar-se per complet als seus estudis poguessin obtenir els coneixements i les certificacions necessaris. Els llibres i altres materials s’imprimien i havien de ser distribuïts entre els alumnes, i el material es produïa de manera privada i amb drets d’autor. Com a resultat, el preu per inscriure’s en un d’aquests cursos era molt elevat.
El projecte MIT’s Open Courseware va incentivar la fundació del moviment Recursos Educatius Oberts, que crea vídeos, animacions i altres materials d’aprenentatge que estan disponibles com a Cursos en línia. Aquests cursos, anomenats MOOC per les seves sigles en anglès (Massive Open Online Courses), estan oberts a tots els públics. D’aquesta manera, el material dels professors té una major distribució i arriba a nous estudiants que d’una altra manera no tindrien accés al contingut. En tractar-se de recursos digitals, milions d’estudiants poden accedir-hi de manera gratuïta o a un molt baix preu.
La pandèmia del COVID-19 va accelerar el desenvolupament de l’e-learning que ara ofereix un ampli ventall d’aplicacions. Algunes escoles i universitats van adoptar i van adaptar les videotrucades, i les van convertir en classes i lliçons virtuals. Unes altres van copiar el model MOOC per ampliar la distribució oberta de material d’estudi perquè els alumnes estudiessin al seu propi ritme.
Entrenament en línia
La suspensió de les activitats esportives durant la pandèmia va fer que les aplicacions i les pàgines web d’entrenament en línia guanyessin importància, i a poc a poc l’e-learning s’ha anat convertint en la norma habitual. A simple vista, l’aprenentatge a distància no semblava rellevant per jugar un esport perquè aquests tenen com a base l’activitat física i la participació en esdeveniments en viu. L’entrenament es duu a terme en sessions d’entrenament presencials amb els equips, i les habilitats esportives milloren amb la memòria muscular que s’entrena amb exercicis i tasques repetitives. De tota manera, els beneficis clau de l’e-learning són valuosos també per a l’esport. La millor part d’aprendre esports de manera virtual és que la necessitat de tenir a un expert present de manera física desapareix, i això permet que l’esportista s’autocontroli i s’enfoqui en les estadístiques personals i en objectius específics.
Aprenentatge personalitzat
L’e-learning permet als especialistes en esports convertir-se en professors més especialitzats encara. Si ets un nutricionista esportiu que treballa en una regió geogràfica específica has de ser generalista en atendre les necessitats d’un gran rang de dones en la teva àrea. Amb una plataforma d’e-learning pots dirigir-te a persones que s’especialitzin en nutrició per a atletes de triatlons (o remadores, per exemple) els requeriments dels quals són molt diferents als bàsics. L’experiència especialitzada en esports específics millora el rendiment esportiu.
En qualsevol lloc, en qualsevol moment
L’e-learning també permet als estudiants aprendre al seu ritme. Algú que estigui estudiant per a àrbitre necessita aprendre les regles del joc, i pensar en els episodis específics que demostren com funcionen les regles. Aquest aprenentatge demanda temps i cada alumne aprèn al seu ritme. És difícil incorporar aquest aprenentatge amb un treball a temps complet i les classes programades es converteixen en una càrrega en lloc d’intensificar l’amor pel joc. L’estudi al seu propi ritme permet a l’alumne estudiar quan tingui temps, en qualsevol moment, i li permet progressar a la velocitat que desitgi. Els materials extra, com els vídeos, poden brindar un entorn emocional al material d’aprenentatge que reforça l’amor per l’esport. L’e-learning fa que la participació en l’esport sigui més accessible.
L’e-learning automatitza el lliurament de la rutina d’entrenament. Hi ha una sèrie de temes sobre els quals els competidors, espectadors, entrenadors i administradors esportius necessiten rebre formació, aprendre noves regulacions o nodrir els seus certificats professionals. Els exemples inclouen les instruccions als competidors que participen d’un esdeveniment específic, el comportament adequat dels fanàtics, la protecció dels nens, les mesures antidopatge, l’entrenament permès en un esdeveniment, etc. Alguns d’aquests temes estan relacionats amb regles de compliment i una plataforma d’e-learning pot registrar qui ha completat l’aprenentatge necessari que li permeti continuar avançant.
Per exemple, la Uefa Academy ofereix cursos per a gerents, especialistes i jugadors que després es convertiran en els millors professionals de l’esportmés popular del món. 55 associacions membre del futbol europeu utilitzen la plataforma UEFA Academy en línia per a optimitzar els seus negocis. Aquesta plataforma porta als usuaris al centre del joc professional amb vídeos, presentacions i cursos dissenyats per a col·laborar amb les activitats diàries i amb el pensament estratègic.
Els clubs més famosos han desenvolupat les seves pròpies plataformes d’e-learning. El FC Barcelona va llançar Barça Universitas per promoure la professionalització en la industria de l’esport amb una experiència d’aprenentatge transformadora. Es pot accedir al material d’estudi les 24 hores del dia, des de qualsevol lloc i utilitzant qualsevol dispositiu. Els certificats són emesos pel Barça Innovation Hub i avalats per la institució corresponent.
Una plataforma d’e-learning disminueix els costos de lliurament de materials digitals d’estudi. Els clubs poden utilitzar això per aprofundir el seu llaç amb la seva comunitat perquè poden arribar a gent que no estigui disposada o no pugui pagar per classes presencials. Això pot intensificar la lleialtat i el reconeixement de la comunitat del club.
