Els isquiotibials, entesos com el conjunt de músculs de la part posterior de la cuixa que van des de l’os isqui de la pelvis fins a la tíbia, constitueixen un grup muscular amb un paper protagonista en el moviment humà. Aquest és el grup muscular que permet flexionar el genoll i, per tant, realitzar accions com caminar, córrer i una infinitat de moviments amb les extremitats inferiors.

La importància dels músculs isquiotibials en l’aparell locomotor inferior fa que les lesions localitzades en aquesta zona siguin habituals en tots els esports que requereixen moviments explosius. En el cas particular del futbol, les lesions en els isquiotibials representen entre un 12-17% del total de lesions dels futbolistes professionals en la disciplina masculina, i també són el tipus de lesió amb un percentatge més elevat de recaiguda.

La quantitat de lesions localitzades en els isquiotibials ha experimentat una clara tendència a l’alça en els últims anys. Davant d’aquesta problemàtica, la UEFA va desenvolupar un estudi¹ amb l’objectiu de descriure la incidència de les lesions en els isquiotibials i la càrrega de treball en el futbol professional masculí, en el marc de les darreres 21 temporades (de la 2001/02 a la 2021/22), i va comprovar si la tendència a l’alça d’aquest tipus de lesions notificada en estudis previs continua vigent. D’altra banda, es va aprofitar l’estudi per comparar el predomini de les lesions en el bíceps femoral, els músculs semimembranosos i els músculssemitendinosos, a més de classificar-les en funció de si són estructurals o funcionals.

Al llarg de les 21 temporades que comprèn l’estudi, l’equip mèdic va notificar que es van produir 2.636 lesions isquiotibials en un període de temps de 2.131.561 hores. D’aquestes lesions, 922 (34%) van tenir lloc en hores d’entrenament, mentre que les 1.714 restants (66%) es van produir en hores de partit.

De totes les lesions localitzades en els isquiotibials, 475 (18%) van ser fruit de recaigudes, la majoria primerenques (325, 69%), ja que es van produir en un període inferior als dos mesos respecte a la primera lesió.

Incidència duplicada

La conclusió més important de l’estudi ésla tendència a l’alça que han experimentat les lesions en els isquiotibials. . A l’inici de l’estudi aquesteslesionssuposaven un 12% del total, mentre que a la darrera temporada el percentatge arribava al 24%, el doble de la incidència. Aquesta tendència a l’alça també s’ha traslladat als períodes de recuperació d’aquest tipus de lesions, ja que la proporció de dies d’absència va passar del 10 al 20%.

El punt d’inflexió apareix a partir de la temporada 2014/15, quan es produeix un augment significatiu de les lesions en els isquiotibials tant en els entrenaments com en els dies de partit.

Per intentar aclarir els motius que expliquen els elevats percentatges de lesions en els isquiotibials, l’estudi proposa dues hipòtesis. En primer lloc, la intensitat en el futbol professional masculí ha augmentat en els darrers temps. Els futbolistes ara duen a terme més accions d’alta intensitat per partit, i també corren més ràpidament que els seus predecessors. Aquesta hipòtesi se sustenta en el fet que el 61% de les lesions en els isquiotibials es produeixen mentre el futbolista corre o esprinta.

D’altra banda, l’augment dels desplaçaments i partits internacionals també ha tingut un impacte directe en aquesta problemàtica. El calendari cada vegada inclou més partits i això repercuteix en els dies de descans dels futbolistes, que treballen durant tot l’any tret de les 4 a 6 setmanes de vacances entre temporades. Fins i tot aquest període s’està veient compromès a causa dels torneigs de pretemporada, que des de fa uns anys acostumen a requerir viatges intercontinentals. Aquesta demanda implacable de viatges i partits limita les sessions d’entrenament en pretemporada, que destacaven com un element reductor del risc de patir lesions.

Prevalença de les lesions estructurals

Entre la temporada 2011/12 i la 2021/22, es van notificar un total de 1.843 lesions. La major part (1.819) es van poder classificar com a lesions en els isquiotibials d’acord amb el sistema classificatori de lesions musculars de Munic, mentre que les 24 restants no es van poder classificar.

La gran majoria d’aquestes lesions (1.312, 71%) es van classificar com a lesions estructurals, que requereixen més temps de recuperació que les funcionals. El temps de baixa mitjà de les primeres és de 17 dies, mentre que el de les segones és de 6 dies.

El mecanisme lesiu més recurrent en els casos analitzats va ser l’acció de córrer o d’esprintar, amb un percentatge del 62% en les lesions estructurals i del 51% en les funcionals. D’altra banda, aproximadament el 50% de les lesions isquiotibials en els partits es van concentrar en els darrers 15 minuts de cada part.

Del total de lesions notificades d’ençà de la temporada 2011/12, la gran majoria es van localitzar en el bíceps femoral. El número total va arribar a 1.054, de les quals 761 es van produir durant la disputa de partits.

Crida l’atenció que, si comparem la proporció de lesions estructurals i funcionals entre les temporades 2007-2011 i 2011-2018, els resultats canvien dràsticament. En el primer període només es van notificar un 30% de lesions estructurals, mentre que en el segon aquest percentatge va arribar al 72%. El canvi respon a la millora de qualitat de les ressonàncies magnètiques (MRI). Fins al 2012, les imatges s’obtenien mitjançant aparells d’1.0 T i 1.5 T, mentre que ara s’utilitzen imants de 2 T i 3 T, que afavoreixen que la imatge aparegui classificada amb més probabilitat com a grau 2 (estructurals) que com a grau 1 (funcionals).

Fonts

¹ Ekstrand J, Bengtsson H, Waldén M, et al. (2022). Hamstring injury rates have increased during recent seasons and now constitute 24% of all injuries in men’s professional football: the UEFA Elite Club Injury Study from 2001/02 to 2021/22 [La incidència de lesions isquiotibials ha augmentat en les darreres temporades i ja representa el 24% de totes les lesions del futbol professional masculí: estudi de lesions en clubs d’elit de la UEFA del 2001/02 al 2021/22]. Br J Sports Med Epub. doi:10.1136/ bjsports-2021- 105407