El món del futbol evoluciona a una velocitat vertiginosa. La metodologia que ahir funcionava, avui ja ha caducat, fet que obliga els cossos tècnics a sotmetre’s a un procés constant de renovació.
Durant l’última dècada, elements com l’estat físic i la posició en la qual pot jugar millor un jugador no s’avaluen únicament a partir de la interpretació subjectiva de l’entrenador, sinó a través d’una quantificació exhaustiva de tot element que tingui incidència directa o indirecta en l’activitat física. En aquest sentit, el FC Barcelona, sempre a l’avantguarda en la ciència aplicada a l’esport, va començar a monitorar els entrenaments i els partits del Cadet A, Juvenil B, Juvenil A, Barça B i primer equip a través del WIMU PRO, un dispositiu GPS desenvolupat per RealTrack Systems amb el suport del Barça Innovation Hub que ofereix innombrables avantatges per als futbolistes.
Gràcies al dispositiu, integrat en una còmoda armilla de tela, els cossos tècnics poden monitorar i analitzar les diferents variables que entren dins de la càrrega externa de treball, com la distància d’alta càrrega metabòlica (HMLD), les carreres d’alta velocitat (HSR), la càrrega del jugador (PL) i la distància total (TD) per poder obtenir informació objectiva que permeti optimitzar el balanç diari entre entrenament i recuperació. Al final de cada sessió d’entrenament, les dades són recopilades i projectades en una plataforma d’anàlisi mitjançant l’ús d’ETPS -dispositiu de seguiment electrònic del rendiment- i programes de càlcul als quals es trasllada la informació recollida pels dispositius. La seva aparició i posterior implementació respon a la conversió irrevocable de l’esport en general i el futbol en particular en una disciplina científica en la qual tot pot ser quantificat i analitzat.
Càrrega externa de treball i la seva incidència en les lesions musculars
Durant la temporada 2017/2018, Guitart i col·laboradors (llegir referència a baix) van dur a terme un estudi descriptiu publicat en la revista Plos One que va prendre com a mostra tota l’activitat de l’equip professional masculí (46 setmanes, 222 sessions d’entrenament i 45 partits oficials), el juvenil B (45 setmanes, 206 sessions d’entrenament i 54 partits) i el juvenil A (44 setmanes, 203 sessions i 55 partits oficials).
Les dades recopilades pel dispositiu GPS WIMU PRO i analitzats pel SPROTM Software, van aportar informació sobre cadascuna de les quatre variables que tenen incidència en la càrrega externa de treball. Aquests paràmetres van mostrar distribucions de la càrrega similars en funció de la posició (central, lateral, migcampista i davanter) i la categoria (juvenil B, juvenil A o professional), detectant que aquesta era major en el dia de partit i en les sessions d’entrenament realitzades tres dies abans del partit.
Valors de les mètriques de càrrega dels dispositius GPS en funció de la categoria, posició i dia d’entrenament/partit.
Al llarg de les 631 sessions d’entrenament (12.340 hores) i els 154 partits oficials (2.077 hores) abastats en l’estudi, es van registrar un total de 34 lesions musculars, de les quals 19 van ser incapacitants. La incidència general per hores d’exposició va ser de 2,57 lesions cada 1.000 hores (103 h), sent detectats els valors més elevats en els dies de partit (4,55/103h), seguits per les sessions d’entrenament realitzades tres dies abans del partit (4,07/103 h).
La relació entre les hores d’exposició i la ràtio de lesions musculars no presenta diferències substancials respecte a la relació dels quatre paràmetres de la càrrega externa de treball (HMDL, HRS, PL i TD) calculats a través del monitoratge de les sessions amb els dispositius GPS i la ràtio de lesions musculars. Totes dues variables coincideixen en el fet que la càrrega externa de treball i la incidència en les lesions musculars són directament proporcionals, però, a diferència del que s’indica en l’anàlisi relacionada amb les hores d’exposició, les mètriques extretes dels dispositius GPS determinen que la incidència lesiva és major en les sessions d’entrenament realitzades tres dies abans del partit, seguides del mateix dia de partit.
La gran diferència entre les dues anàlisis radica en el fet que la informació extreta amb relació a les hores d’exposició és de caràcter general, mentre que els quatre paràmetres extrets dels dispositius GPS ofereixen respostes específiques a les demandes físiques dels futbolistes. Dit d’una altra manera, els preparadors disposen de dades individualitzades de cada futbolista per a poder dissenyar programes d’entrenament adequats i adaptar les necessitats individuals a la preparació física del grup.
Aplicacions pràctiques de les dades extretes a través dels dispositius GPS
La implementació dels dispositius GPS en el dia a dia dels futbolistes proporciona una font inacabable de dades individualitzades sobre les quals el cos tècnic i l’equip mèdic poden treballar. La seva aparició no sols respon a la creixent necessitat de detectar i combatre lesions de tipus muscular, les més freqüents entre els futbolistes juvenils i professionals. A més de poder entendre els patrons de càrrega externa i la seva incidència en aquesta mena de lesions, també es pot avaluar la resposta dels jugadors a possibles variacions en la càrrega de treball.
En aquest sentit, l’estudi determina que no existeixen diferències palpables en la ràtio de lesions de juvenils i professionals. Tots dos grups comparteixen dinàmiques i metodologia en els seus respectius entrenaments, per la qual cosa el cos tècnic pot provar als juvenils en els entrenaments dels professionals sabent que no respondran de manera negativa. L’exemple més clar d’aquesta possibilitat és Gavi, que aquesta temporada va poder fer el salt del juvenil A al primer equip de manera orgànica. L’ús de dispositius GPS també permet avaluar la resposta d’un futbolista determinat en demarcacions diferents. El cos tècnic pot avaluar la capacitat d’aquest futbolista de modificar el seu comportament físic en funció de les exigències de cada moment.
Referència
Guitart M, Casals M, Casamichana D, Corte´s J, Valle FX, McCall A, et al. (2022) Use of GPS to measure external load and estimate the incidence of muscle injuries in men’s football: A novel descriptive study. PLoS ONE 17(2): e0263494. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0263494
