Un tour ràpid per alguns dels estadis de futbol més sostenibles del món podria començar pel de la favela brasilera de Morro da Mineira, a Río de Janeiro. No es tracta d’un estadi professional, sinó d’una humil canxa comunitària gestionada per l’associació de veïns local, però un detall insòlit avala el seu compromís amb el medi ambient: tota l’energia que consumeix la generen els propis jugadors. En paraules del pare del projecte, l’enginyer britànic Laurence Kemball-Cook, es tracta de “convertir la pràctica del futbol en electricitat” fent ús de 200 plaques cinètiques, situades sota la gespa, que capturen el moviment dels jugadors i el transformen en “llum”, un (tenue) raig d’esperança per al planeta.
De Brasil caldria desplaçar-se als Estats Units per visitar el Mercedes-Benz Arena d’Atlanta, un gegant de 71.000 places pioner en la gestió de l’aigua, la instal·lació de plaques fotovoltaiques i la sostenibilitat en els accessos, garantida per un sistema gratuït de bicicletes compartides. A Àsia, l’estadi verd per excel·lència és el de Kaohsiung, a Taiwan, que cobreix el 75% de les seves necessitats energètiques i fins i tot ven energia solar a tercers. A més, compensa les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle amb el parc públic de quatre hectàrees que envolta el seu perímetre.
MÉS FUSTA
A la vella Europa, presumptament (amb fonament) d’un alt grau de sostenibilitat coliseus com l’Allianz Riviera de Niça, amb les seves estructures de fusta laminada i la seva aposta per l’energia eòlica, el Dacia Arena d’Udine, el Johan Cruyff d’Amsterdam o el nou estadi del Tottenham Hotspurs. Pionera entre el futbol modest és la canxa del Dartford FC, al sud-est anglès, un bell recinte amb les seves plaques solars i el seu sistema de recollida d’aigua de pluja que està, per si fos poc, parcialment enterrat en una muntanya plena d’arbres. I, a 200 quilòmetres d’allà, a Nailsworth, un petit poble de menys de 8.000 habitants, el club local, Forest Green Rovers, està treballant en un futur referent de l’arquitectura esportiva ecològica.
L’estadi dels Rovers, batejat com a Eco Park, portarà la signatura de la famosa arquitecta Zaha Hadid, i es preveu que sigui a mitjà termini el primer recinte esportiu del món amb empremta de carboni positiva. Encara que part de la seva estructura bàsica serà d’acer i formigó, tant la façana com la coberta i les grades es construiran amb fusta sostenible. Entre els principals accionistes d’aquest club que es declara oficialment “vegà“, que cuida la seva gespa sense recórrer a plaguicides i que fa ús als seus uniformes de plàstic reciclat i residus de cafè mòlt, hi ha el lateral del Real Betis (ex del Barcelona i Arsenal) Héctor Bellerín. Per al futbolista barceloní, “exemples com el del Forest Green demostren que és molt el que es pot fer, des del realisme i la modestia, per resoldre els problemes del món”.
MOLT PER FER
El passat mes de gener es va generar una notable controvèrsia en fer-se públic que la Copa del Món de Qatar, lluny de convertir-se, com pretenia la FIFA, “en el primer gran esdeveniment esportiu neutre en carboni”, havia acabat sent el Mundial més contaminant de la història. La pròpia FIFA reconeixia unes emissions totals de 3,6 megatonelades de diòxid de carboni, atribuïdes sobretot als desplaçaments a Qatar, la construcció de les noves infraestructures i l’allotjament i consum energètic dels aficionats.
Segons Jordi Portabella, director de l’Àrea de Sostenibilitat del FC Barcelona, aquestes dades demostren “que la indústria del futbol té avui en dia un impacte mediambiental molt notable i cal redoblar els esforços per reduir-lo“. L’hora de les iniciatives “cosmètiques” i del greenwashing, l’ecologisme acomodat i de cara a la galeria, ha quedat enrere, perquè “els reptes mediambientals són tan exigents com inajornables”. El futbol del futur ha de ser “molt més sostenible, començant pels seus estadis”.
Hem parlat amb Portabella a la seu del club, coincidint amb l’inici de les obres de remodelació del Spotify Camp Nou i l’Espai Barça en el seu conjunt. Per al directiu barceloní, aquest projecte és, també des del punt de vista de la sostenibilitat, la joia de la corona de la institució que representa.
Ja a la primavera del 2022, el president Joan Laporta va assegurar en la presentació de la reforma que el nou estadi seria “el més sostenible de LaLiga i un referent verd a nivell global”. Portabella assegura que aquest compromís segueix avui més vigent que mai: “No hem fet concessions. Cap de les revisions que s’ han anat introduint al projecte original de l’agència d’arquitectura Nikken Sekkei ha abaixat l’exigència des del punt de vista ecològic. Al contrari, l’han reforçada”.
LES DADES D’UN PROJECTE AMBICIOS I PIONER
Portabella cita com a exemple “l’increment dels espais verds previstos, que més enllà de la seva utilitat per compensar emissions tenen un valor social, poden servir de refugi climàtic i permetran, a mitjà termini, recuperar la biodiversitat en l’entorn de l’estadi”. A dia d’avui, s’ha habilitat ja un nou espai verd de 4.000 metres quadrats que compta amb un sistema d’il·luminació innovador i en el qual s’han plantat 65 arbres i s’han introduït 21 bancs de fusta i 16 cadires. Portabella destaca també que aquestes actuacions venen complementades amb “la construcció de carrils bici als accessos al recinte, com el que s’ha habilitat ja a l’avinguda Joan XXIII“, primera pedra d’un nou i molt ambiciós programa de mobilitat ecològica en el qual s’està treballant amb l’Ajuntament de Barcelona.
Pel que fa a mesures d’estalvi energètic, Portabella considera “estratègica” la instal·lació de “18.000 metres quadrats de plaques fotovoltaiques, capaces de generar energia elèctrica equivalent al consum de 600 habitatges de dimensions estàndard”. També marca la diferència “un sistema de geotèrmia tecnològicament punter que reduirà en un 30% el consum d’energia”. I un pla d’ús eficient de recursos hídrics que “recollirà l’aigua de pluja i l’utilitzarà per regar la vegetació dels voltants”.
Aquestes mesures “estructurals i de molt ampli abast” es complementen amb el foment actiu de la sostenibilitat en el dia a dia: “El FC Barcelona ha estat un dels primers clubs a comprometre’s a realitzar els seus desplaçaments en tren sempre que les circumstàncies ho permetin. L’equip professional de futbol masculí, per exemple, ja va viatjar en l’AVE a Madrid la passada temporada. Això forma part d’un pla transversal de reducció de l’empremta de carboni que afecta tots els estaments del club i que l’Àrea de Sostenibilitat, creada el 2021, promou i supervisa activament”.
Per a Portabella, alguns dels grans estadis professionals més sostenibles del planeta són, avui dia, el Johan Cruyff Arena, el Signal Iduna Park del Borussia Dortmund o el nou Tottenham Hotspurs Stadium: “Tots són exemples a seguir, però el nostre projecte va més enllà en alguns aspectes crucials”. A l’estat espanyol, reconeix “l’esforç pioner de l’Athletic Club de Bilbao, que va ser dels primers clubs de LaLiga a realitzar una reforma eco-friendly en disposar plaques solars en el seu perímetre”. També considera adequada “la política de compensació d’emissions del Real Madrid o el programari de gestió intel·ligent de recursos del qual fa ús l’Atlético de Madrid al Wanda Metropolitano”.
Són exemples positius, potser insuficients encara, “donada la magnitud dels reptes mediambientals”, però que proveuen que “quelcom substancial està canviant en el món del futbol, que continua sent (i sempre serà) una indústria de l’entreteniment i l’art efímer, dependent que una pilota entri o no, però cada vegada es pren més seriosament la seva responsabilitat social”.
En aquest sentit, Portabella afegeix que en els programes educatius de la Barcelona Innovation Hub cada vegada hi ha una major demanda de continguts relacionats amb la sostenibilitat: “El meu departament ha donat conferències molt específiquessobre temes relacionats amb la resiliència davant el canvi climàtic i la reducció de l’empremta de carboni. Aquests temes interessen, existeix una demanda social d’actuacions empresarials ètiques i responsables, a l’altura dels reptes als quals s’enfronta el món”. Per a cada desafiament mediambiental existeix, com a mínim potencialment, una solució tecnològica. Tant els humils estadis de fusta com les plaques cinètiques de Morro de Mineira o els 18.000 metres quadrats de plaques solars del Camp Nou del futur formen part d’aquesta solució que s’obre pas contra vent i marea.
