Què és estar en forma en esports d’equip? La proposta de Francisco Seirul·lo.

La planificació dels entrenadors en l’esport d’alt nivell suposa la descripció, previsió, organització, disseny i avaluació de tots els estímuls de l’entrenament. Es tracta d’aconseguir el millor estat de forma possible per ajudar l’esportista a tenir èxit en la competició. No obstant això, mentre en els esports individuals aquest estat bioenergètic o tecnicotàctic ha de ser el màxim possible, en els esports d’equip no succeeix de la mateixa manera. Hi ha molts més elements a tenir en compte.

D’acord amb la proposta de Seirul·lo^1,2,3, l’estat de forma d’un jugador en esports d’equip ha de ser entès des de diferents perspectives:

Des de la perspectiva individual del jugador

L’estat de forma d’un esportista s’aconsegueix amb la contínua auto-optimització de tots els sistemes (coordinatiu, cognitiu, condicional, biològic, socioafectiu, mental i emotiu-volitiu)^4,5 que configuren a cada persona i que es manifesta en la constant millora del seu rendiment dins de l’equip. Per poder aconseguir aquest estat de forma hem de reconèixer els sistemes que han de ser treballats preferencialment en cada especialitat i per a cada jugador (lloc específic, talent, necessitats personals de cada esportista,…). A més, l’entrenament ha de trobar la millor mescla de continguts per poder desenvolupar tant les necessitats preferents de cada atleta per la seva manera de jugar com aquells aspectes no preferents que són també molt rellevants per construir la millor versió de l’esportista. En aquesta individualització de la preparació hem d’entendre el moment de vida esportiva en el qual es troben els jugadors. Quan l’esportista s’inicia, els moments de la seva vida esportiva són poc homogenis i irregulars en el seu rendiment. Al llarg de la seva carrera esportiva, aquests moments s’aniran estabilitzant temporalment, aconseguint que el seu rendiment sigui més regular i constant. La maduració de l’esportista s’identifica en què els moments de forma es poden adequar al nivell que la competició requereix. Per tant, des de la perspectiva del jugador, s’entén l’estat de forma com la confluència d’uns certs estats d’optimització dels sistemes de l’individu implicats a cada moment de la seva vida esportiva.

Respecte als oponents

En els esports d’equip es competeix en una temporada contra 25-35 equips diferents. El nivell de cada jugador té a veure amb l’èxit que manifesta en les accions específiques durant el partit. Quan s’enfronten dos jugadors en moments similars de la seva vida esportiva tindrà més possibilitats de guanyar el que posseeixi més talent o el que hagi vivenciat millors experiències i continguts d’entrenament en la seva planificació. L’enfrontament entre jugadors que es troben en diferents moments de la seva vida esportiva sol afavorir a l’esportista que es troba en una fase més avançada. Per això els jugadors amb experiència (veterans) poden superar, estant allunyats de la seva millor forma individual, a oponents que no estan tan formats. Per a l’entrenador és molt important conèixer el nivell que tenen els jugadors de l’equip contrari per gestionar adequadament la planificació dels continguts de l’entrenament i preparar els sistemes dels seus jugadors que facin més mal en les febleses de l’oponent, sense que això suposi l’assoliment d’un veritable estat de forma per als seus jugadors.

Respecte als seus companys d’equip

L’entrenador ha de conèixer els requisits mínims i màxims de manera individual que són necessaris per a la resolució de les maneres de jugar depenent del lloc específic i de cada esportista. És molt important que l’entrenador aconsegueixi una homogeneïtat en l’estat de forma actual de tots els membres del seu equip. Es tracta d’aconseguir les interaccions específiques necessàries entre els diferents esportistes que han de concretar-se en les maneres de jugar de l’equip. Aquest estat de forma pot ser que sigui simultàniament el millor per a tots els individus, però sí que ha de ser el necessari per a poder col·laborar individualment en la realització dels sistemes tàctics col·lectius. Així, és possible que un jugador amb una baixa forma individual pugui resoldre les funcions específiques en un lloc concret, en el qual només siguin necessaris els nivells de rendiment dels què ell disposa en aquest moment. L’avaluació d’aquest esportista pot ser llavors d’òptim estat de forma, però només per executar unes certes funcions específiques en una demarcació tàctica concreta. Aquest individu quan es va a aproximant al seu millor estat de forma individual ha de modificar les seves funcions col·lectives respecte als seus companys. La labor de l’entrenador consisteix a treure el major rendiment col·lectiu dels estats de forma inter-individuals que tenen els jugadors en cada moment.

Respecte al moment de la temporada

En els esports d’equip la temporada dura entre 9 i 10 mesos amb moments dins del calendari de competicions més o menys rellevants. L’entrenador ha de comprendre les diferents perspectives de l’estat de forma en esports d’equip per anar resolent de la millor manera les diferents fases de la temporada. Així, és possible que amb un estat de forma individual baix dels jugadors més formats i un bon estat de forma dels més joves, es pugui en un equip de nivell alt solucionar amb èxit partits de lliga, fases prèvies de copes i altres tornejos oficials. Poden definir-se posteriorment els moments i les fases de la temporada on sigui necessari l’assoliment d’un estat forma òptim per a tota la plantilla. Els coneixements de l’entrenador sobre el seu propi equip, els adversaris i el tipus de competició que estigui disputant determinaran la planificació que s’haurà de proposar al llarg de la temporada.

Carlos Lago Peñas

Referències:

¹ Seirul·lo Vargas, F. (2001). Entrevista de Metodologia y Planificación. Training Fútbol. 65: 8-17.

²  Seirul·lo, F. (2009). Una línea de trabajo distinta. Revista de Entrenamiento Deportivo, 23(4): 13-18.

³ Seirul·lo Vargas, F. (1993). Preparación física aplicada a los deportes de equipo: balonmano. Cuadernos Técnico Pedagógicos de INEF de Galicia nº 7.

⁴ Seirul·lo, F. (1998). Valores educativos del deporte en D. Blázquez (ed): La iniciación deportiva y el deporte escolar (2ª edición), pp. 61-75, Barcelona: INDE.

⁵ Seirul·lo, F. (2010). Estructura sociafectiva. Documento INEFC – Barcelona. Tomado de: http://www.motricidadhumana.com/estructura_socioafectiva_doc_seirul_lo_Outline_drn.pdf