Quins suplements nutricionals poden ser recomanables en futbolistes?

Encara que l’entrenament és probablement la pedra angular del rendiment en futbolistes, la nutrició és un altre dels pilars fonamentals. Una correcta nutrició tindrà un paper primordial per poder permetre als esportistes tolerar les càrregues d’entrenament, facilitar les adaptacions produïdes per aquestes, i maximitzar el rendiment el dia dels partits. Dins de la nutrició, els suplements nutricionals (entesos com els nutrients o menjars que s’ingereixen a més de la dieta habitual amb la finalitat de millorar la salut o el rendiment) han cobrat una gran importància en els últims anys. En el cas del futbol, s’ha estimat que més del 90% dels esportistes consumeixen suplements nutricionals, sent els més habituals les begudes esportives i les vitamines.1 D’altra banda, en un estudi realitzat en els mundials de futbol del 2002 i el 2006 la prevalença estimada va ser del 43%, probablement perquè les begudes esportives no es van considerar com a suplements.2

No obstant això, encara existeix molta controvèrsia respecte a quins suplements nutricionals tenen realment una evidència que els avali i quins no, i en molts casos alguns suplements tenen més de màrqueting que de ciència. Per exemple, l’Institut Australià de l’Esport ha realitzat una llista en la que divideix els suplements en funció de l’evidència que els sosté i com de segurs són, categoritzant amb una A els suplements amb més evidència, amb una B els que podrien tenir beneficis però sobre els que falta encara recerca, amb una C els que no aporten beneficis o l’evidència dels quals no és prou forta, i amb una D els suplements que no serien recomanats per estar prohibits o presentar un alt risc de contaminació.3 Com veiem en la Figura 1, són molt pocs els suplements amb una evidència prou forta per a donar suport al seu ús de manera consistent. 

A més, en el cas concret del futbol és encara més escassa l’evidència científica respecte a alguns suplements. Davant aquest context, el panell d’experts de la UEFA – en el que hi participa la responsable de nutrició del FC Barcelona, la Dra. Antonia Lizarraga, a més d’altres entrenadors, científics, metges, nutricionistes i en general professionals del món del futbol – han realitzat un article de consens publicat en la prestigiosa revista British Journal of Sport Medicine en el que comenten alguns suplements que podrien tenir una major evidència que doni suport al seu ús en futbolistes.4

Com comenten els autors, els esportistes han de tractar de donar prioritat als aliments enfront dels suplements, sent aquests últims consumits únicament per a tractar d’aconseguir objectius específics a nivell de rendiment o salut. En aquest sentit, hi ha alguns suplements que podrien ser recomanables en unes certes ocasions atesa l’evidència científica que els sosté, la qual està resumida també en un article de consens del Comitè Olímpic Internacional sobre aquest tema (veure Taula 1 per a un resum dels suplements nutricionals que podrien ser recomanables en futbolistes quan no es poden aconseguir els requeriments mitjançant la dieta habitual).5 Per exemple, a vegades els futbolistes poden presentar una deficiència d’uns certs micronutrients, com poden ser la vitamina D, el calci o el ferro. En aquests casos pot ser convenient suplementar amb aquests micronutrients, els quals són segurs per a la salut – tret que s’administrin en dosis excessives i/o de manera crònica, com passa, per exemple, amb el ferro6 – encara que idealment ho faríem buscant una marca comercial de confiança, usant les dosis terapèutiques i durant períodes de temps el més curts possibles. 

D’altra banda, malgrat que s’ha de donar prioritat a ingerir tots els nutrients necessaris mitjançant la dieta habitual, en moltes ocasions del dia a dia dels futbolistes això es fa especialment complicat (per exemple, quan han d’encadenar diversos entrenaments, i es dificulta ingerir menjars). És per això que en aquests casos pot ser recomanable suplementar amb els coneguts com a “aliments esportius”, és a dir, begudes amb carbohidrats i electròlits, gels, barretes o batuts de recuperació, entre altres. 

A més, existeixen diversos suplements nutricionals que poden ser efectius per millorar el rendiment esportiu, encara que com comenten els autors de l’article de consens, escassos estudis han avaluat de manera directa els efectes d’aquests suplements en el rendiment específic en el futbol, i menys encara en futbolistes professionals. No obstant això, donada la seva evidència en altres esports, suplements com la cafeïna o la creatina podrien ser recomanables com a ajudes ergogèniques, i altres com la beta-alanina o els nitrats tenen menys evidència però també podrien ser potencialment efectives.

Finalment, no hem d’oblidar que els suplements nutricionals tenen també alguns riscos associats al seu ús. A més dels possibles efectes adversos d’alguns suplements, s’ha observat que alguns suplements poden estar contaminats amb substàncies no etiquetades i que podrien estar prohibits en l’esport o augmentar el risc d’efectes adversos. De fet, diferents estudis que han analitzat centenars de suplements nutricionals han observat una alta prevalença (15-25%) de substàncies no declarades en l’etiqueta i prohibides en l’esport, com els esteroides.7,8 És per això que a l’hora de triar suplements nutricionals és important acudir a empreses de confiança i que hagin passat controls independents de la qualitat dels seus productes (com pot ser el programa Informed Sport, que acredita l’absència de substàncies prohibides en els suplements). 

Conclusions

Encara que idealment els esportistes han de tractar d’aconseguir tots els requeriments nutricionals mitjançant la seva dieta habitual, en algunes ocasions pot ser recomanable l’ús de suplements, ja sigui per a poder prevenir o tractar deficiències de micronutrients (per exemple, calci, ferro, vitamines), per a poder aconseguir els requeriments de macronutrients (com a proteïnes i carbohidrats) i poder així complir amb les càrregues d’entrenament i facilitar les adaptacions induïdes per aquest, o per a millorar el rendiment (per exemple, mitjançant la cafeïna o la creatina). És important tenir en compte, no obstant això, que són molts els suplements que manquen de suficient evidència científica, especialment en el futbol, i que en alguns casos es corre el risc que els suplements incloguin substàncies no etiquetades que podrien tenir efectes adversos o estar prohibides en l’esport. Per això, serà primordial el control minuciós de la suplementació dels esportistes, tant de la mena de suplement consumit, com de la dosi i la durada d’aquesta suplementació.

Pedro L. Valenzuela

Referències

1. Aljaloud SO, Ibrahim SA. Use of dietary supplements among professional athletes in Saudi Arabia. J Nutr Metab. 2013;2013. doi:10.1155/2013/245349
2. Tscholl P, Junge A, Dvorak J. The use of medication and nutritional supplements during FIFA World Cups 2002 and 2006. Br J Sports Med. 2008;42(9):725-730. doi:10.1136/bjsm.2007.045187
3. AIS Sports Supplement Governance Committees. Australian Institute Of Sport Position Statement: Supplements And Sports Foods In High Performance Sport. 2021;(March).
4. Collins J, Maughan RJ, Gleeson M, et al. UEFA expert group statement on nutrition in elite football. Current evidence to inform practical recommendations and guide future research. Br J Sports Med. 2020:1-27. doi:10.1136/bjsports-2019-101961
5. Maughan RJ, Burke LM, Dvorak J, et al. IOC consensus statement: Dietary supplements and the high-performance athlete. Br J Sports Med. 2018;52(7):439-455. doi:10.1136/bjsports-2018-099027
6. Mettler S, Zimmermann MB. Iron excess in recreational marathon runners. Eur J Clin Nutr. 2010;64(5):490-494. doi:10.1038/ejcn.2010.16
7. Geyer H, Parr MK, Mareck U, Reinhart U, Schrader Y, Schänzer W. Analysis of Non-Hormonal Nutritional Supplements for Anabolic-Androgenic Steroids – Results of an International Study. Int J Sports Med. 2004;25(2):124-129. doi:10.1055/s-2004-819955
8. Martínez-Sanz JM, Sospedra I, Ortiz CM, Baladía E, Gil-Izquierdo A, Ortiz-Moncada R. Intended or unintended doping? A review of the presence of doping substances in dietary supplements used in sports. Nutrients. 2017;9(10):1-22. doi:10.3390/nu9101093