Les jugadores de futbol cobreixen una distància d’aproximadament 10 km durant un partit, utilitzant tant els sistemes d’energia aeròbica (font principal d’energia per al cos en repòs i durant les activitats de baixa intensitat) com a anaeròbica (activitat física intensa obtenint energia en absència de l’oxigen).1, 2
Aquest segon tipus de carrera intermitent d’alta intensitat provoca una elevació de la temperatura central3, i la resposta termorreguladora posterior comporta un augment en el flux sanguini de la pell i l’inici de la sudoració per la pèrdua de calor per evaporación3. La carrera d’alta intensitat també dona com a resultat un marcat esgotament del glucogen en tots dos tipus de fibres musculars (les de contracció lenta i les de contracció ràpida)4. Per tant, la pujada de la temperatura, juntament amb l’esgotament del glucogen muscular, poden precipitar la fatiga. En el futbol, això pot explicar fins a un cert punt la reducció de la distància recorreguda i de la carrera d’alta intensitat al final dels partits de élite5, 6.
No obstant això, pocs estudis han investigat l’equilibri de líquids, la ingesta de carbohidrats, la taxa de sudoració i la quantitat de sodi en la suor durant els entrenaments i els partits en jugadores de futbol d’elit.
El coneixement de la ingesta de carbohidrats de les jugadores durant l’entrenament i els partits podria ajudar a dissenyar estratègies per a millorar el rendiment, ja que està comprovat que la ingesta subòptima de carbohidrats pot afectar el rendiment específic del fútbol7 . De fet, consumir carbohidrats durant les sessions d’entrenament que repliquen les intensitats dels partits pot millorar la tolerància als carbohidrats durant la competició, la qual cosa podria també reduir les molèsties gastrointestinales8.
En aquest escenari es va realitzar recentment l’estudi Fluid Balance and Carbohydrate Intake of Elite Female Soccer Players during Training and Competition (Caroline A. Tarnow et al., 2022). El seu objectiu va ser mesurar i comparar la taxa de sudoració, la quantitat de sodi en la suor, el consum de carbohidrats i la ingesta de líquids en jugadores de futbol d’elit, durant una sessió d’entrenament i un partit de competició. En aquest article es resumeixen els seus principals característiques, resultats i conclusions.
Dades fonamentals de l’estudi i principals resultats
Dinou jugadores professionals de futbol d’elit de l’equip Futbol Club Barcelona de primera divisió van participar en el estudio9 , que va trobar les troballes següents:
Taxa de sudoració
La taxa de sudoració mitjana va ser significativament major durant el partit en comparació amb l’entrenament. Com les condicions ambientals i la durada van ser similars durant tots dos, la diferència probablement es deu a la major intensitat de l’exercici del partit. A més, també s’observa que la competició pot agregar ansietat i/o estrès addicional al jugador, la qual cosa pot influir en la resposta de sudoración10 .
Quantitat de sodi en la suor
No es van trobar diferències en la quantitat de sodi en la suor entre la sessió d’entrenament i el partit.
En canvi, es van trobar grans variacions interindividuals en la quantitat de sodi en la suor tant en la sessió d’entrenament com en el partit.
Ingesta de líquids
S’esperava que la ingesta de líquids fos major durant la sessió d’entrenament, ja que va haver-hi una major oportunitat de consumir líquids en comparació amb un partit, on la beguda està restringida a uns certs períodes de tiempo11. En canvi, la ingesta de líquids no va ser significativament diferent entre la sessió d’entrenament i el partit.
Estat d’hidratació abans de l’exercici
Els puntajes de set van ser majors abans de l’entrenament en comparació amb el partit. Les dades també van demostrar que el grau de hipohidratación durant l’exercici pot subestimar-se atès que algunes jugadores ja es trobaven en un estat de hipohidratación prèvia.
Ingesta de carbohidrats
En el present estudi, les jugadores de futbol van ingerir una mitjana de 2,0 g·h−1 durant la sessió d’entrenament i 0,9 g·h−1 durant el partit, i van optar per una beguda amb 2% de carbohidrats enfront de l’opció de 6%.
No obstant això, per a exercicis intermitents d’alta intensitat que durin >>60 min, la ingesta recomanada és de 30 a 60 g·h−112,13 .
Principals conclusions de l’estudi
La gran variació interindividual en la taxa de sudoració i la quantitat de sodi en la suor durant l’entrenament i els partits recolza la necessitat de realitzar recomanacions d’hidratació individualitzades. D’aquesta manera, s’ha d’encoratjar a futures recerques a registrar mesures reals de referència de la massa corporal, així com altres marcadors vàlids d’hidratació, per a registrar amb major precisió l’estat real de hidratación14 .
Les jugadores van tenir més oportunitats de consumir carbohidrats durant l’entrenament, per la qual cosa el fet que les ingestes anessin baixes durant el partit i l’entrenament suggereix que això es deu a la preferència més que a l’accés o l’oportunitat d’ingerir carbohidrats. I com s’ha apuntat, no complir amb les recomanacions d’ingesta de carbohidrats durant l’entrenament i els partits podria afectar el rendiment específic del fútbol15-17 .
Les següents recerques haurien d’explorar per què les jugadores van autoseleccionar opcions baixes en carbohidrats (és a dir, una solució al 2% en lloc d’una solució al 6%) i no van ajustar la ingesta de carbohidrats en resposta al canvi en les demandes d’exercici. Una millor comprensió i coneixement de les jugadores de futbol sobre els carbohidrats, juntament amb una correcta educació sobre hidratació, hauria de ser un enfocament addicional sobre nutrició esportiva per a les jugadores de futbol femení d’elit.
Fonts:
1. Sausaman, R.; Sams, M.L.; Mizuguchi, S.; DeWeese, B.H.; Stone, M.H. The physical demands of NCAA division I women’s college soccer. J. Funct. Morphol. Kinesiol. 2019, 4, 73. [CrossRef]
2. Jagim, A.R.; Murphy, J.; Schaefer, A.Q.; Askow, A.T.; Luedke, J.A.; Erickson, J.L.; Jones, M.T. Match demands of women’s collegiate soccer. Sports 2020, 8, 87. [CrossRef]
3. Ekblom, B. Applied physiology of soccer. Sports Med. 1986, 3, 50–60. [CrossRef]
4. Krustrup, P.; Mohr, M.; Nybo, L.; Draganidiset, D.; Randers, M.B.; Ermidis, G.; Ørntoft, C.; Røddik, L.; Batsilas, D.; Poulios, A.; et al. Muscle metabolism and impaired sprint performance in an elite women’s football game. Scand. J. Med. Sci. Sports 2021, 32, 27–38. [CrossRef] [PubMed]
5. Bangsbo, J. Energy demands in competitive soccer. J. Sports Sci. 1994, 12, S5–S12. [CrossRef] [PubMed]
6. Bendiksen, M.; Bischoff, R.; Randers, M.B.; Mohr, M.; Rollo, I.; Suetta, C.; Bangsbo, J.; Krustrup, P. The Copenhagen Soccer Test: Physiological response and fatigue development. Med. Sci. Sports Exerc. 2012, 44, 1595–1603. [CrossRef] [PubMed]
7. Ostojic, S.M.; Mazic, S. Effects of a carbohydrate-electrolyte drink on specific soccer tests and performance. J. Sports Sci. Med. 2002, 1, 47– 53. [PubMed]
8. Costa, R.J.S.; Miall, A.; Khoo, A.; Rauch, C.; Snipe, R.; Camoes-Costa, V.; Gibson, P. Gut-training: The impact of two weeks repetitive gutchallenge during exercise on gastrointestinal status, glucose availability, fuel kinetics, and running performance. Appl. Physiol. Nutr. Metab. 2017, 42, 547–557. [CrossRef] [PubMed]
9. McKay, A.K.A.; Stellingwerff, T.; Smith, E.S.; Martin, D.T.; Mujika, I.; Goosey-Tolfrey, V.L.; Sheppard, J.; Burke, L.M. Defining Training and Performance Caliber: A Participant Classification Framework. Int. J. Sports Physiol. Perform. 2022, 17, 317–331. [CrossRef]
10. Harker, M. Psychological sweating: A systematic review focused on aetiology and cutaneous response. Skin Pharmacol. Physiol. 2013, 26, 92–100. [CrossRef]
11. Shirreffs, S.M.; Sawka, M.N.; Stone, M. Water and electrolyte needs for football training and match play. J. Sports Sci. 2006, 24, 699–707. [CrossRef]
12. Williams, C.; Rollo, I. Carbohydrate Nutrition and Team Sport Performance. Sports Med. 2015, 45 (Suppl. S1), S13–S22. [CrossRef]
13. Collins, J.; Maughanet, R.J.; Gleeson, M.; Bilsborough, J.; Jeukendrup, A.; Morton, J.P.; Phillips, S.M.; Armstrong, L.; Burke, L.M.; Close, G.L.; et al. UEFA expert group statement on nutrition in elite football. Current evidence to inform practical recommendations and guide future research. Br. J. Sports. Med. 2020. online ahead of print. [CrossRef]
14. Cheuvront, S.N.; Ely, B.R.; Kenefick, R.W.; Sawka, M.N. Biological variation and diagnostic accuracy of dehydration assessment markers. Am. J. Clin. Nutr. 2010, 92, 565–573. [CrossRef]
15. Harper, L.D.; Stevenson, E.J.; Rollo, I.; Russell, M. The influence of a 12% carbohydrate-electrolyte beverage on self-paced soccer-specific exercise performance. J. Sci. Med. Sport 2017, 20, 1123–1129. [CrossRef] [PubMed]
16. Russell, M.; Kingsley, M. The efficacy of acute nutritional interventions on soccer skill performance. Sports Med. 2014, 44, 957–970. [CrossRef] [PubMed]
17. Baker, L.B.; Rollo, I.; Stein, K.W.; Jeukendrup, A.E. Acute Effects of Carbohydrate Supplementation on Intermittent Sports Performance. Nutrients 2015, 7, 5733–5763. [CrossRef]
