El recte femoral és un múscul situat en la part anterior del quàdriceps i és un múscul amb doble funció. D’una banda, flexiona la cuixa en l’articulació del maluc i, de l’altra, estén la cama en l’articulació del genoll.
Una de les lesions que es pot donar en aquest múscul és el trencament del tendó central, una lesió poc freqüent habitualment relacionada amb l’esport. La majoria de les lesions del tendó central del recte femoral poden tractar-se per mitjans no quirúrgics, si bé algunes tendeixen a fer-se recurrents i poden acabar resultant en símptomes habituals. En aquests casos, el tractament quirúrgic pot ser beneficiós per a l’esportista si la ruptura del tendó central del recte femoral es torna crònica.
Teixit muscular vs. teixit tendinós
Habitualment, les lesions del teixit muscular solen curar-se bé i sense complicacions (llegir referència 1 a baix). Si la lesió també afecta al teixit tendinós, el procés de curació pot ser més exigent i requerir més temps (llegir referència 2). El teixit del tendó té una biologia més difícil per poder regenerar-se d’una lesió; per tant, això ha de tenir-se en compte quan es decideix el retorn al joc d’un esportista. Les lesions que involucren l’estructura del tendó central tendeixen a ser més greus i triguen més a sanar que les típiques distensions musculars que involucren només teixit muscular (llegir referència 3,2,4).
De fet, si es produeix una nova lesió durant el procés de curació del tendó central, llavors el resultat en el tractament conservador pot tenir mal pronòstic (llegir referència 2,4).
Si bé recentment s’ha publicat més informació sobre el tractament quirúrgic de la lesió del tendó central del bíceps femoral, hi ha menys recerca sobre les lesions del tendó central del recte femoral (llegir referència 3,2,4,5).
És per això que, per a ajudar a descriure el quadre clínic, les troballes de les ressonàncies magnètiques (RMN) i els resultats dels tractaments quirúrgics de les lesions del tendó central del recte femoral, la Unitat de Recerca de Trauma Esportiu de l’Hospital Mehiläinen NEO (Turku, Finlàndia) va realitzar l’estudi Chronic and Recurrent Rectus Femoris Central Tendon Ruptures in Athletes (Lasse Lempainen et al, 2021).
Entre els anys 2016 i 2019, un total de 12 esportistes professionals van ser tractats quirúrgicament en aquest hospital per trencament del tendó central del recte femoral. La mitjana d’edat dels pacients intervinguts quirúrgicament va ser de 24,5 anys (rang 18-29 anys), i el temps d’intervenció després de la lesió primària va ser de 7 mesos (rang 4-12 mesos). La majoria van ser derivats a aquest centre des d’altres hospitals i equips de futbol de l’estranger, després de no funcionar els seus tractaments no quirúrgics. En l’estudi es van obtenir ressonàncies magnètiques prequirúrgiques i es van comparar amb les troballes quirúrgiques, es va registrar el temps de retorn al terreny de joc i es va avaluar el resultat del tractament quirúrgic amb criteris prèviament validats.
Cirurgia i postoperatori del tendó central del recte femoral
Les condicions per dur a terme la cirurgia van ser les lesions del tendó central del recte femoral observat en ressonàncies magnètiques amb els símptomes crònics següents:
- Incapacitat per poder jugar major a 4 mesos
- Dolor agut
- Malestar
- Dolor
- Tibantor mentre es practicava l’esport
El seguiment dels esportistes operats va ser molt pròxim per part dels metges en tot el procés de rehabilitació. Els esportistes operats van ser monitorats durant almenys 12 mesos. En els primers 3 o 4 mesos, amb visites mensuals. Posteriorment, amb visites successives segons necessitat i, a més, es van programar seguiments addicionals a llarg termini amb finalitats d’estudi.
Per a avaluar la recuperació, es va preguntar als pacients sobre els possibles símptomes (dolor, feblesa i rigidesa), la satisfacció general i el retorn al nivell de rendiment esportiu previ a la lesió.
En el procés de rehabilitació es va evitar un programa d’estirament actiu en la part anterior de la cuixa operada entre 2 i 3 setmanes per permetre que l’àrea intervinguda cicatritzés adequadament. No es van utilitzar aparells ortopèdics per al maluc o el genoll, i es va permetre la mobilització immediata del pacient amb suport de pes segons el tolerat amb crosses.
Resultats de l’estudi i conclusions
El trencament del tendó central del recte femoral és una lesió poc coneguda i compresa. La principal troballa d’aquest estudi va ser que, després d’una cirurgia ben realitzada amb rehabilitació estructurada, tots els atletes lesionats amb lesions cròniques i/o recurrents del recte femoral van poder tornar a jugar amb els nivells de rendiment que tenien abans de la lesió.
En general, les intervencions de 10 dels 12 pacients van tenir un resultat bo (83%) i 2 van tenir un resultat moderat (17%). Tots van poder tornar a l’esport en els seus nivells previs a la lesió entre 2,5 i 4 mesos després de l’operació. En alguns casos, el llarg període entre la lesió primària i la cirurgia no va impedir que l’atleta tornés a practicar esport posteriorment. A més, van sentir que s’havien beneficiat clarament de la cirurgia i que el seu rendiment esportiu havia millorat després de l’operació. Tots els atletes van dir que es tornarien a operar.
Limitacions de l’estudi
Els resultats després de la cirurgia van ser avaluats per la capacitat de l’atleta per tornar a practicar esports i analitzant els símptomes subjectius de cada atleta. El trencament del tendó central del recte femoral és una lesió rara i això dificulta la composició de grups de comparació, per la qual cosa no es van poder contrastar els resultats amb un grup de lesionats que no fossin intervinguts.
El programa de rehabilitació no va incloure mesuraments sistemàtics de la força, que han de tenir-se en compte per a futurs estudis prospectius per poder comprendre millor el curs del retorn al joc després de la cirurgia.
En qualsevol cas, s’han de realitzar més recerques per aclarir els mètodes de tractament de lesions del tendó central. Encara no està clar quines lesions del tendó central es beneficien d’una teràpia més agressiva, inclosa la cirurgia.2,4 Segons el present estudi, almenys s’ha de considerar el tractament quirúrgic si l’atleta no pot tornar a jugar i els símptomes han continuat durant 4 a 5 mesos després de la lesió del tendó central del recte femoral.
Referències:
Maffulli N, Oliva F, Frizziero A, et al. ISMuLT guidelines for muscle injuries. Muscles Ligaments Tendons J. 2014;3(4):241-249.
Brukner P, Connell D. “Serious thigh muscle strains”: beware the intramuscular tendon which plays an important role in difficult ham- string and quadriceps muscle strains. Br J Sports Med. 2016;50(4): 205-208.
Balius R, Maestro A, Pedret C, et al. Central aponeurosis tears of the rectus femoris: practical sonographic prognosis. Br J Sports Med. 2009;43(11):818-824.
Comin J, Malliaras P, Baquie P, Barbour T, Connell D. Return to com- petitive play after hamstring injuries involving disruption of the central tendon. Am J Sports Med. 2013;41(1):111-115.
Lempainen L, Kosola J, Pruna R, et al. Central tendon injuries of hamstring muscles: case series of operative treatment. Orthop J Sports Med. 2018;6(2):2325967118755992.
