En els pròxims tres anys el món canviarà més que en els deu anteriors. És una de les conclusions a les quals s’ha arribat al Barça Sports Technology Symposium, una trobada en què s’ha debatut sobre les avantguardes tecnològiques que s’apliquen al món de l’esport.
La primera jornada ha comptat amb la presència de Trip Hawkins, el fundador d’EA Sports, que ha revelat com va començar a interessar-se per la tecnologia des que era un nen afeccionat al beisbol. Des de molt aviat va intentar traslladar les emocions de l’esport a simuladors, que en aquella època només va poder fer-ho en jocs de taula. No va tenir cap èxit, però va trobar la seva vocació. Ara, va assenyalar, els nens amb els seus ordinadors estan a un sol pas de dissenyar jocs com Fortnite o Pokemon Go.
Encara que EA Sports està especialitzada en simuladors de gran realisme, va reconèixer que els més grans èxits arriben amb jocs més divertits i imaginatius i menys dramàtics. Al mateix temps, la gran eclosió dels videojocs està buidant les grades dels estadis. El nou espectador assisteix a partides de videojocs. Els millors jugadors, va advertir, ja comencen a cobrar salaris com els esportistes d’elit. El seu consell és que l’esport no ha de donar l’esquena a la nova realitat i adaptar-se. En aquest sentit, va anticipar que Fortnite en 20 anys serà un esport seriós, per tant, cal cercar punts de trobada.
Una finestra al futur
A la mesa Future world and its impact on sports és on Aaron Frank, de la Singularity University, va anunciar que als pròxims tres anys viurem més canvis que en l’última dècada. Segons va explicar, el desenvolupament tecnològic experimenta fases de creixement exponencial. A la pròxima, la impressió 3D i la realitat virtual s’imposaran en tots els àmbits. Les pàgines web seran estances virtuals, els avatars amb els quals ens moguem pel nou entorn tindran tanta importància com la roba que portem físicament. A la Xina, va puntualitzar, les compres mitjançant realitat virtual estan més desenvolupades que als Estats Units. Mentrestant, els nous béns de consum que es venguin estaran personalitzats al detall amb la nova impressió.
La companyia Flahship Pioneering és un viver d’empreses pioneres en innovació en el terreny de la nutrició i la indústria alimentària. John P. Casey va explicar en la seva representació que la seva aposta abasta tot el procés o cadena de l’alimentació. Des dels conreus i la producció respectuosa amb el medi ambient, al disseny d’aliments que analitzats a nivell molecular puguin reduir al màxim els possibles efectes adversos en la salut. Eludir les sals i els sucres i aconseguir aliments igualment apetibles és un dels seus desafiaments principals.
Tucker Kain, dels Dodgers de Los Angeles, va mostrar com al nou estadi del seu club, les labors més ingrates de la cuina les realitzaran braços automatitzats i robots. A més a més, estan treballant en nous accessos al camp que evitin el trànsit de la ciutat, com ara vies subterrànies i góndoles.
Millora contínua de l’esportista
El debat Enhancing Athlethe’s perfomance el va obrir Bryan Burnstein, del Cirque du Soleil. Va explicar com els avenços de ‘tracking’ a l’esport han pogut aplicar-los al seu grup d’artistes, on el rendiment és fins i tot més exigent. Tenen més aparicions (unes 476 anuals) que entrenaments, al contrari que a l’esport professional. Gràcies a aquesta tecnologia s’ha aconseguit frenar el deteriorament físic dels seus membres, cosa que ha permès allargar la seva carrera. A més a més, ha pogut personalitzar les instruccions dels assaigs i, també gràcies a l’anàlisi de dades, comprovar que una hora més de son de qualitat a la setmana ha servit per millorar un 90% el rendiment.
La Fòrmula E és una modalitat de carreres creada per la FIA. Se celebra amb monoplaces elèctrics i serveix com a laboratori i recerca per al desenvolupament de vehicles que funcionin amb aquesta tecnologia. Rui Alves, d’Audi Sport Team, va explicar que el secret de la competició és que l’energia amb la qual es corre és limitada, d’aquesta manera cal establir estratègies per aprofitar-la. Per entrenar, s’utilitzen simuladors d’última generació que recullen cada bamp i irregularitat del terreny amb observadors que els recorren prèviament a peu.
Bernadet Van Os, de l’equip olímpic holandès, va exposar totes les tecnologies que han anat incorporant des dels últims jocs en totes les disciplines, des de BMX a natació. La funció principal que han optimitzat ha estat la dels entrenadors, que gràcies a sistemes de seguiment i vídeos adaptats han obtingut millor feedback del rendiment de l’exercici dels seus atletes. El vestit intel·ligent, que mesura els signes vitals en temps real, es va utilitzar en patinatge de velocitat. Van Os, finalment, va recomanar que els científics i innovadors treballin sobre el terreny amb els equips esportius per conèixer el medi a fons.
Decisions intel·ligents
En el col·loqui Data driven decision making, Víctor Oliver, director de negoci d’instal·lacions del FC Barcelona, va reconèixer les dificultats que té el club per vendre les poques entrades que té disponibles, doncs la massa de socis i les invitacions en deixen poques lliures. En el projecte Smart Booking, compten amb el servei Seient Lliure en el qual els socis que no acudiran al camp alliberen el seu seient. Mitjançant l’anàlisi de dades, el club prediu quan deixaran lliures les seves places perquè es puguin vendre com entrada, cosa que ha permès augmentar aquestes vendes en un 15%.
José Carlos Franco, de LaLiga, va presentar la nova plataforma de l’entitat, mitjançant la qual retransmetran competicions esportives de tota mena. Gràcies a l’anàlisi de dades, han desenvolupat una estratègia d’optimització dels perfils dels clients, per oferir-los els seus continguts favorits, i alimentar les retransmissions que estan veient amb propostes que els hi interessin.
Mauricio Bonomi, amb una àmplia experiència en banca i d’altres empreses, es va queixar que en la major part de les companyies que ha conegut, la comunicació entre departaments és un dels problemes més greus. Ara, en l’AC Milan, està implementant un sistema de gestió de dades centralitzat, que connecta totes les seccions del club, des dels observadors que porten nous fitxatges als serveis mèdics i de màrqueting, que passaran a treballar tots amb el mateix banc de dades del Hub.
L’estadi total
Eduard Martín, de Mobile World Capital Barcelona, va introduir a la mesa Smart venues, la revolució que suposarà l’arribada del 5G al món de l’esport. L’afluència de dades serà molt més gran, actualment la demanda creix al voltant del 67% anual, i la interconnectivitat entre aficionats canviarà per complet l’experiència d’assistir a un partit. Martín va recalcar que la pròxima revolució que ens espera també serà dels mans lliures, on s’aniran eliminant dispositius, i integrant-los de manera que l’experiència sigui més còmoda i natural.
El problema que representa l’entrada i sortida d’un estadi, sobretot si està en obres com li succeirà pròximament al Camp Nou, es pot solucionar amb un superordinador. Fernando Cucchietti de Barcelona Supercomputing Center, va explicar com l’implementaran al Barça. El sistema preveu la simulació dels moviments individuals de centenars de milers de persones, el que permetrà establir canals adequats, perquè el flow a l’estadi sigui àgil i s’entri i se’n surti ràpidament, així com establir plans d’evacuació i detectar possibles emergències.
En el cas de l’Atlètic de Madrid i el seu nou estadi, el Wanda Metropolità, Carlos Rabazo, de Telefònica, va revelar que els nous sistemes de negoci passen per oferir una experiència completa. En aquest cas, en el projecte Smart Stadium s’han establert perfils dels diferents tipus d’aficionats, des de turistes i simpatitzants, als més fidels, per oferir a les botigues productes adequats a cadascú, i augmentar el consum dins de l’estadi.
La qualitat de la dada
Finalment, a la taula Data on the field, experts de futbol i bàsquet han coincidit a l’hora de mostrar-se escèptics amb l’explosió de l’anàlisi de dades. Sergi Oliva, dels Philadelphia 76ers, va parlar de la necessitat de discriminar les dades que es recopilen, per tal de seleccionar les que realment poden aportar alguna cosa important. Durant anys a l’NBA, s’han analitzat dades, segons el criteri de les persones que van començar a recopilar-les als anys 50, va comptar. Una informació que va marcar la manera d’entendre el bàsquet i d’avaluar als jugadors, però que no reflectia exactament el que succeïa a la pista i va conduir a molts errors, fins a l’aparició del ‘tracking’ fa sis o set anys, el que ha portat a una necessària reflexió sobre el que es compilarà. Un exemple positiu que va citar, va ser el de recollir les dades de l’efectivitat d’un anotador, si el defensen dos jugadors o només un. Aquests percentatges, va comentar que podrien ajudar un entrenador a decidir la seva estratègia.
Charlie Rohlf, Sr Director – Stats Technology Product Development de l’NBA, va considerar que el tractament de les dades ha de realitzar-se sempre amb una faceta educativa. Si l’espectador descobreix noves claus de l’esport que desconeixia gràcies a aquestes informacions se’l fidelitzarà. En aquest sentit, és necessària la incorporació de la figura de l’expert en dades que sàpiga interpretar el que ensenyen els números. Des del seu punt de vista, la informació estadística que necessita el bàsquet ha de mostrar el tipus de passades que dóna cada jugador i la defensa amb el nombre d’aparellaments.
Finalment, Ian Graham, del Liverpool FC, va posar de manifest que les estadístiques encara són molt enganyoses. Les mateixes dades poden realçar el perfil de jugadors que després no tenen tanta qualitat i viceversa. Encara falta molt perquè les dades puguin ser determinants en les inversions que realitzen els clubs i les decisions que prenen. Per poder interpretar el ‘big data’, fa falta alguna cosa més que una lectura simplificada de les xifres, perquè aquestes mostren una realitat complexa, va concloure. A més a més, va alertar d’un problema, si se’ls dóna excessiva importància a les dades, correm el risc que l’obsessió porti els jugadors a obsessionar-se i modificar el seu joc només per presentar millors números.
L’equip Barça Innovation Hub