El Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda està sent un èxit de públic i visibilitat gràcies a la lluita de jugadores joves com Yasmin Mrabet, obstinada a aprofitar cada experiència en el futbol professional perquè el llegat de la seva generació i de les anteriors romangui en el temps en la carrera pel desenvolupament del futbol femení.

Ens hem acostumat molt ràpid al fet que les dones omplin estadis, ocupin lones publicitàries i tinguin drets laborals dignes d’un esport professional. Però tot és molt nou i l’estabilitat d’aquest desenvolupament està per guanyar. Perquè la incipient professionalització del futbol femení que viu aquests dies una de les seves grans cites amb un Mundial multitudinari a Austràlia a Nova Zelanda sigui una realitat es necessiten més capitanes dins i fora del camp com la hispà marroquí Yasmin Mrabet (Madrid 1999).

Ens atén des del seu hotel de concentració a Melbourne, un parell de dies abans del dur debut del Marroc contra la bicampiona del món, Alemanya. Mrabet és una jove de tot just 24 anys que ja sap el que és lluitar pels drets de les treballadores del futbol. Va participar en les dures negociacions pel conveni col·lectiu del futbol professional femení a Espanya i com a internacional pel Marroc (el país natal del seu pare) està treballant en la creació d’un pla que desenvolupi el futbol al país del Magreb. Per a preparar-se per a aquest lideratge està matriculada en el Màster Global Màster in Sports Management and Legal Skills with F.C. Barcelona https://isde.es/curso/global-master-in-sports-management-and-legal-skills-with-fc-barcelona/

Com gestiones la teva formació amb l’activitat esportiva? Com tens actualment el màster?

Des de ben petita se m’ha inculcat que els estudis anaven per davant si volia anar a entrenar, jugar etc. A mesura que vaig anar creixent jo mateixa ja tenia al meu cap la importància dels estudis. Creixent vaig veure que no es podia viure del futbol, el vivia bastant lluny però quan vaig començar a veure’l de prop i vaig veure a aquestes jugadors que guanyaven més diners, tenia molt clar que havia d’acabar els estudis i em vaig autoexigir destacar en el futbol i els estudis per a tenir aquest matalàs que em permeti dedicar-me al que jo vull. Tinc la sort que m’agrada estudiar, m’apassiona el futbol però també dedicar-me amb passió al futbol dins del camp i fora del camp en un rol de management o alguna cosa que tingui a veure amb el futbol femení o l’esport.

Vas estudiar màrqueting, després vas provar amb l’anàlisi de dades fins i tot fent un treball predictiu sobre quin equip anava a guanyar el Mundial i ara estàs molt implicada amb el suport legal de les jugadores. Va ser l’experiència i les necessitats que has anat veient en el futbol professional el que t’ha portat a estudiar aquesta formació?

Exacte, em vaig decantar per Màrqueting perquè em cridava l’atenció en aquest moment en la carrera. Després tenia amigues que havien estudiat ciència de dades i em semblava que tenia moltes sortides i després ja el sports management and legal skills amb el Barça i ISDE tènia moltes ganes de fer-ho per estar centrat en el futbol. En els convenis col·lectius és en el que més em centro i al que m’he emportat tot l’après en el màster. El meu TFM per exemple va de com funcionen convenis col·lectius en el futbol femení i en com implementar-lo en la selecció del Marroc que és una cosa que he pogut parlar amb la federació. Els he introduït a poc a poc en això, com funciona i per què és interessant per a ells i nosaltres. La introducció està feta i és el que m’agrada.

La teva pròpia biografia és molt peculiar amb una mare anglesa, pare marroquí i residència a Espanya on vas néixer i has crescut també com a futbolista. Quines conclusions extreus d’aquesta experiència en tres països i tres fútboles tan diferents en el punt de vista del seu desenvolupament femení?

Tinc la sort de tenir tres nacionalitats i veure molt de prop la cultura a Anglaterra i el Marroc i això m’aporta un avantatge parell conèixer les condicions de cada país. Les condicions mínimes en una lliga professional haurien de ser molt semblants en qualsevol país encara que hi hagi diferències en les pròpies lligues i països. Per exemple al Marroc sí que cobrem perquè des de fa tres anys s’ha implementat un programa de desenvolupament del futbol femení i s’estan veient molt clarament els resultats. Tenim dietes fixes diàries i hem negociat unes primes per partit, però l’objectiu és signar un conveni col·lectiu que estabilitzi el futbol femení i sigui sostenible. Que sigui un pla amb etapes clares per a veure on volem arribar per a nosaltres i les de categories inferiors.

Quan es va negociar el conveni col·lectiu a Espanya va sortir a la llum la feblesa dels pressupostos d’alguns clubs i la gran desigualtat respecte a altres equips. Com es pot solucionar i avançar en l’obtenció de recursos en el futbol femení?

Vaig estar en les negociacions per al primer conveni en la Lliga Iberdrola. Va trigar molt i vam haver d’anar a la vaga per a signar un salari mínim. La pregunta és què ve primer: La inversió o el nivell/xou? Com a jugadora crec que per a exercir la meva professió al 100% i complir amb es nivell professional que se m’exigeix per a donar aquest espectacle necessito també recursos mínims. Això només es té amb un salari mínim acceptable a les necessitats. Ara mateix està en 1.200 euros per la parcialitat. A això li has de llevar que vius sola, un lloguer, cuidar l’alimentació… alguns clubs no paguen l’assegurança mèdica o el fisioterapeuta. Són despeses necessàries per a ser autoexigente, rendir i donar aquest espectacle que generi audiències i diners que és el que volem totes. Per això el debat és el nivell d’inversió en el temps perquè sigui sostenible i generar-los per si sola sense l’ajuda de governs. Per a mi es necessita primer la inversió Quanta? No ho sé, però es necessita temps. Es porta parlant seriosament de futbol femení 5-10 anys i el joc s’està desenvolupant a molta velocitat. I la prova que la inversió és un bon benchmark és Anglaterra on es veu que la inversió ha possibilitat que elles sí que generin recursos gràcies a aquestes eines.

Quant a la teva experiència al Marroc. Com influeix en el desenvolupament de les dones el paper de la selecció femenina?

Al final el que suposa són oportunitats. Després de l’experiència en la Copa Àfrica amb un bon resultat [Mrabet scored the historic goal that qualified Morocco for the World Cup], es van obrir portes perquè les noies i dones fessin esport i fossin escoltades fent el que elles vulguis. Ha obert la ment de molta gent, obrint els clubs al Marroc també al femení. El més important és que ha generat molta visibilitat per a nenes i nens i la societat marroquina en general ens vegi a nosaltres com a dones com a exemples a seguir.